 |
2/09/2002. CARME
LAURA GIL I MIRÓ. Consellera d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya
|
|
Els
centres de recursos pedagògics han estat i són
una eina imprescindible per a la contínua conquesta
de la qualitat educativa. I crec que tenen un paper molt
important en la modernització del sistema, com
un avançament per a acollir noves realitats. |
|
|
|
|
 |
19/09/2002. JOAN
MAJÓ. President de l'European Institute for
the Media.
|
|
La
no utilització de la televisió per a tasques
educatives i l'haver permès que la televisió
s'utilitzi gairebé de forma exclusiva per al lleure
és un dels errors més grans de tots els
governs europeus del darrer mig segle. |
|
|
|
|
 |
7/10/2002.
JAUME
CARBONELL. Pedagog. Director de "Cuadernos
de Pedagogía".

|
|
...
el Departament d´Ensenyament està estructurat
amb regnes de Taifes, amb pocs vasos comunicants i molts
incomunicats.
|
|
|
|
|
 |
21/10/2002.
ARACELI
VILARRASA..
Institut d'Educació de Barcelona. Directora del
Fòrum "L'Escola i la Ciutat".
 |
|
El
document de Bases per una Llei de Qualitat de l'Educació
és un projecte de regressió educativa que
retalla el dret a l'educació i a la igualtat, enganya
als ciutadans i als professionals i menysté l'escola
pública per desviar recursos cap a l'escola concertada.
El producte de la seva aplicació serà la
consolidació del fracàs escolar de les classes
baixes com a legitimació de l'exclusió i
la desigualtat social.
|
|
|
|
|
 |
04/11/2002.
JOAN PERE LE BIHAN.
Director General de La Bressola

|
|
Em
vaig educar en una escola primària de la barriada
nord de Marsella (Provença) a finals dels cinquanta,
tinc record d'una escola amb unes relacions molt violents,
de vegades de caire racista, s'havien format dues comunitats:
els "blancs" i els àrabs. Sovint hi havia
enfrontaments a pedregades a la sortida de l'escola entre
els dos grups.
|
|
|
|
|
 |
18/11/2002.
ANTONI
BASSAS.
Periodista. Realitzador del Matí de Catalunya Ràdio.

|
|
...
els mitjans no col·laboren, més aviat deseduquen
perquè són de lliure accés a qualsevol
edat i cremen etapes de coneixement que molts telespectadors
joves encara no han superat. Dit això, com que
les televisions necessiten audiència per finançar-se,
van a buscar continguts fàcilment assimilables
per a la majoria de la població. El resultat és
una programació pobre en intel·ligència
i rica en manipulació i mal gust. 
|
|
|
|
|
 |
02/12/2002. JOAQUIM
ARENAS.
Pedagog i escriptor. Cap del Servei d'Ensenyament del
Català
 |
|
Catalunya
és un país petit. Els Països Catalans,
considerant la seva globalitat ho són també,
en canvi el seu sistema educatiu és gegantí
pel nombre d'escoles i instituts i pel d'ensenyants. Crec
que hi ha, en aquest marc, una manca de cohesió,
a nivell de cada país. I potser també a
nivell de molts centres educatius. |
|
|
|
|
 |
09/01/2003. ROSER
BATLLE. Vicepresidenta de la Fundació Catalana
de l'Esplai.
|
|
Cada
centre educatiu hauria de ser un projecte vinculant per
als mestres i professors, hauria d'estar ben liderat i
hauria d'orientar la seva tasca amb els nois i noies sota
el respecte als Drets Humans i als Drets dels Infants |
|
|
|
|
 |
24/01/2003. ALBERT
SERRAT. Formador de formadors. Màster en PNL
i expert en dinàmica de grups.
|
|
L'alumne
que té la creença de "puc aprendre
moltes coses" té al seu abast mitjans per
aconseguir-ho. El principal és voler-ho fer. En
canvi, l'alumne que acaba l'escolaritat amb la creença
"l'escola no està feta per a mi" tindrà
moltes més dificultats |
|
|
|
|
 |
10/02/2003.
MIQUEL MARTÍ. Coordinador estatal del Pla d'Escoles
Associades a la UNESCO.
|
|
Lorenzo
Milani, el mestre de Barbiana. Vaig visitar la seva escola
entre 1963 i 1967. Vaig traduir "Carta a una mestra"
al català (1969) i vaig escriure la seva biografia,
"El mestre de Barbiana" (1972). He intentat
seguir el seus principis en l'educació dels més
desfavorits: No suspendre ningú, escola a temps
complet i donar als alumnes un objectiu que valgui la
pena: canviar la societat.
|
|
|
|
|
 |
24/02/2003.
SALVADOR CARRASCO. Professor de la Universitat de
Barcelona. Departament de Sociologia i Anàlisi
de les Organitzacions. |
|
Estic
en el camp de l'ensenyament des de 1968. El millor que
m'ha passat és el reconeixement del record i l'empremta
deixada en el camí d'alguns alumnes. Ells m'han
fet pensar que ha valgut la pena tenir aquest ofici!
Les exigències de la formació de noves generacions
d'estudiants són l'agulló de la innovació
pedagògica i didàctica.
|
|
|
|
|
 |
10/03/2003.
FRANCESC
PEDRÓ. Professor de Política Comparada
de l'Educació i delegat del rector per a la Innovació
docent a la Universitat Pompeu Fabra.
|
|
Com
pot ser legalment obligatori un objectiu i que s'accepti
que hi ha alumnes que no l'assoliran? Per començar,
tenim un problema de definició d'objectius de l'escola
obligatòria i, de l'altra, un d'estructural i metodològic
-com garantir que esdevenen no pas obligatoris sinó
universals.
|
|
|
|
|
 |
24/03/2003. M.
CARME BOQUÉ.
Mestre i Pedagoga. Especialista en Mediació i resolució
de conflictes. |
|
Trobo
les escoles força tancades en si mateixes, amb
por envers allò que entra de l'exterior (no agraden
les intromissions) i també amb por d'obrir les
portes i explorar la dimensió més social
de l'educació (a dins del centre ens sentim més
segurs). |
|
|
|
|
 |
07/04/2003. ANDREU
SOTORRA.
Escriptor i Periodista. Crític literari.
|
|
No
cal fer una escola única per a tothom, però
sí amb les mateixes oportunitats per a tots. |
|
|
|
|
 |
24/04/2003. CARME
TOMÀS.
Directora de "Perspectiva Escolar".
|
|
Sovint
els mateixos mestres i professors no valorem prou la funció
social de la nostra feina i caiem en una escassa autoestima.

|
|
|
|
|
 |
07/05/2003. MANUEL
SEGURA.
Professor emèrit de la Universitat de la Laguna.
Expert en habilitats i competències socials. |
|
Manca
formació del professorat en tots aquells continguts
relacionats amb l'afectivitat i els valors, que ajudin
a donar cobertura a les carències que tenen molts
alumnes. 
|
|
|
|
|
 |
26/05/2003. XAVIER
DURAN
Químic i Periodista. Divulgador científic.
Editor del programa de TV3 "El Medi Ambient".
|
|
De
vegades sembla que dedicar uns dies, setmanes o fins i
tot mesos a la formació sigui una pèrdua
de temps i diners per als treballadors i per a les empreses.
En canvi, tenir professionals que estiguin al dia augmenta
el seu rendiment i, per tant, és una inversió
i no una simple despesa.
|
|