Caracal·la, British Museum, Londres (S.G.)

Els conjurats que van matar Còmmode van lliurar l'Imperi a Pèrtinax, que al seu torn va ser assassinat molt aviat. A continuació els pretorians van arribar a l'extrem de posar l'Imperi a subhasta, que va guanyar Didi Julià, però alhora les tropes aclamen tres generals com a emperadors en tres llocs diferents de les províncies: Albí, Níger i Septimi Sever. Sever reix a ocupar Roma i eliminar els seus rivals un rere l'altre fins que aconsegueix fer-se amb tot el poder.

Sever funda una nova dinastia i inaugura una nova època en la qual l'Imperi esdevé una autocràcia fonamentada en la força de l'exèrcit. Els privilegis dels soldats i l'augment de la despesa militar i de la burocràcia incrementen la pressió fiscal.

Septimi Sever (193 - 211)

Sever, un nord-africà de la ciutat de Lepcis Magna i casat amb una princesa siriana, Júlia Domna, fou un altre emperador viatger, que enfortí de nou les fronteres i conquerí un altre cop Mesopotàmia als parts. Va afavorir l'exèrcit amb tot de privilegis i l'ordre eqüestre en l'aparat administratiu, tot afeblint el senat. Quan Sever va morir, els seus dos fills Caracal·la i Geta -de 22 i 21 anys respectivament i que ja havia nomenat coregents- van quedar al capdavant de l'Imperi.

Caracal·la (211 - 217) i Geta (211-212)

Marc Aureli Sever Antoní, més conegut amb el sobrenom de Caracalla per la capa gal·la dita així que ell va posar de moda a Roma, no va compartir gaire temps el poder amb el seu germà Geta, ja que al cap d'un any el va matar amb les seves pròpies mans en presència de la mare de tots dos. La progressiva universalització de l'Estat romà va culminar durant el seu regnat (212) en la concessió de la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi (constitutio antoniniana), mesura en la qual degueren influir factors fiscals, militars i de simplificació administrativa. Va morir assassinat a Mesopotàmia. Tot seguit el prefecte del pretori Macrí va assumir el poder, però la germana de Júlia Domna, Júlia Mesa, va fomentar des de Síria una revolta que va acabar amb la vida del nou i efímer emperador per posar en el tron el seu nét Elagàbal de tan sols quinze anys.

Sacerdot hereditari del déu Sol sirià Elagàbal, transformat en Heliogàbal, va prendre'n el nom i va instaurar-ne el culte a Roma. Les seves innovacions religioses i la seva vida desenfrenada el van desacreditar i van posar en perill el seu regnat fins al punt que la seva àvia Júlia Mesa, que l'havia ascendit al tron, el va induir a adoptar el seu cosí Alexià i associar-lo al poder. Al cap de poc Elagàbal va ser assassinat pels pretorians.

Sever Alexandre (222 - 235)

Així va ser com amb només tretze anys Alexià va esdevenir emperador amb el nom de Sever Alexandre. Sotmès a la fèrria influència de la seva àvia Júlia Mesa i després de la seva mare Júlia Mamea fins a la seva mort, el seu regnat va distanciar-se del del seu antecessor amb el retorn a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el senat. Després de combatre la nova amenaça dels perses sassànides, que tot just s'havien apoderat de l'antic Imperi part per unificar-lo i donar-li nova vida amb el zoroastrisme, va ser assassinat durant una campanya contra els germànics pels seus propis soldats, descontents amb l'intent de comprar la pau als enemics i que van proclamar un nou emperador.