| RECONSTRUCCIÓ
DE L'ESTRUCTURA
Ja hem fet una primera paràfrasi del text, això
és, ja hem explicat el text amb d'altres paraules, desfent en els casos
oportuns les ambigüitats en virtut del coneixement del vocabulari i del context.
Ara
bé, això encara no és suficient. La mena de paràfrasi
que haurem fet serà una mera exposició del que diu el text; però
en molts textos -la majoria de textos acadèmics, per exemple- el que es
pretén és explicar alguna cosa i donar al mateix temps arguments
en el seu favor, explicitar-ne les conseqüències, etc.
Per
exemple, en un llibre de Ciències Socials de 4t d'ESO podem llegir el següent:
El
creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII
El segle XVIII
va ser per a Catalunya, malgrat l'abolició de les seves institucions, una
etapa de creixement econòmic i demogràfic. (...) Sens dubte hi
va influir el fet que, marginada a l'època dels Àustries, Catalunya
no havia patit d'una manera tan greu els efectes de la crisi del segle XVII, que
va arruïnar l'agricultura, l'artesania i el comerç de Castella. També
algunes mesures imposades pels Borbons, com la reforma impositiva del cadastre
o única contribució, tot i que havien estat pensades com a càstig
després de la Guerra de Successió, van acabar beneficiant Catalunya,
perquè era un impost més equitatiu i més repartit entre tots
els habitants. Però la causa essencial s'ha de buscar en la vitalitat
que van mostrar els diversos grups socials del Principat. Així, durant
el segle XVIII es van produir una sèrie de millores en l'agricultura (...).
(pàgs. 90-1, negretes originals).26 |
El
text prossegueix amb les causes d'aquest creixement econòmic.
Si,
seguint el que hem establert en el punt anterior, mirem de posar de manifest quina
és l'estructura del text, obtindrem alguna cosa semblant al següent:
Hi
ha un creixement econòmic a Catalunya en el segle XVIII \Vitalitat
dels diversos grups socials \Millores
en l'agricultura \...
\No experimenta la crisi del segle XVII
\Marginada
en època dels Àustries \Reforma
impositiva del cadastre \Finalitat
de càstig \Reporta
beneficis \Repartiment
més equitatiu \S'aboleixen les
institucions catalanes |
La idea és distingir
els diferents punts, tesis o idees que apareixen i ordenar-los d'acord amb la
manera en què estan subordinats els uns als altres. En el cas dels llibres
de text, com en l'exemple, decidir quin és el punt principal d'un paràgraf
no és en general difícil: els llibres de text estan pensats amb
finalitats pedagògiques i s'esforcen a l'hora de reflectir en el seu redactat
el que és la estructura pròpia argumentativa, si n'hi ha, o com
almenys expositiva. Per dir-ho d'una altra manera, els llibres de text acostumen
a donar-nos la pròpia paràfrasi dels fets.
En les situacions
pròpies de la vida quotidiana, o en la resolució de problemes o
qüestions similars, aquesta tasca de paràfrasi i elaboració
l'hem de fer nosaltres.
Com hem vist abans en el punt anterior, del que
es tracta és, primer, de determinar quins són els punts principals
del text/situació/problema, i després encadenar-los de manera pertinent
segons la seva subordinació els uns dels altres. Això és
precisament el que s'apuntava a l'hora d'establir l'arbre que reflectia l'estructura
del text/situació/problema, pas previ a la redacció de la paràfrasi.
Hi havia, això no obstant, una cosa pendent entre el pas de l'estructura
a la paràfrasi: en l'estructura es demanava recollir els diferents punts
articulats i observar-ne el seu grau de dependència dels uns respecte dels
altres. Aquesta dependència es pot produir de diferents maneres que és
necessari tenir present per
(a) completar l'estructura i, per tant, per
(b) fer-ne una acurada paràfrasi i, per tant, per (c) tenir-ne
una clara comprensió.

------ 26.
GARCÍA SEBASTIÁN, M. i altres: Marca. Barcelona: Vicens-Vives, 2003

| | | |