Radio > El llenguatge

La veu

Hi ha una manera de "parlar" pròpia de la ràdio. El llenguatge radiofònic és el conjunt d'elements que s'emprenen per crear imatges auditivas en la ment dels oïdors. Elements: la paraula, la música, els efectes sonors i el silenci. La veu és l'eina de què disposa el locutor per transmetre els matisos, les sensaciones, les emociones...La veu presenta un to, una intensitat i un timbre, a més del ritme i l'entonació. El to ve donat per la quantitat de vibracions de les cordes vocals. A més vibracions,més agut és el to. Les veus baixes o greus s'associen a les sensacions de tristesa, melangia... Mentre que les veus agudes denoten alegria, optimisme, sorpresa, por, nerviosisme, tensió... La intensitat equival al volum i tot pot ser més baixa o més alta. Sovint el to es confon amb la intensitat.

La música

Normalment de la música se n'encarrega el muntador musical.

• Sintonia: acostuma a durar entre 15 i 30 segons i s'acostuma sentir a l'inici i al final del programa.
• Introducció: serveix per presentar els assumptes que es tractaran durant el programa.
• Final musical: serveix per acabar l'emissió del programa.
• Cortina musical: fragment musical d'entre 5 i 15 segons que separa continguts dins d'un mateix programa.
• Ràfega: més breu que la cortina, no dura més de 5 segons. També separa continguts. Marca un transició curta i dinàmica.
• Fusió: barreja de músiques. La música és en primer pla passa, lentament, a segon pla, mentre que l'altre va pujant de segon a primer pla.
• Fons musical: la música en segon pla que acompanya les paraules.
• Jingle: indicatiu d'un programa o emissora.

Els efectes sonors

Són els sons, naturales o artificials, que desencadenen en l'oient percepcions d'imatge auditives. Les funciones que desenvolupa són variades: funció descriptivoambiental, quan actuen com a suport en la descripció d'un lloc o un ambient. Funció descriptivoexpressiva, quan té un valor comunicatiu propi. Funció ornamental, quan té un valor totalment accessori.

El silenci

És l'absència total de so. No es pot confondre el silenci amb la pausa, que té una utilitat gramatical. La nostre cultura té una certa aversió al silenci. Es pot fer servir: per estimular la reflexió. Per expressar un estat emocional. Per fer el: lipsis temporal, és a dir compressió del temps. Per deixar inacabada un oració però donant a entendre el seu desenllaç. Per captar l'atenció en un missatge publicitari breu. El silenci acostuma a durar entre 3 i 5 segons.