"Pinto des que tenia vint anys, el meu estil és molt difícil de definir. Jo potser estic més inspirat per en Picasso sobretot en l'època blava o rosa. Més aviat sóc un investigador de la pintura, vaig fent coses cada vegada diferents.

Mai he deixat de pintar. Vaig començar fent paisatges a la muntanya però me'n vaig cansar i vaig fer això de percebre les coses i pintar-les després, sense tenir-les al davant.

En les meves obres hi predominen imatges femenines, faig molt nus, moltes dones, en elles hi trobo uns volums i unes formes que no hi trobo en els homes."

Comença a fer pintures treballant més els materials. Bàsicament es dedica a la figura. Comença a fer servir l'espàtula ja que troba que aconsegueix millors qualitats que no pas amb el pinzell.

En la primera època el preocupen les composicions,les formes i no es preocupa dels volums. Les pintures eren molt planes.

L'estil d'en Xirgu, deia l'Antoni Gual, és: " fixeu-vos com l'elesticitat geomètrica de les formes, el ritme del traç, converteixen els seus cossos en figures fràgils, gairebé aèries:en una dansa."

"Un continu embolic entre objecte i subjecte"

Els pintors que més el van influenciar van ser principalment Picasso, del qual n'era un enamorat, Van Gogh, Modigliani, Velázquez.

No pinto mai amb un model davant. Tot és imaginació i un cúmul de coses en les quals m'he anat fixant i que les tinc dins del cervell.,

Va fer unes 5 exposicions que jo recordi a Badalona

Clica aquí per veure la col.lecció pictòrica