L'ESTRUCTURA DEL TREBALL

El treball es divideix en tres parts.

La primera part és bàsicament teòrica. En aquesta primera part s'exploren les raons que, en últim terme, no només justifiquen sinó que, al meu entendre, requereixen la necessitat d'aplicar estratègies pròpies del pensament crític en les aules d'educació secundària.

Tres són les qüestions que es tracten de manera específica.

En primer lloc, s'investiga la relació entre el desenvolupament de l'habilitat per pensar i el nostre sistema educatiu, i s'observa el reconeixement d'aquesta habilitat per pensar dins del marc curricular. En relació amb això, s'analitzen breument els resultats d'algunes proves establertes per mesurar comparativament diferents habilitats cognitives en els alumnes de secundària, en particular les Proves de les competències bàsiques (relatives a 2004) i l'informe del PISA (relatiu a 2003).

En segon lloc, s'explica en què consisteix la proposta general del pensament crític i se n'estudien els orígens. L'aspecte en què s'incidirà respecte dels orígens serà rellevant, perquè les eines simples en les quals es vol basar el treball es poden trobar precisament en aquests orígens, com veurem.

En tercer lloc, es fa menció de l'aplicació d'estratègies de pensament crític en alguns sistemes educatius. Igualment, es considera l'aplicació d'aquestes estratègies a diferents àmbits curriculars.

En la segona part del treball s'introdueixen les estratègies bàsiques en les quals es basa aquest treball i les quals, se sosté, han de contribuir a desenvolupar la comprensió dels continguts curriculars
en base a la reflexió crítica.

Hi ha diferents obres, algunes molt exhaustives i completes, dedicades a la revisió dels diferents elements involucrats a l'hora de pensar críticament. En realitat la matèria com a tal, en tant que pensament crític, forma part de la majoria de plans d'estudis de les universitats anglosaxones, i també del sistema educatiu secundari d'alguns països. Una qüestió significativa és que, per un costat, no totes les presentacions d'aquestes estratègies comparteixen el mateix tipus d'especificitat i, per un altre costat, la majoria s'ocupa principalment de l'anàlisi de formes de raonament sofisticades, de diferents tipus de fal·làcies, etcètera, això és, d'aspectes centrals en el raonament. Això no obstant, i com s'ha dit, aquestes qüestions poden arribar a resultar excessivament abstractes i dificultoses per a alumnes d'ensenyament secundari.

De manera general, en aquesta segona part s'introduiran pautes:

" per a la comprensió d'un text, problema, situació, etcètera;
" per a la reconstrucció de la seva estructura;
" per a l'anàlisi de la seva estructura; i, finalment,
" per a l'elaboració d'una resposta.

És necessari observar que les estratègies per a la comprensió se solen abordar ja en diferents matèries del currículum; com a norma general, però, no succeeix el mateix pel que fa a la resta d'estratègies.

El nucli central serà l'anàlisi de l'estructura del text, problema o situació. La idea serà mostrar una manera simplificada de qualificar la relació entre les diferents clàusules que constitueixen un contingut argumentat, i determinar si la relació que s'hagi establert entre les diferents clàusules és adequada o no ho és. En l'anàlisi s'incidirà a determinar què és el que justifica un determinat contingut, i com es decideix quan aquest contingut està correctament justificat. Es donarà un pes específic a l'examen de les condicions necessàries perquè algun fet s'esdevingui (o estigui justificat), i també a l'examen de les condicions suficients perquè algun fet s'esdevingui (o estigui justificat).

Finalment, en la tercera part del treball es voldrà exemplificar com aplicar de manera sistemàtica les anteriors estratègies bàsiques a diferents àrees curriculars.

Considero rellevant aquesta tercera part en el següent sentit. Sovint, quan del que es tracta és de desenvolupar habilitats cognitives com ara la d'argumentar, es consideren únicament en relació amb matèries com ara la filosofia o l'ètica. La qüestió, ben mirat, no deixa de ser absurda: és com si algú pretengués que l'ortografia és competència única i exclusiva de les matèries de llengües, i que, per exemple en matemàtiques, les errades ortogràfiques no s'han de corregir ni tenir en compte; o que a l'hora de fer un exercici de llengua no cal valorar que l'alumne no sàpiga seguir un ordre numèric. Anàlogament al que succeeix amb les competències ortogràfica i aritmètica, les habilitats de raonament estan presents en la majoria de les activitats de la persona. No només raonem quan fem filosofia o matemàtiques, sinó que també raonem quan decidim quines opcions hem de valorar primer per resoldre el problema quan, per exemple, obrim l'interruptor de la llum i el llum no s'encén. (Es tracta de la bombeta? Es tracta del diferencial? Què mirem primer?, Què mirem després?). O quan valorem la importància predictiva d'un horòscop. ('Jo sóc càncer i l'horòscop m'ho ha endevinat tot. Han redactat l'horòscop pensant en mi? Com és que coincideix amb el que a mi em passa?'). O quan hem de votar alguna cosa. ('És plausible, la proposta d'aquesta candidata?'). Etcètera.

He posat l'exemple de la llengua i de les matemàtiques perquè totes dues matèries són considerades matèries instrumentals i, en conseqüència, transversals. Ara bé, què pot ser més instrumental (i, en conseqüència, més transversal) que la capacitat per raonar bé?

Demanem als alumnes habilitats cognitives com ara buscar informació de forma crítica, escriure de forma argumentada, donant raons per convèncer, i d'altres; però, és clar, reclamar una cosa no propicia que aquesta és materialitzi ipso facto. La qüestió és si els alumnes reben una formació suficient encaminada a dur terme aquesta mena d'activitats. La hipòtesi amb què es treballa és precisament que les estratègies del pensament crític són bones per avançar en aquesta direcció, que poden ser abordades des de totes les àrees del currículum, i que no són tingudes en compte de manera suficient.

L'exemplificació de l'aplicació de les pautes introduïdes en la segona part del treball es farà únicament en tres matèries ben diferents -matemàtiques de 1r d'ESO, ciències socials de 3r d'ESO i filosofia de 1r de batxillerat-, i referent a un contingut únic i ben delimitat per a cadascuna de les matèries. Del que es tracta no és de proporcionar material d'ús a l'aula per a l'exposició completa de cap tema, sinó merament d'il·lustrar com les pautes bàsiques que, se sosté, contribueixen al desenvolupament del pensament crític, es poden utilitzar en la docència de diferents continguts curriculars.

A més de les exemplificacions en àmbits curriculars, es considerarà també l'aplicació d'aquestes estratègies en una situació particular de conflicte en el centre.