Es caracteritzen per el seu gust dolç. Poden ser sucres senzills (monosacàrids) o complexes (polisacàrids). Són presents a les fruites (fructosa), a la llet (lactosa), al sucre blanc (sacarosa), a la mel (glucosa + fructosa)...
       Els sucres simples o monosacàrids, glucosa, fructosa i galactosa s'absorbeixen a l'intestí sense necessitat d'una digestió prèvia, per la qual cosa són una font d'energia molt ràpida. Els sucres complexes han de ser transformats en sucres senzills per ser assimilats, per tant, la seva energia ens arriba una mica més tard.
       El més comú i abundant dels monosacàrids és la glucosa. És el principal nutrient de les cèl·lules del cos humà a les que arriba a través de la sang. No sol trobar-se en els aliments en estat lliure, sinó que sol formar part de cadenes de midó o de disacàrids.
       Entre els sucres complexes o disacàrids, destaca la sacarosa (component principal del sucre de canya) que està formada per una molècula de glucosa i una altra de fructosa. Aquesta unió es trenca mitjançant l'acció d'un enzim anomenat sacarasa, llibertant-se així la glucosa de la fructosa per a la seva assimilació directa. Altres disacàrids són la maltosa, formada per dos unitats de glucosa, i la lactosa o sucre de la llet, formada per una molècula de glucosa i una altra de galactosa. Per separar la lactosa de la llet i poder digerir-la a l'intestí és necessari un enzim que es coneix amb el nom de lactasa. Normalment, aquest enzim es troba només durant l'alletament, i per això, moltes persones tenen problemes per a digerir la llet.