UNA RELIGIÓ D'ESTAT La religió romana ha estat definida com "un conjunt de ritus codificats curosament i practicats d'acord amb un pla estrictament comunitari, destinats a traduir i suscitar una visió del món" (John Scheid). Per tant la base de la religió romana, a diferència d'altres com el cristianisme o l'Islam, no són les creences, la fe o les emocions, sinó la pràctica ritual i la pertinença a la comunitat política. La religió romana se circumscriu al cos de ciutadans. Per això l'actor principal és el mateix que el del sistema polític: el ciutadà mascle i adult; les dones, els infants i els esclaus tenen un paper passiu, mentre que n'estan exclosos els que estrangers, malgrat que podien ser autoritzats a assistir-hi. De tota manera es permetia als no ciutadans, estrangers residents o esclaus, practicar la seva religió i tenir els seus temples, sempre que fos fora del pomerium, el recinte sagrat de la ciutat, i no ho fessin de manera escandalosa. Com que l'àmbit religiós i el polític es confonen, els mateixos magistrats de l'Estat han de regular les relacions amb els déus: abans de convocar una assemblea el magistrat ha de recórrer als àugurs per tal de prendre els auspicis. La religió romana es caracteritzava per
|
||||||
|