LA VIDA SOTERRADA

Una de les comunitats menys conegudes a nivell general, i que juga un paper important en el cicle de la matèria, és la comunitat d'invertebrats del sòl. Aquests organismes formant part dels processos de degradació que de forma continua descomposen la matèria orgànica morta, formada bàsicament per fulles, branquillons, fruits, fragments d'escorça, restes d'insectes i excrements.

En examinar el conjunt d'éssers vius que formen part d'una comunitat, trobem que una espècie pot ser abundant o rara, donant un índex de diversitat.

La diversitat és un bon indicador de l'estat de salut d'una comunitat; de manera que una comunitat amb molta diversitat indica un alt grau de maduresa i un bon estat de funcionament. Per contra, una diversitat baixa, indica que la comunitat es troba més o menys malmesa o bé que s'està recuperant d'algun tipus d'alteració.

DADES GENERALS

Descripció: Aquesta activitat de recerca analitza la riquesa de tres hàbitats amb diferent grau de degradació, comparant el nombre d'espècies de petits invertebrats que viuen a les capes més superficials del sòl, ja que el grau de maduresa dels diferents hàbitats es reflecteix en la diversitat d'espècies de la seva fauna edàfica.

Destinataris: CM i CS de Primària, ESO, Cicles formatius, Batxillerat i Adults.

Temporització: 4 hores (1 matí).

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Punt de partida: Per fer aquest estudi s'ha d'introduir l'alumne en el coneixement dels petits invertebrats que trobarem a la fullaraca.

Per simplificar la determinació d'aquests éssers vius es fan servir unes claus dicotòmiques que serviran per separar grans grups d'organismes prenent com a característica principal el nombre de potes.

Sense potes: larves d'insecte i cucs

Sis potes: insectes

Vuit potes: aranyes, pseudoescorpins, opilions i àcars

Més de vuit potes: centpeus, milpeus i isòpodes

Les diferents morfologies de cada grup es treballen amb diapositives i amb les il·lustracions presents al quadern de l'alumne.

Treball d'aula: En primer lloc, s'analitzen les característiques ecològiques d'una comunitat vegetal, per veure com aquestes característiques ens ajuden a entendre el comportament de la comunitat davant d'un incendi.

En segon lloc, s'explica el funcionament dels aparells que es faran servir per prendre les mesures dels paràmetres ambientals.

L'estudi d'una entitat tan complexa com és una comunitat vegetal només és possible si la descomposem en elements més concrets: estructura horitzontal, estructura vertical, composició florística i morfologia de les plantes.

Treball de camp: Quan l'alumne té clar quin és el tipus de medi on viuen els organismes que s'han d'estudiar, es realitza un petit recorregut i es visiten tres hàbitats diferents. En cada lloc d'estudi, l'alumne ha de omplir una fitxa de camp on es recullen, utilitzant diferents aparells de precisió, les principals característiques geogràfiques, ambientals i de vegetació. Finalment de forma individual o per grups s'agafen mostres de fullaraca i es posa una etiqueta de l'indret mostrejat.

Anàlisi de resultats i conclusions: Les mostres recollides son analitzades a l'aula. En primer lloc, cada mostra de fullaraca d'un mateix hàbitat homogeni es posa en un aparell de Tullgren, que permet la separació dels organismes edàfics en una càpsula de Petri. A continuació, s'identifiquen, amb una lupa binocular, els invertebrats presents en cada càpsula de Petri, amb les claus dicotòmiques presents al quadern de l'alumne.

Una manera simple d'avaluar la diversitat de les mostres analitzades i per tant de la riquesa dels hàbitats estudiats, és fent un recompte del nombre d'invertebrats diferents, o sigui un inventari.

Les síntesi final de quin és l'hàbitat menys malmès no es fa en termes absoluts, si no en comparació amb els altres.

MATERIAL PEDAGÒGIC EMPRAT

Aparells de Tullgren, GPS, brúixoles, termòmetres, psicròmetres, fotòmetres, reactius, lupes binoculars, claus dicotòmiques, material de laboratori, presentacions audiovisuals, quadern de l'activitat.