Òbviament, no és imprescindible la reconstrucció explícita per part de l'alumne de l'estructura en tots els casos; però sí ho és el fet que sigui capaç de dur a terme aquesta reconstrucció. Podem dir-ho així: ser capaç d'estructurar un coneixement és un requeriment de la seva comprensió. Encara que aquesta reconstrucció no sigui explícita, sí ha de poder ser explicitada, si es demana, a partir de la reflexió.

Per què és important aquesta capacitat?

És evident que no podem reconstruir les raons que porten a sustentar una determinada tesi, o les implicacions que se segueixen de una determinada tesi, si no hi ha una comprensió d'aquestes raons i d'aquesta tesi.

Potser és menys evident que el mateix es produeix en sentit invers: la comprensió de la tesi es produeix perquè som capaços de reconstruir les raons que la justifiquen o les implicacions que se'n segueixen. En aquest sentit, es bo que ens adonem que referir una determinada tesi sense tenir a l'abast les raons que la sustenten o les implicacions que se'n segueixen és una mera repetició de la tesi que no comporta comprensió. És bo també que ens adonem que una major capacitat a l'hora de determinar les raons que condueixen a una tesi particular, o una major capacitat a l'hora de fixar allò que se'n segueix de la tesi en qüestió, denoten una major comprensió de la mateixa tesi.

En definitiva, doncs, tots dos processos, la comprensió de la tesi i la capacitat d'articular les raons que hi condueixen o que se'n segueixen, no són sinó dues cares d'un mateix fenomen que s'ha de produir en paral·lel.

L'exemple de Plató mencionat anteriorment a la part I del treball pot il·lustrar això.
Recordem breument l'exemple: Sòcrates li demana a Escíclides, esclau de Menó, que dibuixi un quadrat que tingui una superfície que sigui el doble de la d'un quadrat donat. Escíclides, que no sap matemàtiques, va fent diversos assajos que es revelen erronis, fins finalment arribar a la conclusió correcta: el quadrat que té una superfície que és el doble de la superfície d'un quadrat donat es construeix a partir de la diagonal d'aquest quadrat. Escíclides arriba a la solució i, a més, disposa de les raons que justifiquen aquesta solució. Escíclides ha comprès el problema.

És clar que Sòcrates li podia haver dit això directament, i fer que Escíclides ho repetís una vegada i una altra fins a "saber-ho". El que persegueix l'exemple és mostrar que en aquest cas, però, no hi hauria veritable coneixement. Escíclides no sabria, pròpiament, allò que està afirmant, no en tindria comprensió, simplement es limitaria a repetir-ho; però la mera repetició no pot comptar com a coneixement perquè no denota comprensió. És important tenir això present i veure fins a quin punt aquesta mena de procés està present en les nostres aules.

Acabo de dir que la comprensió només pot produir-se quan veiem les raons en les quals se sustenta allò que afirmem, i també les conseqüències que se'n segueixen. Això és important per si mateix, però alhora ens obre la porta a adonar-nos quan podem estar equivocats, o per quina raó les nostres opinions divergeixen -amb fonament o sense- de les dels altres. Per a fer això possible, un cop hem reconstruït l'estructura d'allò que afirmem/sabem/estudiem ens cal analitzar aquesta estructura per determinar si les raons en les quals es fonamenta són o no són vàlides. A més, i si volem consolidar aquest procés, és bo que l'explicació del professor ens mostri el camí a seguir, però que no en completi totes les passes; és bo que les passes les completi l'alumne, prèvia reflexió.