Quines formes
d’organització política existeixen?
De quina manera ha aparegut l’Estat?
Quina diferència hi ha entre Estat i Nació?
Què és la globalització en el món actual?
Poder
La Sociologia Política estudia els processos socials que tenen lloc en
la distribució del poder.
Hi ha qui defineix la política, com “l’acció encaminada a la conquesta,
conservació i exercici del
poder”.
Crec que és una definició molt restrictiva, si per poder entenem
“govern” al nivell que sigui. Entenc per política també tota l’actuació
al voltant de “la cosa pública”, és a dir, els mecanismes de
participació i configuració d’opinió al voltant de la gestió pública.
En gairebé totes les relacions socials hi ha elements de política. En
una empresa, en un sindicat, existeix una estructura de poder: hi ha
algú que dirigeix i que marca les directrius que han de seguir els seus
subordinats. En la família, en l’escola, en un club esportiu i, en
general en cada nucli social existeix un ordre per l’exercici i
l’acceptació del poder.
Quan parlem de política com a lluita pel poder en la societat,
ens referim al poder com a
capacitat d’establir un ordre en el comportament de les persones,
influir-hi o condicionar-lo. Però la política també implica l’acció
d’incrementar el poder de la col·lectivitat; és a dir, l’acció tendent a
augmentar la capacitat col·lectiva de fer coses per tal de satisfer les
necessitats i atènyer cert grau de benestar;
per exemple, augmentar la construcció d’habitatges, les prestacions
sanitàries... Així, el govern de la societat no consisteix únicament en
la garantia de l’ordre públic i el control social, sinó que a més
comporta un conjunt d’accions per a millorar les condicions de vida de
la col·lectivitat.
En l’àmbit del que és públic, el poder s’exerceix a través d’un govern.
El govern és un concepte que pot emprar-se en dos sentits: com a ordre
polític o com el grup humà que governa. Un govern requereix l’existència
d’un territori sobre el qual exerceix un control imperatiu.
Legitimitat.
Avui dia, en el món democràtic occidental es tendeix a considerar que un
govern que s’assenta en el consens i l’acceptació de la majoria dels
ciutadans és legítim; mentre que un govern que s’imposa per mètodes
repressius en contra de la voluntat de la majoria, és il·legítim.
En tot tipus de govern hi ha un cert grau de consens i cert grau de
coerció. La policia és un cos coercitiu, encara que resulti necessari
per garantir l’ordre públic, evitar els fets delictius i protegir els
drets dels ciutadans.
Però quan el poder polític s’assenta en la policia i l’exèrcit (en la
força) i manca el consens dels ciutadans, aquest poder està mancat de
legitimitat. El poder que es basa exclusivament en la coerció tendeix a
ser inestable perquè depèn de la por en lloc de la lleialtat i tard o
d’hora s’enfronta a la possibilitat d’una rebel·lió per derrocar-lo.
Els sociòlegs se solen referir al poder legítim com a
autoritat, que és
una qüestió de dret i que en termes ideals, no necessita anar recolzada
per la coerció o la força.
Per això Hubermas, amb un punt de vista més exigent, anomena legítim
només el govern que rep un suport positiu. Altres consideren que un
règim polític només és legítim si les persones governades tenen el poder
de fer els canvis que desitgen.
Estat.
És una estructura d’organització de la vida col·lectiva. (M. Cinta
Espuny). Com a pacte social, (Veure article de Josep Fontana)
No s’ha de confondre el concepte d’Estat amb el de govern. L’Estat
abasta totes les institucions i organitzacions especialitzades en les
que es concentra el poder en un territori determinat. entre aquestes
s’inclou el govern, l’administració pública, els parlaments, els
tribunals, la policia i l’exèrcit.
Nació.
Concepte en l’àmbit dels sentiments. Un vincle cultural entre un ampli
grup de persones que comparteixen un sentiment didentitat en comú. (M.Cinta
Espuny, 2005).
Problema amb el concepte d’Estat-Nació, estat nacional... és la forma
que adopten els estats moderns. L’exemple, França resultant de la
Revolució Francesa de 1789. En configurar-se com Estat-nació és neguen
les tradicions culturals “nacionals”(?) anteriors. El nacionalisme
estatal per configurar-se ha de negar els nacionalismes preexistents.
Hi ha estats plurinacionals com Suïssa, i també nacions que es troben
desmembrades entre diversos estats sense tenir-ne un de propi, com el
Kurdistan.
El nacionalisme
és la reivindicació del dret a l’autonomia política per part d’una
col·lectivitat humana, pel fet de compartir una identitat cultural.
A Europa les fronteres estatals s’han anat configurant a través d’un
llarg procés històric que ha conduït a certes nacions a unificar-se en
estats. A altres llocs del món, van ser les potències occidentals qui
van imposar les fronteres estatals i això ha fet que posteriorment es
produeixin greus conflictes de nacionalisme. A l’Àfrica i l’Orient Mitjà
les potències colonials europees traçaren fronteres sense tenir en
compte la diversitat tribal ni les identitats locals. Això ha originat
nombrosos conflictes i guerres genocides.
A Europa s’han produït moviments de signe contrari. Per una banda
moviments secessionistes a l’antiga Iugoslàvia i La URSS donant lloc a
nous estats independents Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Ucraïna, Lituània,
Estònia, Letònia... Per altra banda un conjunt de estats europeus han
obert un procés d’unificació que ha constituït la Unió Europea.
Altres fenòmens són els moviments nacionalistes que exigeixen autonomia
política o fins i tot la independència: escocès, cors, bretó, basc,
català...
L’estat unitari.
Model França
L’estat compost.
Estats Units, República Federal Alemanya, Espanya
Sociologia electoral.
Presentació
El model democràtic. Sistemes
electorals
La llei d'Hont
Comparació amb
diversos sistemes electorals (Hont - Hare)
Exercicis:
1. Explica breument
què ens intenta dir l'historiador Josep Fontana en aquest fragment.
Nada puede ser
más nefasto que confundir la idea del "Estado", una comunidad de
ciudadanos libres, iguales en derechos y en deberes, ligados al
gobierno por un pacto social que se renueva en cada votación
general, con la de la "nación", un concepto de identidad
cultural que ninguna ley -ni constitución, ni estatuto- puede
imponer o prohibir, porque pertenece al dominio de la
conciencia.
Esa dañina mentira que es el "Estado-nación", una invención
jacobina que sirvió en el siglo XIX para completar el proceso de
homogeneización de algunos Estados que llevaban ya siglos por
este camino, ha originado en la Europa del siglo XX millones de
muertos y procesos monstruosos de limpieza étnica, que han
implicado el desplazamiento de grandes masas de población.
Hay en el mundo actual unos 200 Estados y más de 2.000 etnias y
nacionalidades. Empeñarse en esta malsana identificación entre
el Estado y la nación podría conducir o a 2.000 guerras de
independencia, con muchos millones de muertos, o a 2.000 actos
de asimilación forzada y de genocidio cultural, no menos
condenables. La única salida racional de una situación semejante
es la del Estado plurinacional que garantice la convivencia en
paz y tolerancia de etnias y naciones.
En la Palestina sometida al Imperio Otomano, que era una
estructura política plurinacional, musulmanes, judíos y
cristianos vivían en paz, al igual que lo hacían, en otros
lugares del imperio, los griegos o los armenios. Una paz que
acabó cuando el Imperio Otomano se convirtió en la nación turca
y emprendió sus propias operaciones de limpieza étnica.
FONT: JOSEP FONTANA . EL PAÍS -
Opinión - 15-02-2006 |
2. Indica les idees
més importants de l'article següent
JOQUIN
ESTEFANIA: El País, 30-03-2006. Joaquín Estefanía describe los nuevos
poderes del mundo global. El mercado y la 'verdad mediática' centran 'La
mano invisible' . El País,30 març 2006
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Joaquin/Estefania/describe/nuevos/poderes/mundo/global/elpepucul/20060330elpepicul_3/Tes
Activitats
Veure la pel·lícula
"Gandhi" i analitzar-la a través del següent qüestionari:
- Quin tipus
d'autoritat representava Gandhi?
- Contra què va lluitar?
- Quins mètodes va utilitzar en la seva lluita?
- A partir del que has vist, creus que la societat es pot organitzar a
ella mateixa? De quines possibles maneres?
- Quines formes de conflicte social apareixen al film?
|
|