Activitats

EL BOSC ANIMAT

La biologia és potser la ciència que, amb el pas dels anys, s'ha a anat enriquint cada vegada amb més coneixements, fruit del nombre creixent d'observacions i estudis de camp que s'han portat i es porten a terme. El coneixement científic passa per buscar regularitats el més generals possibles que es puguin aplicar al màxim nombre de fenòmens observats. Per trobar una explicació que permeti entendre perquè es donen aquestes regularitats, es dissenyen, a partir de coneixements teòrics, models matemàtics que s'ajustin el màxim possible als resultats experimentals, per poder predir esdeveniments futurs.

Una bona manera d'imitar i entendre els fenòmens que es volen estudiar és mitjançant la simulació que consisteix en dissenyar, a partir dels models que descriuen aquests fenòmens, una mena de "regles del joc" que permetin reproduir i explicar els processos que hi intervenen.

És precisament en aquestes regles del joc on l'alumne pot intervenir de forma activa, fet que els permet la comprensió de certs conceptes ecològics que d'altra manera serien difícilment assimilables.

DADES GENERALS

Descripció: Aquesta activitat de recerca es desenvolupa en un escenari creat dins d'un espai forestal de dimensions reduïdes, on cada alumne té un paper protagonista i és peça clau per poder assolir l'objectiu de fer possible, entre tots, la comprensió de la dinàmica depredador-presa que s'estableix en un ecosistema.

Destinataris: CI i CM de Primària.

Temporització: 2 hores (1 tarda).

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Punt de partida: En un joc de rol, els alumnes interioritzen un paper i el representen d'una manera concreta i determinada. La intenció és que assimilin els conceptes de manera entretinguda i amb un grau d'implicació de l'alumne molt important. En aquest cas, en el joc de rol "El bosc animat" es tracten conceptes com l'alimentació, la cadena tròfica, la reproducció, l'extinció d'espècies i els desequilibris que es poden produir per l'acció dels humans. El joc intenta representar una cadena tròfica molt simplificada. Hi ha productors primaris, consumidors primaris, consumidors secundaris, caçadors i la supervivència de cada espècie està en joc.

Treball de camp: En primer lloc s'explica quins son els éssers vius que intervenen en el ecosistema que es vol representar. Per simplicitat del model, els personatges de "El bosc animat" son:

El fenàs

Els conills

Les guineus

Els caçadors

En segon lloc, com si es tractés d'una obra de teatre, es reparteixen entre els alumnes els personatges que s' hauran de representar. A continuació s'expliquen les regles del joc on cada interacció entre els diferents alumnes és representada mitjançant el lliurament d'una fitxa.

Esquema del joc:

(2) Conills mascles dedicats a buscar menjar (agafen fitxes de fenàs i les porten a la lloriguera)

(3) Conills femelles dedicades a reproduir-se (porten fitxes noves de conill al bosc i s'amaguen)

(4) Guineus mascles dedicades a caçar (agafen fitxes de conill i les porten a la guinardera)

(5) Guineus femelles dedicades a reproduir-se (porten fitxes noves de guineu al bosc i s'amaguen)

(6) Caçadors de guineus (agafen fitxes de guineu i les porten a vendre)

El nombre de fitxes de fenàs ha d'estar en excés perquè els conills sempre trobin fenàs i no es quedin mai sense menjar. Això s'aconsegueix portant les fitxes de fenàs, que s'acumulen a la lloriguera, al bosc i repartir-les entre els fenassos que s'han quedat sense fitxes (han estat menjats). Aquesta operació representa el naixement de noves pastures de fenàs.

Finalment es reparteixen les disfresses a cada alumne segons el paper que l'hi a tocat representar i es marxa cap al bosc amb la finalitat d'endegar el joc.

Anàlisi de resultats i conclusions: En primer lloc l'alumne redacta en el quadern de l'activitat quina era la seva missió explicant que és el que podia fer i que l'hi estava prohibit segons les regles que governaven el joc. En segon lloc es compten quantes fitxes de fenassos, conills i guineus els hi han quedat en total i quants diners han guanyat els caçadors amb la venda de les pells. Comparant el nombre de fitxes que hi ha al començament i al final del joc es pot veure l'evolució de les poblacions de fenassos, conills i guineus.

Els resultats deixen entreveure que en la interacció depredador- presa, el nombre de preses i el de depredadors, canvia de forma més o menys periòdica a mesura que passa el temps. També, en certes condicions, es pot veure que si les poblacions de depredadors i preses son caçades en una quantitat proporcional al nombre d'individus de les seves poblacions respectives, la mitjana de les preses augmenta, mentre que la dels depredadors disminueix.

MATERIAL PEDAGÒGIC EMPRAT

Disfresses de fenàs, disfresses de conill, disfresses de guineu, disfresses de caçador, col·lecció fotogràfica de fauna, cartografia de la zona, presentacions audiovisuals, quadern de l'activitat, fitxes de fenàs, conill, guineu i de diners