TÀRRACO

Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió el jove. Per això Plini va qualificar la ciutat de Scipionum opus, obra dels Escipions (Història natural, III, 4, 21). El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s'envoltaria d'una sòlida muralla.

Arc de Berà, finals del segle I a. C, construït per Luci Licini Sura sobre la Via Augusta (S.G.).

Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ahora que esdevenia el centre d'un territori colonitzat per mitjà de uillae i conreat intensivament (vinya, olivera i horta).

Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que va establir-s'hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense, a més del seu propi conuentus o districte judicial.

El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.

Tàrraco ser capdavantera en el culte imperial a Occident: va dedicar un altar a August, sobre el qual va créixer miraculosament una palmera. Després de la seva mort va aixecar un temple, probablement al fòrum provincial, dedicat al mateix emperador, ja divinitzat. La foto (MNAT) representa un sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu temple.

El difícil relleu del seu emplaçament i, potser, el seu creixement paulatí van impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses. El circ n'ocupava tot una i migpartia la ciutat: en les dues superiors es va edificar el fòrum provincial (en una el temple i en l'altra la plaça de representació-, mentre que els nivells inferiors, que baixaven fins al port, eren les àrees residencials, amb el fòrum de la colònia situat en l'extrem sud-oest de la ciutat, en comptes d'ocupar un espai més central com era costum. Les exigües restes d'un carrer (decumanus) pertanyent a l'àrea residencial immediata a la basílica fan pensar que el traçat viari era ortogonal. Si prenem com a model aquesta quasi única mostra hem de suposar que els carrers feien un fort pendent, estaven empedrats i disposaven de clavagueres Els edificis que s´hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

El carrer conservat al costat de la basílica, amb les tabernae a l'esquerra. S'hi pot observar la vorera i la calçada. A la foto de la dreta, la clavaguera (cloaca) que hi passava subterrània (S.G.).

Des del segle I a.C. al II d.C. Tàrraco coneix una gran prosperitat econòmica paral·lela al favor imperial, però a finals del mateix segle II d.C. part de les elits de la ciutat van sofrir la repressió de l'emperador Septimi Server per haver donat suport al seu rival Albí. A partir d'aleshores s'inicia la decadència de la ciutat, malgrat que tindrà períodes de revifada. El 260 Tàrraco va ser devastada pels francs. Amb la reforma administrativa de Dioclecià la província Tarraconense va quedar molt reduïda i, ja sota els reis visigots, al segle V, perd la capitalitat a favor de Bàrcino i Toledo. Tanmateix la continuïtat de la seu del bisbe metropolità li va assegurar un paper encara important.

Des del segle III d.C. el nucli urbà va patir una forta transformació: l'àrea residencial, a la part baixa de la ciutat, va anar-se despoblant progressivament, mentre que els grans espais del fòrum i del circ de la zona alta van perdre les seves funcions públiques per omplir-se d'habitatges, que aprofitaven les estructures dels antics monuments esdevinguts obsolets. Alhora van sorgir nous edificis menys magnificents de representació política o religiosa (basíliques cristianes, l'església catedralícia...). D'aquesta manera la ciutat tardoromana, replegada entre les muralles de la part superior i el circ -igual que la medieval-, quedarà molt reduïda respecte als períodes anteriors. Tarragona no tornarà a tenir l'extensió que tenia en la primera etapa de l'Imperi fins al segle XX.

Monuments principals:

Webs d'interès:

  • Fotos de Tàrraco (SG).
  • Museu d'Història de Tarragona (en català, castellà i anglès): el web del museu que explica la història de la ciutat de Tarragona atorga l'espai més gran a la Tàrraco romana i als seus principals monuments, dels quals dóna informació relativa a la seva història, horaris i preus.
  • Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (en català, castellà i anglès): informació sobre el museu, algunes peces de la seva col·lecció, exposicions temporals com Tàrraco i l'aigua o Perspectiva hipotètica de Tàrraco al s. II dC (amb una restitució de tot el nucli urbà i de cadascun dels edificis), i els principals monuments i itineraris de la Tarragona romana.
  • Patrimoni de la Humanitat (en català): revista editada per l' ajuntament de Tarragona dedicada al patrimoni històric de la ciutat. Cada número descriu un dels principals monuments romans de la ciutat i dels voltants o un període històric.
  • Conjunt arqueològic de Tàrraco (en català, castellà i anglès): secció del web de l' ajuntament de Tarragona que descriu els principals monuments romans de la ciutat: les muralles, l'amfiteatre, el circ, l'aqüeducte de les Ferreres i la pedrera del Mèdol. Dóna la possibilitat de fer-hi una detallat recorregut virtual de cada edifici amb àmplia informació, fotos, plànols, bibliografia i horaris de visita.
  • Simulacra Romae. Tàrraco (en català): secció molt completa dedicada a la Tarragona romana del web promogut pel consorci Urbium Hispaniae Romanae, format pels ajuntaments de Tarragona, Còrdova i Mérida. S'hi dóna un repàs de la seva història i cronologia, una visita virtual a les seves restes, una extensa base de dades de les intervencions arqueològiques a la ciutat, bibliografia, articles en línia i enllaços institucionals. (No funciona)
  • Tàrraco (en català) història de Tarragona, sintètica i il·lustrada, que dedica un capítol a la presència romana a la ciutat.
  • Tàrraco romana (en català): visita virtual elaborada per Cèsar Carreras (UOC) de la ciutat romana de Tarragona amb dos possibles intineraris: un seguiment cronològic de la història de la ciutat fins a l'època visigòtica o bé un visita arqueològica a partir del urbanisme de Tarragona.
  • Tàrraco romana (en català i castellà): pàgina de Josep M. Puche que introdueix a la Tarragona romana (1997, inacabada).
  • Visita virtual a Tàrraco (en català, castellà, anglès i francès): pàgina web que recorre breument els diversos edificis i restes de la ciutat romana de Tarragona i del seu entorn. Breu, senzilla i clara.