APLICACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC
    
 
INTRODUCCIÓPART I PART IIPART IIIREFERÈNCIES MAPA WEB
    
 part II > anàlisi de l'estructura 
PART II
 
 
ANÀLISI DE L'ESTRUCTURA

Molt bé, a hores d'ara ja hem aconseguit una paràfrasi del text que reflecteix la seva estructura. Del que es tracta ara és de determinar si l'estructura està correctament bastida. Aquesta és la part d'anàlisi que tradicionalment es considera central en l'àmbit del pensament crític. És també la part que ha de tenir aquí més importància.

Observem, però, que anàlisi sense els passos previs no té cap mena de sentit.

Observem també que per a demanar als alumnes que analitzin críticament un text, situació, etc., cal proveir-los prèviament d'instruments per a l'anàlisi d'aquesta estructura.
A l'hora d'avaluar si alguna cosa està suficientment justificada cal tenir en compte bàsicament dues coses:

a. la validesa de la informació de la qual partim; i
b. la validesa del procés per mitjà del qual hem passat d'aquesta informació de partida a les conclusions que hem obtingut.


a. La validesa de la informació de la qual partim

Obtenim informació de diferents medis: diaris, llibres, ràdio, televisió, etc., però també de la simple observació, del que ens diu la gent que ens envolta, etc.

En aquest casos, un primer pas per determinar si la conclusió a la qual arribem a partir d'una determinada informació és vertadera consisteix a assegurar-nos que les fonts de les quals partim són fiables.

En alguns casos, si allò que hem d'acceptar és evident per si mateix, és clar que podem deturar el procés sobre la validesa de la informació de partida.

Així, si A fos 'tinc un llapis al meu davant', la informació de la qual partiríem serien les dades dels sentits, en les quals confiem suficientment (almenys en condicions normals i per fer afirmacions com ara aquesta). En aquest cas podríem dir que es tracta d'una informació evident per si mateixa.



Quan es tracta de l'aprenentatge basat en llibres, o en el discurs del professor, és clar que, en general, confiem en la fiabilitat de les fonts. En algunes matèries les fonts a les quals s'apel·li seran fonts últimes. En qualsevol cas, és necessari no perdre de vista les fonts en les quals es sustenta una determinada informació, perquè si algun fet fes que la fiabilitat d'aquestes fonts fos posada en qüestió, això determinaria que de manera immediata el coneixement que s'hi sustenta s'hagués de posar també en qüestió.

Quan les fonts que estan en qüestió són diferents de les que intervenen directament en un procés d'aprenentatge a l'escola (això és, diaris, ràdio, allò que ens diuen, etc.) és important parar encara més atenció a la fiabilitat de les fonts. Diferents diaris tenen diferents opinions a l'hora d'explicar exactament els mateixos fets, diferents persones valoren de manera diferent les dades amb què es troben, etc. Fins i tot el testimoni directe d'algun esdeveniment pot donar compte equivocadament, per bé que de manera involuntària, dels fets.

Una estratègia crítica adequada haurà de confiar únicament en aquelles dades de les quals tingui raons suficients per no dubtar, i posar en qüestió qualsevol conclusió que se segueixi de dades que no es puguin acceptar de manera suficient. Davant d'un conflicte pel que fa a les conclusions, podrà molt bé succeir que el raonament que s'hagi seguit en cada cas sigui correcte i que siguin les dades de partida les que difereixin. Aleshores la solució a adoptar és la següent:

" bé les raons per acceptar unes dades en detriment de les altres són poderoses. Un cop acceptades les dades pertinents s'esvaneix el desacord;
" bé totes dues dades són acceptables (per raons diverses). És important adonar-se'n que en aquest cas tampoc no es produeix desacord: donat que els punts de partida són diferents, el problema de què es tracta també és diferent (no hi ha res en comú sobre què estar en desacord, per dir-ho així).

Així:

Davant d'un problema/situació/fet:
sostenim la TESI 1, que se segueix correctament de les DADES 1.

Són fiables aquestes DADES 1?

Sí ho són
                              ==> podem mantenir la TESI 1

No ho són
                              ==> hem de canviar la TESI 1

Davant del mateix problema/situació/fet:
algú altre sosté la TESI 2, diferent de la TESI 1, que se segueix correctament de les DADES 2.

Són fiables les DADES 2?

Sí, són més fiables que les nostres DADES 1
                              ==> hem d'adoptar la TESI 2

Sí, són igualment fiables que les nostres DADES 1
                              ==> podem mantenir la TESI 1 (en realitat no hi ha veritable desacord perquè
                              els pressupòsits de  partida són diferents)

No, no són fiables
                              ==> hem de mantenir la TESI 1


Aquest esquema anterior pot resultar simple i sens dubte ho és. En qualsevol cas no es tracta d'adoptar esquemes complexos, sinó d'adquirir, d'interioritzar, aquests patrons d'anàlisi simples. D'altra banda la idea no és qüestionar de manera sistemàtica les dades en les quals se sustenta tot allò que aprenem amb la finalitat d'arribar a alguna cosa així com la veritat absoluta; del que es tracta és de tenir sempre ben present que allò que aprenem descansa, en general, en dades de partida que considerem vertaderes i, per tant, està sotmès a la veritat o falsedat efectiva d'aquestes dades.

Vegem-ho amb un exemple simple concret que no involucra cap raonament.

En un llibre de text apareix el nom 'corrent' en femení ('una corrent renovadora'), mentre que en un altre llibre apareix el mateix mot en masculí ('el corrent artístic'). Ens trobem al davant d'un conflicte: el mot 'corrent', ¿és masculí o és femení?

Són fiables les dades del primer llibre de text?

Sí ho són ==> podem mantenir el que diu: "la corrent" sí és correcte
No ho són ==> hem de canviar el que diu: "la corrent" no és correcte

I igualment pel que fa al segon llibre.

En aquest cas, i com que en tots dos casos partim d'un llibre de text, resulta que si el fet d'estar escrit en un llibre de text ha de donar fiabilitat a unes dades, això per si sol no ens permet decidir per un llibre de text o un altre -sent, com són, les informacions contradictòries.

Podem recórrer a DADES diferents, com ara:

" demanar-ho als companys;
" demanar-ho als professors;
" consultar-ho en altres textos (altres llibres de text, diccionaris, etc.).

Si totes les altres dades concorden en una solució, segurament aquesta ha de ser la que considerem correcta.

Si totes les altres dades NO concorden en una solució, la solució a la qual haurem de donar més pes és aquella que, de manera reconeguda, se segueixi de les dades procedents de les fonts de més autoritat (en aquest cas el diccionari).


En molts casos la fiabilitat de les dades no és una qüestió fàcil de resoldre. En la història de la ciència trobem múltiples teories, més endavant refutades, que partien de dades que en el seu moment es consideraven fiables però que més endavant es van revelar com falses. La concepció de l'univers és un exemple manifest d'això últim. I encara més, moltes de les teories que els científics consideren actualment certes potser seran refutades en el futur en base a noves dades que tindrem aleshores al nostre abast.

Lluny del món de la ciència, un mateix fet pot ser descrit de manera ben diferent, per exemple en diferents mitjans de comunicació.28 O un mateix conflicte dins el centre pot ser referit de manera ben diferent per les diferents parts implicades, fins al punt de suscitar dubtes importants sobre com s'ha produït el fet en qüestió -aquesta és precisament la principal dificultat que presenta la resolució de molts conflictes.

En qualsevol cas, no em proposo analitzar aquí els criteris per preferir unes dades a unes altres. Bastarà amb tenir present que és necessari tenir present aquesta dificultat i ser conscients de les limitacions que la dificultat ens imposa.

b. La validesa del procés per mitjà del qual obtenim la conclusió

En general, quan obtenim una informació a partir d'una altra informació prèvia, diem que hem dut a terme un procés de càlcul, l'origen del qual, la informació de partida, el constitueixen les premisses d'aquest procés, i la informació que obtenim n'és la conclusió. Del que es tracta és de determinar si el procés per mitjà del qual passem de les premisses a la conclusió és un procés vàlid.

Així, en el procés que es mostra en la següent figura:


encara que la veritat de B estigui fora de tota qüestió, potser ens caldran també raons per determinar per què B comporta A.

Mirem una mica de més a prop aquest procés: per què B comporta A? Què vol dir que, si B es dóna, A també s'hagi de donar? Quan és correcte (o vàlid), aquest procés?

L'anàlisi tradicional per determinar la validesa d'aquest procés constitueix l'àmbit d'estudi de la lògica. La lògica és un sistema constituït per axiomes, regles, etc., que ens permet analitzar l'estructura d'un raonament i determinar-ne la seva validesa. En qualsevol cas la lògica, en tant que sistema formal, no ens serà de gran ajut aquí. La lògica formal, que analitza les estructures dels raonaments, molt sovint no és sensible al contingut d'aquests arguments perquè moltes vegades aquest contingut és molt complex i pràcticament impossible de formalitzar. És per aquest motiu que en l'anàlisi dels arguments propis de la vida quotidiana el que fem servir en general a l'hora d'analitzar críticament una determinada tesi o uns determinats fets s'inclou dins l'àmbit del que s'ha convingut a denominar, per oposició a la lògica formal, lògica informal.

La lògica informal, com la lògica formal, és un instrument per analitzar quan un raonament és vàlid i quan no ho és, però es distingeix de la lògica formal en diversos aspectes: bé perquè la mena d'argumentacions de què s'ocupa són de difícil formalització (per raons contextuals o d'altres); bé perquè utilitza mètodes com ara l'analogia, la inferència a la millor explicació, etc., que obtenen com a resultat conclusions no necessàriament vertaderes. Ara bé, precisament aquestes raons que la fan objectable des del punt de vista de la lògica formal la fan essencial per a les situacions pròpies de la vida quotidiana.

En el següent apartat examino una mica més de prop la diferència entre totes dues lògiques amb la finalitat de justificar per què, en l'anàlisi pròpia del pensament crític, el paper de la lògica informal és més rellevant que no pas el de la lògica formal.

------
28. Vegeu un exemple sobre la fiabilitat de la informació de guerra en premsa a la unitat 1 de l'examen equivalent a la selectivitat de la matèria Critical Thinking al sistema educatiu britànic: (http://www.ocr.org.uk/Data/publications/specimen_assessment_materials/AS_A_Level8695.pdf).