Són els components fonamentals de la dieta de l'home. Són presents en els cereals, els llegums, les patates, etc. Constitueixen els materials de reserva energètica dels vegetals, que emmagatzemen en els seus teixits o llavors amb l'objectiu de disposar d'energia en els moments crítics, com el de la germinació.
       Químicament pertanyen al grup dels polisacàrids, que són molècules formades per cadenes lineals o ramificades d'altres molècules més petites i que a vegades arriben a ser molt grans o extenses. Per assimilar-los és necessari partir els enllaços entre els seus components fonamentals: els monosacàrids. Aquesta funció és la que es realitza en el procés de la digestió mitjançant, com explicava abans, l'acció dels enzims específics. Els midons estan formats per l'encadenament de molècules de glucosa, i els enzims que descomponen l'enllaç s'anomenen amilases, presents a la saliva i als fluids intestinals. Per poder digerir els midons, és necessari sotmetre'ls a un tractament amb calor previ a la seva ingesta (cocció, torrat, etc.). El midó cru no es digereix i produeix diarrea. El grau de digestió d'un midó depèn de la mida i de la complexitat de les ramificacions de les cadenes de glucosa que el formen.