1. Compara les economies de la UE, els EUA i el Japó a partir de les dades dels gràfics.
Les economies de la UE-25 i dels EUA tenen una dimensió similar (10.084 i 9.761 milers de milions d'euros respectivament). L'economia del Japó és sensiblement més petita (5.145 milers de milions d'euros.)

Pel que fa al nombre d'habitants, les diferències entre la UE i els EUA són considerables (458 i 293 milions de persones respectivament). Per tant, el PIB per càpita (la riquesa mitjana per habitant) és més elevat als EUA (33.206 i 21.990 euros respectivament). El PIB per càpita del Japó també és superior al de la UE.

2. Comenta la distribució del comerç mundial de béns i serveis per àrees geogràfiques. Fixa't en les xifres dels EUA i de la UE-15 i compara-les amb les xifres del PIB: quina economia és més oberta?
Si ens fixem en els fluxos mundials de comerç de béns, la primera potència comercial són els EUA, seguits per la UE-15. Si ens fixem en els fluxos de serveis, la primera potència comercial és la UE-15. L'obertura de les economies es calcula mitjançant el percentatge del comerç de béns i de serveis sobre el PIB. Si sumem els fluxos comercials de béns i de serveis tenim que la primera potència comercial és la UE-15, si a més tenim en compte que el PIB dels EUA és més gran que el de la UE-15, veiem clarament que l'economia de la UE-15 és més oberta que la dels EUA.

Gràfics amb dades sobre el pes dels principals socis comercials de la UE-15. Gràfics amb dades sobre la distribució sectorial de les importacions i les exportacions de la UE-15. Gràfic amb dades sobre el pes de les importacions i les exportacions intracomunitàries sobre el total de la UE-15. Gràfic amb dades sobre el saldo de la balança comercial dels estats membres.

1. A partir de les dades dels gràfics contesta les preguntes següents:

• Quin és el principal soci comercial de la UE-15?
  El principal soci comercial de la UE-15 són els EUA, que el 1999 concentrava el 26% de les exportacions i el 40% de les importacions de béns, i el 35% de les exportacions i el 26% de les importacions de serveis de la UE-15.
• Quins països formen part del Mercosur?
  Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai.
• Quins països formen part de l'EFTA?
  Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa.
• Quins països formen part del grup denominat PECO?
  Països de l'Europa central i oriental, concretament Albània, l'antiga República Iugoslava de Macedònia, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Iugoslàvia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca i Romania.
• Quins són els mercats principals de les exportacions de béns i serveis de la UE-15?
  A banda del mercat dels EUA, que és el destí del 26% i del 35% de les exportacions de béns i de serveis respectivament, altres mercats importants són el d'Àsia (25% i 20%), el dels països de l'EFTA (12% i 15%) i, per a les exportacions de béns, els països que l'any 2000 eren candidats a l'adhesió de la UE (13%).
• Quin és l'origen geogràfic de la major part de les importacions de la UE-15?
  A banda dels EUA, dels quals provenen el 40% i el 26% de les importacions de béns i serveis, les importacions de la UE provenen d'Àsia (16% i 25%), dels països de l'EFTA (13% i 12%) i, de serveis, dels PECO (13%).

2. Els gràfics mostren la composició de les importacions i de les exportacions de la UE-15. A partir d'aquesta informació contesta les preguntes següents:

• Què comercia la UE-15 amb la resta del món?
  La UE-15 fonamentalment importa i exporta productes manufacturats (el 55,7% de les importacions i el 66,5% de les exportacions). Les importacions i les exportacions de serveis concentren, per la seva banda, el 22,5% i el 24,3% de les totals.
• Quines són les diferències principals entre les exportacions i les importacions pel que fa als productes manufacturats, l'energia i els productes primaris?
  El pes dels productes manufacturats és més elevat en les exportacions que en les importacions. En canvi, pel que fa als productes primaris en general i a l'energia, el pes en les importacions és sensiblement superior al pes en les exportacions.

3. El gràfic mostra el percentatge de les exportacions i de les importacions dels països de la UE-15 que tenen com a destí i origen altres països de la UE-15 (el percentatge del comerç intracomunitari sobre el total). A partir del gràfic contesta les preguntes següents:

• Amb qui comercien principalment els països de la UE-15? Fixa't en les dades per a la UE-15: quin percentatge del comerç dels països de la UE-15 es realitza entre ells? Quin percentatge es realitza amb l'exterior?
  Els països de la UE-15 comercien, principalment, entre ells. El 62,3% de les exportacions dels països de la UE-15 tenen com a destí altres estats membres. Paral·lelament, el 58,8% de les importacions dels països de la UE-15 tenen com a origen altres països de la UE-15. Això vol dir que el 37,7% de les exportacions tenen com a destí països tercers i que el 41,2% de les importacions tenen com a origen països tercers.
• Quins països destinen més del 50% de les seves exportacions fora de la UE-15? I quins països importen més de països tercers que d'altres països de la UE-15?
  L'únic estat membre que destina més dels 50% de les seves exportacions fora de la UE-15, és Grècia, concretament el 56,6%. L'únic estat membre que importa més del 50% dels béns de fora de la UE-15 és el Regne Unit, concretament el 50,7%.
• Fixa't en les dades d'Espanya: quin percentatge de les seves exportacions té com a destí altres països de la UE-15? Quin percentatge de les seves importacions té com a origen la UE-15?
  El 69,4% de les exportacions d'Espanya tenen com a destí la UE-15, paral·lelament, el 64,6% de les seves importacions prové de la UE-15.

4. A partir del gràfic contesta les preguntes següents:

• Quina informació ens dóna el signe del saldo de la balança comercial d'un país?
  Si és negatiu vol dir que el valor de les importacions de béns és superior al de les exportacions. Si és positiu, vol dir que el valor de les exportacions és major.
• Quins països de la UE-15 tenien el 2000 una balança comercial positiva? Quins la tenien negativa?
  Positiva: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos i Suècia.
  Negativa: Àustria, Espanya, França, Grècia, Luxemburg, Portugal i el Regne Unit.
• Compara el signe i el volum del saldo de la balança comercial de la UE-15, els EUA i el Japó.
  El saldo de la balança comercial de la UE-15 i els EUA és negatiu, cosa que vol dir que, tant els EUA com el Japó, importen més béns dels que exporten. No obstant això, el dèficit comercial dels EUA és molt superior al de la UE-15. El Japó, en canvi, té un superàvit comercial i, per tant, el signe de la seva balança comercial és positiu.

1. Com efecte tenen les fluctuacions del tipus de canvi sobre els fluxos de comerç exterior dels països? (argumenta-ho amb la variació dels preus relatius de les importacions i les exportacions).
Una depreciació de la moneda comporta, en un primer moment, un encariment de les importacions i un abaratiment de les exportacions, fet que podria repercutir en una millora de la balança comercial (augment de les exportacions, que són més competitives, i disminució de les importacions). No obstant això, s'ha de tenir en compte que moltes de les importacions consisteixen en matèries primeres, maquinària o béns intermedis que s'utilitzen en el procés de producció i que, per tant, la depreciació augmenta també el cost i el preu dels productes domèstics i, per tant, disminueix la seva competitivitat. L'efecte a mig i llarg termini sobre els fluxos de comerç exterior dependrà de com internalitzi l'economia les variacions dels preus relatius de les importacions i dels productes domèstics (la qual cosa dependrà de factors molt diversos, com ara la forma de negociació dels increments salarials, o el grau de competència en els diferents mercats de productes i serveis).

De la mateixa manera, una apreciació de la moneda comporta, en un primer moment, un abaratiment de les importacions respecte als productes domèstics i un encariment de les exportacions respecte els productes dels països destinataris, cosa que podria repercutir negativament en la balança comercial. Com en el cas anterior, l'efecte mitjà i llarg termini dependrà de com internalitzi l'economia les variacions dels preus relatius.

2. Tenint en compte que els països de la UE realitzen al voltant del 60% del comerç entre ells, quins avantatges els comporta l'adopció d'una moneda comuna, l'euro?
Les fluctuacions del tipus de canvi comporten una variació dels preus relatius de les importacions i dels productes domèstics i, per tant, incertesa econòmica. Això dificulta la planificació a mitjà i llarg termini del comerç o de les transaccions entre països. D'altra banda, treballar amb monedes diferents comporta uns costos de transacció i dificulta la comparació de preus.

Per tant, l'adopció de l'euro ha suposat avantatges considerables per als actors econòmics europeus, especialment per a les empreses que treballen o realitzen transaccions a diferents països de la zona de l'euro. Ara poden planificar les seves estratègies comercials amb més certesa i no han de bescanviar moneda per comerciar amb altres països de la UE. D'altra banda, l'euro ha comportat una major transparència de preus al mercat de la UE i una major competència entre les empreses, com a conseqüència, les empreses més competitives i dinàmiques són les que més s'han pogut beneficiar del mercat interior, mentre que les menys competitives s'han pogut veure perjudicades per l'augment de la competència.

3. Argumenta per què des de 1999 les economies dels països de la zona de l'euro estan més aïllades dels esdeveniments de l'economia mundial (raona-ho en termes del grau d'obertura de les economies de la UE).
Quan més oberta és una economia, és a dir, quan major és el pes del comerç exterior en el seu PIB, més dependent és aquesta economia dels esdeveniments que tenen lloc en els mercats mundials i que afecten el tipus de canvi. Les variacions del tipus de canvi modifiquen els preus relatius de les importacions i de les exportacions i, per tant, els fluxos de comerç.

Els països de la zona de l'euro realitzen la major part del seu comerç amb altres països de la zona de l'euro i, per tant, des de l'adopció de l'euro, els preus relatius de la major part de les importacions i de les exportacions no varien amb les fluctuacions del tipus de canvi. És en aquest sentit que s'argumenta que ara les economies de la zona de l'euro estan més aïllades dels esdeveniments internacionals que afecten el tipus de canvi.

1. Quins són els principals receptors i emissors mundials d'inversió directa estrangera (IDE)? I els principals receptors i emissors nets?
El principal receptor mundial d'inversió directa estrangera són els EUA (27,6%), seguits pels països candidats a l'adhesió de la UE (inclou Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Txèquia (estats membres des de l'1 de maig de 2004), Bulgària i Romania) (23,2%) i per la UE-15 (15,9%). El principal emissor d'IDE és, amb diferència, la UE-15 (49,3%), seguida pels EUA (20,5%). La UE-15 és el principal emissor net d'IDE, mentre que els països candidats (inclou Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Txèquia (estats membres des de l'1 de maig de 2004), Bulgària i Romania) són el principal receptor net.

2. Els gràfics mostren l'evolució dels fluxos d'inversió directa de la UE amb països tercers. A partir dels gràfics contesta les preguntes següents:

• Els fluxos d'inversió directa de la UE-15 amb la resta del món han augmentat molt durant la dècada dels noranta. Quin ha estat aquest augment? Amb quins països han augmentat més?
  La IDE de la UE-15 cap a la resta del món ha augmentat molt ràpidament des de 1996: entre 1996 i el 2000 s'ha multiplicat per 7. La inversió cap als EUA també ha augmentat molt en aquests anys: s'ha multiplicat per 9. La IDE de la resta del món cap a la UE-15 s'ha multiplicat per 4, entre 1997 i el 2000 com a conseqüència, principalment, de la IDE provinent dels EUA, que s'ha multiplicat per 5.
• Pel que fa a la inversió de la UE-15 cap a països tercers, especialment des de finals dels anys noranta, hi ha una part important de la IDE que en el gràfic no s'atribueix a cap país o zona geogràfica, quins països creus que han pogut ser beneficiaris d'aquesta inversió? (el gràfic de la pregunta 1 et pot donar alguna pista).
  Els països candidats a l'adhesió de la UE (inclou Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Txèquia (estats membres des de l'1 de maig de 2004), Bulgària i Romania).

3. Les taules recullen l'evolució dels fluxos intracomunitaris d'IDE i l'evolució del PIB dels països de la UE-15. Omple les dades que falten de les taules, per a tots els anys si ho fas amb el full d'Excel o per a la columna del període 1995-2000 si treballes sense ordinador i contesta les preguntes següents:

• Quins són els principals emissors d'IDE a la UE-15? I els principals receptors?
  Per al període 1995-2000, els principals emissors d'IDE van ser Bèlgica i Luxemburg, el Regne Unit i França. Els principals receptors d'IDE van ser Bèlgica i Luxemburg i Alemanya.
• Quins països són els majors receptors nets d'IDE? I els majors emissors nets?
  Per al període 1995-2000, els principals emissors i receptors nets d'IDE van ser, amb diferència, el Regne Unit (-129.766 milions d'ECU/EUR) i Alemanya (142.706 milions d'ECU/EUR).
• Si ho mirem en percentatge del PIB quins són els majors emissors nets d'IDE? I els majors receptors nets?
  Els majors emissors nets d'IDE, en relació amb el seu PIB, són Finlàndia i el Regne Unit. Els principals receptors nets són Suècia i Irlanda.
• Compara les diferents respostes, quina informació ens dóna cada una d'elles Per a quin tipus d'anàlisi farem servir unes xifres o unes altres?
  Les dades absolutes sobre la IDE que emeten i reben els països de la UE-15, ens donen informació sobre el seu origen i la seva destinació a la UE-15. Les comparacions entre països són poc significatives, perquè els més grans és probable que emetin i que rebin un major volum d'IDE que els més petits.

Les dades absolutes sobre la IDE neta ens donen únicament informació sobre si els països són emissors o receptors nets d'IDE.

Les dades d'IDE en relació amb el PIB ens donen informació sobre la importància de la IDE en l'economia dels països i ens permeten fer comparacions sense que les dades estiguin esbiaixades per la seva dimensió d'aquests.

1. La taula recull el saldo de les diferents partides de la balança de pagaments de la zona de l'euro per a diferents anys.

• Comenta l'evolució dels saldos de les diferents partides, especialment dels comptes corrent, de capital i financer.
  La balança per compte corrent de la zona de l'euro, que recull el saldo de les partides de béns, serveis, rendes i transferències corrents, va presentar un saldo negatiu durant els anys 1999, 2000 i 2001. Els sis primers mesos de 2002, en canvi, el saldo va ser positiu. Entre les diferents partides cal destacar que el saldo del comerç de béns és positiu per a tots els anys (és a dir, el valor de les exportacions de béns de la zona de l'euro és superior al de les importacions). En canvi, el saldo de la resta de partides és negatiu tots els anys, amb l'única excepció del saldo comercial de serveis de 2001. El compte de capital, que enregistra les transferències de capital, va ser positiu tots els anys.

  El compte financer recull d'una banda les inversions i els préstecs i, de l'altra, la variació de reserves. Els anys 1999 i 2000 el saldo va ser positiu; en canvi, el 2001 i els sis primers mesos de 2002 el saldo va ser negatiu. Són de destacar les fluctuacions dels diferents tipus d'inversions al llarg d'aquests anys. Per la seva banda, el saldo de la partida variació de reserves va ser tots els anys positiu.

• Quin és el signe dels comptes corrent i de capital? Com s'interpreta?
  El saldo dels comptes corrent i de capital, que representa la capacitat o la necessitat de finançament de l'economia de la zona de l'euro per a les seves operacions no financeres amb l'exterior, va ser positiu tots els anys. Això indica que els ingressos de les partides anteriors van ser superiors als pagaments i que, per tant, l'economia de la zona de l'euro va estar finançant l'exterior.
• Quins moviments recull la partida de variació de reserves? Com s'interpreta el signe del seu saldo?
  Si, com a resultat de la resta d'operacions de la balança de pagaments, l'entrada de divises de l'exterior és superior a la sortida, s'incrementaran les reserves del Banc Central Europeu i, si l'entrada és inferior a la sortida, les reserves disminuiran. Com la balança de pagaments és un document comptable que ha de quadrar, a efectes comptables, l'import de la variació de reserves s'anota amb signe contrari. El signe de la partida és positiu per a tots els anys, és a dir, que les reserves del BCE han disminuït.

2. Els gràfics següents mostren l'evolució de la taxa de cobertura dels intercanvis de béns i serveis de la UE-15, els EUA i el Japó.

• Què indica una taxa de cobertura superior a 100? I inferior?
  La taxa de cobertura ens indica en quina mesura les exportacions cobreixen les importacions. Una taxa de cobertura superior a 100 indica que les exportacions cobreixen amb escreix les importacions, és a dir, que la balança comercial o de serveis presenta un superàvit. En el cas de què la taxa sigui inferior a 100, vol dir que les importacions són superiors a les exportacions i que, per tant, la balança comercial o de serveis presenta un dèficit.
• Compara l'evolució de les taxes de cobertura dels intercanvis de béns i de serveis per a la UE-15, els EUA i el Japó.
  Pel que fa als intercanvis de béns, el Japó va tenir durant tota la dècada dels noranta una taxa de cobertura clarament superior a 100 (els anys 1992-1994 va ser fins i tot superior al 160%), la qual cosa significa que les exportacions van superar amb escreix les importacions. A la UE-15, en canvi, el valor de les exportacions i de les importacions va ser similar i, per tant, la taxa de cobertura va fluctuar durant tota la dècada al voltant de 100. Finalment, els EUA van tenir tots els anys una taxa de cobertura clarament inferior a 100, és a dir, els EUA van importar més béns dels que van exportar.

  Quant a la cobertura dels intercanvis de serveis, la situació és ben diferent: aquí el Japó va presentar durant tota la dècada un clar dèficit, amb una taxa de cobertura al voltant del 50%. En l'altre extrem, els EUA, amb una taxa de cobertura entre el 125 i el 150%, va presentar un clar superàvit. Finalment, la UE-15 va mantenir durant tots els anys, com en el cas de l'intercanvi de béns, una balança comercial força equilibrada.

1. La taula següent recull les principals partides de la balança de pagaments d'Espanya per a l'any 2001. A partir de les dades de la taula contesta les preguntes següents:

• Quin signe té el saldo de la balança per compte corrent? Quines partides el determinen?
  El saldo per compte corrent és negatiu (-16.947,1 milions d'euros) i ve determinat, fonamentalment, pel dèficit en l'intercanvi de béns, superior als 35.000 milions d'euros. L'altra partida del compte corrent on els pagaments a l'exterior són clarament superiors als ingressos és la de les rendes de la inversió (saldo de -10.633 milions d'euros).
• El 2001 Espanya va ser emissor o receptor net d'inversió directa estrangera? I d'inversió en cartera?
  El 2001 Espanya va ser emissor net d'inversió directa (per un valor de 6.732 milions d'euros) i d'inversió en cartera (per un valor de 17.758 milions d'euros).
• En els darrers vint anys, Espanya s'ha caracteritzat per ser un país emissor o receptor net d'inversió estrangera?
  Receptor.
• Quin signe té el saldo de la balança de pagaments?
  El saldo de la balança de pagaments és sempre 0.
• Quina partida recull la contrapartida del saldo de les operacions entre residents i no residents dels comptes corrent, de capital, de les inversions i dels crèdits?
  La partida de variació del saldo del compte del Banc d'Espanya amb l'Eurosistema.
• Quina partida ho feia abans de l'1 de gener de 1999?
  La partida de variació de reserves.

2. La taula següent mostra les principals partides de la balança de pagaments d'Espanya amb diferents àrees geogràfiques per a l'any 2001. A partir de les dades de la taula contesta les preguntes següents:

• Quins són els principals socis comercials d'Espanya?
  Els socis comercials més importants d'Espanya són els altres països de la UE.
• Calcula els percentatges de les importacions i les exportacions de béns entre Espanya i les diferents zones sobre el total (hauràs d'utilitzar les dades de la taula de la pregunta anterior) i construeix dos gràfics.
  
• Amb quines zones té Espanya superàvit o dèficit comercial de béns? I de serveis?
  Espanya manté un dèficit comercial de béns amb la resta de països de la UE i la NAFTA. En canvi manté un superàvit amb Amèrica Llatina i amb els països de l'Europa central i oriental. Pel que fa als serveis, Espanya presenta un superàvit amb la resta de països de la UE, la NAFTA i Amèrica Llatina, i un dèficit amb els països de l'Europa central i oriental.

- Textos extrets de l'Informe de la Comissió Europea "Comerç i desenvolupament: com ajudar els països en desenvolupament a beneficiar-se del comerç".

- Resum executiu de l'informe d'Oxfam Internacional "Canviar les regles: comerç, globalització i lluita contra la pobresa".

- Dades i xifres sobre el comerç de productes agrícoles de la UE: obert al comerç, obert als països en desenvolupament.

Llegeix amb atenció aquests textos, extrets de l'Informe de la Comissió Europea "Comerç i desenvolupament: com ajudar els països en desenvolupament a beneficiar-se del comerç", i respon les preguntes.

1. Quina ha estat l'evolució del pes del comerç dels països en desenvolupament en el total del comerç mundial des de 1970?
La tendència ha estat a l'alça. Si el 1970 les exportacions dels països en desenvolupament representaven menys d'un quart del total mundial, el 1999 representaven gairebé un terç.

2. Quins productes exporten aquests països?
Aquests països exporten fonamentalment productes manufacturats (70% del total de les exportacions), generalment de baix valor afegit, derivats de l'explotació dels recursos naturals i de la utilització intensiva de mà d'obra de baix cost. El pes dels productes agrícoles en el total de les exportacions s'ha reduït considerablement en les darreres dècades i, a finals dels 90, era tan sols d'un 10%.

3. Quin percentatge de les importacions de la UE provenen dels països en desenvolupament?
L'any 2000, el 42% de les importacions de la Unió Europea provenia dels països en desenvolupament (432.000 milions d'euros).

4. Quines característiques tenen els productes que exporten els països en vies de desenvolupament?
Amb l'excepció d'algunes economies d'Àsia oriental, les exportacions d'aquests països acostumen a ser de productes amb poc valor afegit, derivats de l'explotació de recursos naturals i de l'ús de mà d'obra poc qualificada. Si bé és cert que les estadístiques mostren que alguns països han augmentat considerablement les seves exportacions de béns d'alta intensitat tecnologia, cal tenir en compte que sovint aquests països intervenen en les fases de muntatge de cadenes de producció internacional que demanen una mà d'obra poc qualificada. Per tant, la major part de la tecnologia i les qualificacions necessàries queda integrada en els components importats i una gran part del valor afegit torna als productors de les economies més desenvolupades.

5. Tots els països en desenvolupament han participat en el creixement del comerç mundial en les darreres dècades? Quins factors expliquen les diferències entre països?
No, de fet el percentatge de les exportacions mundials dels 49 països menys avançats (PMA) s'ha reduït del 3% als anys cinquanta al 0,5% a començaments dels vuitanta i s'ha estancat a les darreres dècades en aquest nivell.

El retard d'aquests països en la seva integració en el comerç internacional s'atribueix a una combinació de factors nacionals (política industrial poc encertada, baix nivell educatiu, mala qualitat infrastructures, corrupció, guerres civils, etc.) i internacionals (dependència de l'exportació de productes amb preus molt variables, forta competència, obstacles al comerç mundial especialment en els productes agraris i productes intensius en mà d'obra poc qualificada).

6. Hi ha alguna relació entre comerç i reducció de la pobresa en els països en desenvolupament? Quina?
Els països més oberts al comerç i a les inversions internacionals acostumen a mostrar índexs de creixement més elevats, encara que la distinció entre causa i efecte no està del tot clara. El que sí que es pot dir és que cap país ha pogut desenvolupar una estratègia de desenvolupament eficaç donant l'esquena al comerç internacional i als fluxos de capital a llarg termini. Així la supressió dels obstacles al comerç juntament amb reformes destinades a l'adopció de polítiques macroeconòmiques sòlides i la inversió en infrastructures i en capital humà ha creat un "cercle virtuós" d'obertura, major competència i creixement.

7. Hi ha alguna relació entre comerç i reducció de les desigualtats en els països en desenvolupament? Quina?
No gaire, ja que en general les desigualtats socials i econòmiques tenen més a veure amb les polítiques nacionals que amb el comerç internacional. Segons l'estudi de la Comissió Europea, per terme mig, el creixement econòmic induït pel comerç afecta a totes les capes de la població proporcionalment.

8. Quines condicions s'han de donar perquè l'obertura dels mercats tingui un impacte positiu en el desenvolupament sostenible dels països en desenvolupament?
És important aconseguir que l'augment del comerç i el creixement econòmic no portin a una sobreexplotació dels recursos naturals. Per això les reformes comercials han d'emmarcar-se en un conjunt de reformes més ampli, que inclogui, entre d'altres, una combinació de polítiques macroeconòmiques sanes; millors serveis educatius i de salut pública, xarxes de seguretat social que funcionin; el respecte de les normes laborals; una major accessibilitat de la població, especialment de la rural, als mercats; i una legislació ambiental adequada.

9. Com podria col·laborar la Unió Europea a millorar les condicions dels països en desenvolupament?
Per aconseguir que els països en desenvolupament puguin beneficiar-se de la globalització i del comerç internacional és necessari que apliquin les mesures comentades en la pregunta anterior. Per fer-ho necessiten suport de l'exterior. En aquest sentit, la UE hauria de col·laborar amb els seus estats membres i amb les institucions de Bretton Woods (Banc Mundial i FMI), per centrar la política de préstecs i d'ajuts en aquelles mesures indispensables per a què els països en desenvolupament puguin tenir un creixement econòmic sòlid i sostenible.

10. Quins són els obstacles principals a les exportacions dels països en desenvolupament?
Tot i que els obstacles al comerç mundial han disminuït molt en les darreres dècades, encara en subsisteixen, especialment per als productes agraris, on el tipus mig de drets de duana és gairebé el doble que el dels productes manufacturats. És important destacar que els drets d'importació en els països en desenvolupament són pràcticament el doble que els dels països industrialitzats, el que dificulta el comerç entre ells.

Altres obstacles a les exportacions d'aquests països són les subvencions a l'agricultura en els països industrialitzats, les normes sanitàries i fitosanitàries i les mesures "anti-dumping".

11. Quin és l'objectiu de les normes sanitàries i fitosanitàries vigents a la UE? Per què poden constituir un obstacle a les exportacions dels països en desenvolupament?
L'objectiu de les normes és controlar l'existència de residus o agents patògens prohibits per la Unió Europea per tal de garantir la qualitat dels productes agrícoles i alimentaris i, en definitiva, la salut dels consumidors. Aquestes normes solen ser molt complexes i, en molts casos, els països en desenvolupament no tenen els mitjans per garantir que els seus productes les compleixen. El problema amb què es troben aquests països és que no poden exportar els seus productes a la UE.

12. Mitjançant quins mecanismes es poden conciliar els objectius de la UE de garantir la seguretat dels consumidors europeus i de facilitar les exportacions a la UE dels països en via de desenvolupament?
La UE hauria d'orientar una part de l'ajut que destina a aquests països a inversions per millorar la seva infrastructura reglamentaria, científica i tècnica, de manera que aquests països poguessin garantir el compliment dels requisits demanats per la UE.

13. Busca informació i explica què són:

• les accions antidúmping
  És un instrument de defensa comercial per respondre a la competència deslleial d'empreses exportadores de països tercers. Més concretament, les accions antidumping estan orientades a combatre la pràctica d'empreses de països tercers d'exportar mercaderies a un preu inferior al de productes similars en el seu mercat domèstic.
• el sistema de preferències generalitzades (SPG) de la UE.
  Ës un instrument reconegut internacionalment per desenvolupar el comerç i es basa en concessions comercials atorgades de manera autònoma pels països industrialitzats. En el cas de la UE, el SPG permet als països d'Àsia i d'Amèrica Llatina exportar a la UE productes manufacturats i productes agrícoles transformats, gràcies a uns tipus de dret de duanes més reduïts.

La informació està disponible al web del Patronat Català Pro Europa.