SER
CAPAÇ D'ORDENAR EL QUE ES DIU
La informació de què
disposem no consisteix, en general, en un conjunt de dades independents les unes
de les altres, sinó que està relacionada. Això succeeix no
únicament quan se'ns argumenta alguna cosa, sinó en el majoria d'intercanvis
de la vida quotidiana.
Imaginem la següent situació:
En
el taller mecànic, el mecànic ens diu el següent: "Deixi
el cotxe fins la tarda i miraré aquest soroll. Deixi'm també el
telèfon i el trucaré aquesta tarda -o demà, si no tinc les
peces." |
Entenem sens dubte què és el
que ens ha dit el mecànic. Fixem-nos, però, que el que ens ha dit
és alguna cosa prou complexa, la qual, si volem que no sigui contradictòria,
no podem interpretar de manera literal. En primera instància, podríem
esquematitzar el que ens ha dit com segueix:
1.
Hem de deixar el cotxe en el taller fins la tarda. 2. El mecànic mirarà
què és el que provoca soroll en el cotxe. 3. Quan ho trobi, si
té les peces ho canviarà i ens trucarà aquesta mateixa tarda. 4.
Quan ho trobi, si no té les peces les demanarà i ens trucarà
demà. |
Però resulta que no és clar
que 1 i 4 siguin compatibles. Sembla més aviat que el fet de deixar el
cotxe fins la tarda -o fins demà- depèn de si té les peces
adequades en el taller i, és clar, de si troba la causa del soroll. Podríem
refer l'esquema anterior com segueix (indico entre claudàtors la informació
que cal pressuposar o que se segueix del que se'ns diu).
1.
[El nostre cotxe fa un soroll del qual en desconeixem la causa i el portem al
taller]. 2. El mecànic ens diu que deixem el cotxe en el taller fins
la tarda [o fins demà, si no disposa de les peces que li són necessàries
per a la reparació]. 3. El mecànic mirarà què és
el que provoca soroll en el cotxe. 4. Quan ho trobi, si té les peces
ho canviarà i ens trucarà aquesta mateixa tarda [perquè passem
a recollir el cotxe]. 5. Quan ho trobi, si no té les peces les demanarà
i ens trucarà demà [perquè passem a recollir el cotxe, de
manera que no podrem disposar del cotxe fins demà]. |
En
general en l'estructura d'un text/situació/problema reconeixem:
"
punts/fets/situacions principals; " opcions que se'n segueixen; "
opcions que se'n segueixen, segons les opcions anteriors; " ...
Una
manera d'expressar-ho és mitjançant una estructura d'arbre:
Punt
principal \Opcions que se'n segueixen1 \Opcions
que se'n segueixen1-1 \Opcions
que se'n segueixen1-2 \...
\Opcions que se'n segueixen2 \Opcions
que se'n segueixen2-1 \Opcions
que se'n segueixen2-2 \...
\... |
En el cas que
ens ocupa:
El
cotxe fa soroll i el duc al taller \Si
el mecànic troba l'avaria \Si
té les peces, repararà avui el cotxe i em trucarà per la
tarda; \Si
no té les peces, les demanarà i em trucarà demà
\...
\Si el mecànic no troba l'avaria...
(no es diu res sobre això) |
En cas d'un argument,
l'estructura esquemàtica seguiria patrons anàlegs:
Tesi
principal \Tesi subordinada 1 (nivell
1) \Tesi
subordinada 1 (nivell 2) \Tesi
subordinada 2 (nivell 2) \...
\Tesi subordinada 2 (nivell 1) \Tesi
subordinada 1 (nivell 2) \Tesi
subordinada 2 (nivell 2) \...
\... |
A l'hora de reflectir
l'estructura és necessari tenir en compte la mena de vinculació
existent entre les diferents clàusules que la constitueixen. Aquesta vinculació
es reflecteix en el llenguatge natural per mitjà d'expressions com ara
'perquè', 'per la qual cosa', 'al mateix temps que, 'independentment de',
etcètera. La mena d'expressió haurà de recollir quina sigui
la connexió pertinent en cada cas. En el punt 3 d'aquesta segona part del
treball ens deturarem en aquesta qüestió.
Finalment, en l'anàlisi
de l'estructura (vegeu punt 4) la qüestió rellevant serà determinar
les diferents maneres admissibles en què les tesis es donen suport les
unes a les altres o són conseqüència les unes de les altres. 

|