PERÍODE TARDÀ La gran crisi política i econòmica del segle III impedeix que els emperadors i els particulars rics estiguin en disposició per ajudar els escriptors. Es produeix un llarg desert literari entre el 235 i el 285 d.C., que afecta sobretot a la literatura llatina pagana. No és fins que limperi recupera lestabilitat gràcies a les reformes de Dioclecià (285) que reneixen també les lletres, amb una forma classicista. Malgrat el desplaçament del poder cap a Orient, els emperadors continuen protegint el llatí i Roma torna a resplandir, sobretot com a baluard de la cultura pagana durant el període entre Constantí (306 - 337), el primer emperador cristià, i Teodosi, que prohibeix el paganisme (391). Així sacaba amb la llarga polèmica entre intel·lectuals pagans i cristians sacaba, però els cristians finalment assimilen la cultura pagana i la incorporen al llegat que transmeten a ledat mitjana. Lhistoriador Amià Marcel·lí i els poetes Ausoni i Claudià destaquen entre els rengles dels pagans. Ambròs, Jeroni i Agustí són els doctors de lEsglésia, mentre que Prudenci és el poeta cristià més important. A l'Occident lImperi romà desapareix el 476 d.C., però el límit de lantiguitat cultural el podríem fixar entre el s. VI i VII en les obres enciclopèdiques de Cassiodor i dIsidor de Sevilla, que van recopilar els sabers dels antics, com dun món que sacabava, per preservar-los i llegar-los a ledat mitjana. Per aquesta tasca es poden considerar la frontissa que marca la fi duna era i linici duna de nova. Altres seccions relacionades:
|
||||||