ELS SACERDOTS

Els sacerdots romans eren els dipositaris i gestors de la tradició i del culte religiosos.
A diferència d'altres religions, no formaven una casta consagrada en exclusiva al culte religiós sinó que són uns ciutadans com els altres, tot i que elegits amb uns criteris imposats per la tradició, però sense haver de tenir normalment un saber teològic especial. Amb el seu control del calendari i de presa dels auspicis, sovint actuaven com a moderadors de la vida política i eren un factor clau en les lluites polítiques, normalment a favor de la conservació del poder en mans de les elits, atès el seu propi origen. A més exercir un sacerdoci no era, la majoria de les vegades, incompatible amb exercir les magistratures, sinó que, ben al contrari, solia ser una part complementària de la carrera dels polítics.

La majoria dels sacerdocis, a diferència de les magistratures, eren vitalicis, però, com aquestes, solien ser col·legiats. El rex sacrorum, les vestals i els flàmens eren escollits pel pontífex màxim. En canvi els pontífexs, els àugurs i els decèmvirs o quindecímvirs per als afers sagrats eren elegits per cooptació, és a dir pels mateixos membres que componien els col·legis; tot i així primerament el pontífex màxim i més endavant els altres van passar a ser elegits per un sistema complex: quan es produïen vacants per defunció, els altres membres nominaven una breu llista de candidats, de la qual se'n seleccionaven els necessaris per cobrir les places en uns comicis tributs especials.

Els principals sacerdocis de la religió romana eren: