Activitats

ELS MENÚS DE LA VIDA

D'entre totes les funcions vitals que desenvolupa qualsevol ocell, potser una de les més importants, la que determina més directament la seva supervivència, és l'obtenció d'aliment. L'aparell bucal és fonamental per processar el menjar del que s'alimenta cada espècie i, per tant, ha d'estar dissenyat per poder solucionar els problemes que es presenten alhora d'obtenir-lo. Aquests problemes estan directament relacionats amb una sèrie de tasques que suposen vèncer alguns tipus d'esforços físics: tallar, foradar, pinçar, ajupir.etc. D'altra banda també en moltes de les activitats humanes es fan servir eines per optimitzar els treballs que d'altra manera no es podrien realitzar.

És sorprenent comprovar l'estreta relació que existeix entre la forma, la funció de les eines i els becs dels ocells. Analitzant les regularitats que es donen en ambdós casos sembla que alhora de solucionar un problema han trobat la mateixa solució.

DADES GENERALS

Descripció: Aquesta activitat de recerca investiga si les adaptacions alimentàries van lligades de forma important a la morfologia del bec i, a grans trets, si es podria endevinar el règim alimentari d'un ocell només observant-li el bec.

Destinataris: CS de Primària, ESO, Cicles formatius, Batxillerat i Adults.

Temporització: 4 hores (1 matí).

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Punt de partida: S'inicia l'activitat creant un cert grau de perplexitat en l'alumne començant a repartir una sèrie d'eines de diferents formes i utilitats: punxó, sedassos, aixades, tisores, pinces, ...

A continuació omplen una taula present al quadern de l'alumne on posen el nom i la utilitat de cadascun dels objectes que s'han repartit.

Treball d'aula: Es continua comparant els becs presents en un conjunt de fotos de diferents espècies d'ocells amb les eines que prèviament han descrit, decidint quina és l'eina que fa la mateixa funció.

S'introdueix l'alumne en l'estudi de detall de dos casos concrets de règims alimentaris: Estudi de la dieta de l'òliba (com exemple d'ocell carnívor) i l'estudi de la dieta de la merla (com exemple d'ocell frugívor).

Pel que fa a l'òliba s'analitzen, utilitzant lupes binoculars, els continguts de les egagròpiles que hom pot recollir en alguns punts del PARATGE NATURAL DE POBLET. Concretament la tasca del alumne és identificar els ossos que surten en aquest tipus de material, tenint en compte que es poden ajudar amb un esquelet sencer reconstruït de micromamífer.

En el cas de la merla, els alumnes separaren les llavors que es troben en mostres d'excrements. Un cop agrupades segons la seva morfologia, determinen mitjançant claus dicotòmiques les espècies vegetals d'on provenen el fruits als que pertanyen les llavors.

Anàlisi de resultats i conclusions: Finalment han de relacionar que el bec de cada ocell està dissenyat de forma específica per a cada tipus concret de menjar que ha de ser capaç de capturar. Això permet que l'alumne pugui endevinar el règim alimentari d'un ocell només observant-li el bec.

Bàsicament els diferents tipus de règims alimentaris que treballen son: frugívor, filtrador, granívor, insectívor, carnívor, piscívor i nectarívor.

Pel que fa a l'anàlisi d'egagròpiles d'òliba, un cop s'han familiaritzat amb els ossos que formen part de l'esquelet, és determinar quines espècies de micromamífer formen part de la dieta de l'ocell mirant la dentició dels cranis i mandíbules que es troben presents en les egagròpiles.

L'estudi de dieta de la merla permet introduir l'alumne al concepte de la coevolució entre plantes i ocells, tenint en compte que les plantes fan fruits nutritius i vistosos per poder dispersar les llavors lluny de la planta mare un cop han sigut menjats pels ocells.

MATERIAL PEDAGÒGIC EMPRAT

Col·lecció d'eines d'oficis diferents, col·lecció fotogràfica d'ocells, col·lecció d'egagròpiles, lupes binoculars, claus dicotòmiques, material de laboratori, presentacions audiovisuals, quadern de l'activitat.