DEFUGIR
L'ESTIL INDIRECTE
Què és el que comprenem d'aquest diàleg?
Hi ha una manera comuna de referir un diàleg, a saber, per mitjà
del discurs indirecte. Podríem dir:
Discurs
indirecte L'Heribert li demana a la Sofia que què en pensa, i la
Sofia li respon que està llegint sobre les espícules. Aleshores
l'Heribert li diu, tot exclamant-se, que no fugi d'estudi. |
Resulta,
però, evident que en aquest cas ser capaç d'expressar en diàleg
en forma de discurs indirecte tot el que aconsegueix és mostrar el nostre
domini de les formes verbals i de l'ús dels pronoms, però això
no prova necessàriament que hàgim comprès el diàleg.
Dit d'una altra manera, potser sí que comprenem el diàleg en qüestió,
però ser capaços de posar-lo en estil indirecte no mostra necessàriament
aquesta comprensió.
Val la pena ja remarcar quantes vegades els
nostres alumnes, a l'hora d'explicar què diu un text, allò que fan
és una mena de transcripció en estil indirecte, començant
amb l'expressió 'el text diu', o 'en el text se sosté', per seguidament
només repetir algunes de les expressions contingudes en el text. Doncs
bé, com a norma general, aquesta mena de transcripció indirecta
no mostra comprensió del contingut (insisteixo, independentment del fet
que el text s'hagi o no s'hagi comprès).
Hi ha altres maneres alternatives
d'esbrinar si s'ha produït comprensió. Com a norma general, si volem
determinar si s'ha produït comprensió, hem d'evitar preguntes la resposta
a les quals pugui ser formulada per mitjà d'una transcripció a l'estil
indirecte del text. Així, davant del text anterior, no hem de demanar qüestions
com ara:
"
què ha preguntat l'Heribert?; " sobre què llegeix la Sofia?;
o " què li respon l'Heribert a la Sofia? |
perquè
aquestes preguntes es poden respondre per mitjà d'una simple paràfrasi,
sinó altres qüestions que de manera necessària mostrin comprensió.
L'objectiu últim, en el cas d'un text/problema/situació suficientment
complex, és l'elaboració d'una paràfrasi que reflecteixi
l'estructura d'allò que es vol explicar, com veurem.
Per al cas
del diàleg anterior, algunes preguntes a les quals, si es respongués
correctament, sí es mostraria comprensió, podrien ser:
"
sobre quina situació pregunta l'Heribert a la Sofia?; " si la Sofia
llegeix sobre les espícules, a què es dedica?; " què
vol dir 'fugir d'estudi' en aquest cas particular?; " digues una situació
en la qual podries dir que algú no fuig d'estudi. |
Per
poder respondre satisfactòriament a aquestes qüestions i, per tant,
per poder comprendre bé un text, és necessari:
" entendre
el significat de les expressions que s'utilitzen; " ser capaç d'observar
els supòsits implícits en allò que se'ns diu; " ser
capaç d'obtenir les implicacions que se segueixen d'allò que se'ns
diu; " ser capaç d'ordenar la manera com s'estructura allò
que se'ns diu; i " ser capaç d'elaborar una paràfrasi del
text.
Com veurem aviat, els conceptes claus aquí són 'estructura'
i 'paràfrasi'.
La paràfrasi és en últim terme
la culminació de tot aquest procés de comprensió i haurà
de recollir necessàriament l'estructura d'allò que parafrasegem. 

|