Pràctiques

subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link | subglobal1 link
subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link | subglobal2 link
Tema_1 | Tema_2 | Tema_3 | Tema_4 | Tema_5 | Tema_6 | Tema_7
subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link | subglobal4 link
PRAC_T1 | PRAC_T2 | PRAC_T3 link | PRAC_T4 | PRAC_T5 | PRAC_T6 | PRAC_T7
subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link | subglobal6 link
subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link
subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link

Crèdit FOL - DRET LABORAL

Tema 1.Introducció al Dret Laboral

Pràctica Núm.1

ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL DRET LABORAL

Descàrrega del document

 

 

Tema 2.La Relació Jurídico-Laboral;El Contracte de Treball

Pràctica Núm.1

CONFECCIÓ DE CONTRACTES DE TREBALL

Descàrrega del document

 

 

Tema 3.La jornada laboral. Permisos i vacances

Pràctica Núm.1

LA JORNADA LABORAL

Descàrrega del document

 

 

Tema 4.Les modificacions del contracte de treball

Pràctica Núm.1.

SUPÒSITS MODIFICATIUS

Descàrrega del document

 

 

Tema 5.Suspensió i extinció del contracte de treball

Pràctica Núm.1.

L'ACOMIADAMENT

Descàrrega del document

 

 

Tema 6.La retribució del treball

Pràctica Núm.1

CONFECCIÓ DE NÒMINES

Descàrrega del document

 

 

Tema 7.Els representants legals dels treballadors

Pràctica Núm.1

EL CONVENI COL.LECTIU

Descàrrega del document

 

 

Tema 8.Prestacions de la Seguretat Social i atur

Pràctica Núm.1.

PRESTACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL

Descàrrega del document

 

Tema 9.Prevenció de Riscos Laborals

 

Pràctica Núm.1.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Descàrrega del document

 

 

 

 

 

 

 

Pràctica Tema 1 Introducció al Dret Laboral

PRÀCTICA NÚM. 1

ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL DRET LABORAL

 

SUPOSIT 1.- SENTÈNCIA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE BALEARS 2-III-99

Resum:

Jurisdicción laboral. Incompetencia. Corresponsal literario. La línea divisoria entre el contrato de trabajo y otros de naturaleza análoga no aparece nítida. La nota diferencial es la situación de dependencia.

Contingut:

FUNDAMENTOS DE DERECHO

Segundo.—En la expresada sentencia se declaran como hechos probados los siguientes:

“Primero. El actor don Juan C.S., con D.N.I. núm. ...... realizaba funciones de corresponsal literario para la empresa demandada ‘Agencia E.F.E., S.A.’ , desde el 1 de enero de 1994.”

Segundo. El 29 de octubre de 1997 la delegada de la ‘Agencia E.F.E., S.A.’en Baleares comunicó al actor que quedaba cesado en el ejercicio de sus funciones a partir de dicho momento, retirándole el ordenador portátil, cargador y disco de arranque con el programa de transmisiones que la Agencia le había entregado.

Tercero. La Agencia E.F.E., tiene una única delegación en Baleares situada en Palma de Mallorca. El ámbito geográfico de Ibiza y Formentera venía siendo cubierto por dos corresponsales, uno literario (el actor) y otro gráfico. El actor, como el resto de los corresponsales de la Agencia E.F.E., trabajaba con un ordenador y tarjeta de emulación de la empresa.

Cuarto. El actor remitía regularmente noticias a la Delegación de Palma de Mallorca, unas 15 o 20 diarias de lunes a viernes. La Agencia E.F.E. le pagaba mensualmente según el número de noticias aceptadas. En los últimos doce meses anteriores al cese el actor cobró una cantidad promediada mensual de 185.120 pesetas brutas (además de 199.500 pesetas totales, por los gastos de teléfono y locomoción). En ese período al actor le pagaron el siguiente nº de noticias: 410, 416, 421. 426. 462, 468, 461, 458, 422, 422, 421 y 436 en los meses respectivos.

Quinto. El actor no estaba sometido a horario ni se le abonaban vacaciones ni pagas extras.

Sexto. El actor no recibía órdenes de la ‘Agencia E.F.E., S.A.’salvo cuando se le encargaba cubrir una noticia concreta.

Séptimo. El actor compatibilizaba sus funciones de corresponsal de la Agencia E.F.E. con las de director del semanario PROA y con las de colaborador diario del periódico ‘El Día del Mundo de Baleares’con el que tiene relación laboral a tiempo parcial.

Octavo. Se presentó papeleta de conciliación ante el SMAC.”

Tercero.—Contra dicha resolución las representaciones de don Juan C.S. y la de la demandada “Agencia E.F.E., S.A.”anunciaron ambos, recursos de suplicación, que posteriormente formalizaron. Presentándose documentos con su escrito de Suplicación la parte demandante, don Juan C.S., dictándose providencia de fecha 7 de septiembre de 1998, mediante la cual se acordó oír a la parte demandada sobre la admisibilidad o no de los mismos, derecho que no ejerció la parte implicada. En fecha 10 de noviembre de 1998, se dicta auto acordándose la no admisión de documento y por último por providencia de fecha 13 de noviembre de 1998 se acuerda admitir a trámite el presente recurso de suplicación y su pase al ponente.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

Primero.—(…)

Pues bien, del relato fáctico de la sentencia de instancia no combatido por las partes, ya que la parte actora, en su recurso, sólo se muestra disconforme en el punto de partida de la relación jurídica que la fija el 1 de mayo de 1991, mientras que la sentencia la fecha el 1 de enero de 1994, resulta acreditado que el actor ha venido realizando funciones de corresponsal literario en Ibiza de la Agencia Nacional de noticias E.F.E., cuya delegación en Baleares está ubicada en Palma de Mallorca, para lo que disponía de un ordenador y tarjeta de emulación de dicha empresa, como los demás corresponsales; que su tarea, como corresponsal literario para las Islas de Ibiza y Formentera, consistía en la remisión regular de 15 o 20 noticias diarias, de lunes a viernes, siéndole pagadas únicamente las que la propia empresa aceptaba, percibiendo un promedio de 185.120 pesetas mensuales en los doce últimos meses, además de 199.500 pesetas por gastos de teléfono y locomoción; que el actor no estaba sometido a horario alguno, no percibía pagas extras, nise le abonaba vacaciones, sin que la empresa contara con centro o local de trabajo en Ibiza.

También se declara probado que el actor no recibía órdenes de la empresa, salvo cuando se le encargaba cubrir una noticia concreta, así como que compatibilizaba dichas tareas con la de director del semanario Proa y con el de colaborador diario del periódico “El Día del Mundo de Baleares“con el que mantiene una relación laboral a tiempo parcial.

La sentencia de instancia desestima la excepción de incompetencia material alegada por la empresa, razonando que si bien es cierto en el caso de autos nos encontramos con varias notas que a primera vista colocan la relación de las partes dentro del ámbito del arrendamiento de servicios o ejecución de obra civil, tales como que el actor no estaba sujeto a horario, ni a jornada laboral alguna, ni la empresa cuenta con centro de trabajo en Ibiza, siéndole pagadas únicamente las noticias aceptadas por la Agencia EFE, no tenía exclusiva, ni recibía instrucciones concretas de como realizar su trabajo de corresponsal, sin embargo se dan otras notas peculiares como la de que el actor era el único corresponsal literario de la Agencia EFE en Ibiza que cubría toda la captación de noticias en su ámbito geográfico, remitiendo una media entre 15 a 20 noticias diarias de lunes a viernes (unas 435 noticias mensuales), y que a veces se le encargaba cubrir alguna noticia, lo que unido a que la empresa demandada le proporciona un ordenador y accesorios para el desempeño de su trabajo y sufraga los gastos de desplazamiento y teléfono, ello determina que se dé la nota de dependencia suficiente para entender aplicable la presunción de existencia de relación laboral del artículo 8.1 del Estatuto de los Trabajadores.

La empresa demandada, en su único motivo de suplicación, discrepa de los razonamientos de la sentencia de instancia, reiterando la excepción de incompetencia material de esta jurisdicción, denunciando la infracción por interpretación errónea de los artículos 1.º del E.T., 1.º de la L.P.L. y 3.º del Convenio Colectivo de la Agencia EFE, S.A. de 1996, así como la aplicación indebida del artículo 8.1 del Estatuto de los Trabajadores, todo ello en relación con la doctrina jurisprudencial sobre la figura del colaborador de prensa en general (T.S. 31 de marzo de 1985,; 31 de marzo de 1987; 10 de noviembre de 1987; 28 de septiembre de 1988, 2 de julio de 1991 y 15 de febrero de 1991), y sobre colaboradores literarios de la Agencia EFE (T.S. 31 de marzo de 1987 y 14 de diciembre de 1987).

Segundo.—La cuestión de la naturaleza jurídica de la relación jurídica de prestación de servicios como corresponsal o colaborador literario en el sector de la prensa no es siempre diáfana y sencilla, debiéndose atender en cada caso a las circunstancias concurrentes, que en el supuesto de autos son las que se expresan en el relato fáctico de la sentencia, admitidas por ambas partes, salvo la discrepancia sobre el inicio de la prestación por la parte actora, siendo las circunstancias concurrentes expuestas en el anterior fundamento de derecho.

Como tiene declarado esta Sala en las sentencias de 30 de mayo y 10 de noviembre de 1995, y 3 de julio de 1996, el propio Tribunal Supremo ha reconocido en varias ocasiones (así SS. 9 de febrero y 1 de marzo de 1990, 27 de mayo de 1992, 26 de enero y 14 de febrero de 1994, y otras varias) que la línea divisoria entre el contrato de trabajo y otros de naturaleza análoga,como el de ejecución de obra, el de arrendamiento de servicios, el de comisión, etc., regulados por la legislación civil o mercantil, no aparece nítida, ni en la doctrina científica y jurisprudencial, ni en la legislación y ni siquiera en la realidad social; y que impera un casuismo en la materia que obliga a atender a las específicas circunstancias concurrentes en cada caso concreto. La nota diferencial en todo caso, hay que buscarla, no en la prestación de un servicio por cuenta de otro ni en la percepción de una remuneración a cambio, rasgos que son también comunes al arrendamiento civil de servicios, sino en el ejercicio de la actividad en situación de dependencia (SSTS de 16 de julio de 1984, 30 de noviembre de 1987, 13 de noviembre de 1989, 8 de octubre de 1992); elemento éste último que no se equipara con una subordinación absoluta al empresario, pues basta para que sea apreciable con la inserción del sujeto en el círculo organicista y rector de la persona para la que realiza la labor; esto es, y como dicen los artículos 1.1 y 8.1 del Estatuto, con que el servicio se preste “dentro del ámbito de organización y dirección de otro” (SSTS de 22 de octubre de 1983, 4 de diciembre de 1984, 31 de mayo de 1988, 9 de febrero de 1990, 8 de octubre de 1992 y 26 y 27 de enero y 14 de febrero de 1994, etc.).

Pues bien, aplicando la expresada doctrina jurisprudencial al caso de autos y teniendo en cuenta las específicas circunstancias concurrentes, procede calificar de civil y no de laboral, la relación jurídica existente entre las mismas, pues la nota diferenciadora de que la prestación de servicios se realice en situación de dependencia apenas se da en la realización de la actividad contratada, como corresponsal literario, al desarrollarse la misma sin sujeción a horario, ni a directrices impuesta por la empresa en cuanto al lugar, jornada y tiempo de la prestación, sin que el actor percibiera pagas extras ni se le abonaran las vacaciones, lo que unido al hecho de no estar de alta por la empresa en la Seguridad Social y de que el actor se encontraba vinculado como redactor en otro medio de comunicación escrita de frecuencia diaria mediante contrato de trabajo a tiempo parcial y, además, dirigiera un semanario local, ponen de relieve que su prestación de servicios con la Agencia EFE, como corresponsal literario en Ibiza es de naturaleza civil, al no desarrollarse dentro del ámbito de organización y dirección de la empresa demandada, criterio que es el que se declara en la sentencia del T.S.J. de Castilla y León, sede de Valladolid, de 26 de septiembre de 1995, en un supuesto de otro colaborador de la Agencia expresada, idéntico al de autos.

Por todo lo expuesto, procede la estimación del recurso y estimando la excepción de incompetencia de jurisdicción por razón de la materia y previa revocación de la sentencia de instancia, debemos desestimar la demanda formulada por despido, lo que hace innecesario el enjuiciamiento del recurso formulado por la parte actora, quien podrá hacer uso de su derecho ante la jurisdicción civil.

 

 

SUPÒSIT 2.- SENTENCIA T.S.J. ANDALUCÍA 6-II-98: CONTRATO LABORAL Y NO ARRENDAMIENTO

Resumen:

Jurisdicción laboral. Competencia. Abogada. Contrato laboral y no arrendamiento de servicios de carácter civil. Los contratos tienen la naturaleza derivada de su contenido obligacional, independientemente de la calificación jurídica que les den las partes

Contenido:

ANTECEDENTES DE HECHO

FUNDAMENTOS DE DERECHO

Primero.-Que habiéndose planteado tanto en el acto del juicio como en la sentencia de instancia la naturaleza de la relación jurídica existente entre las partes y la posible inexistencia de relación laboral entre las mismas, es decir, en definitiva, la incompetencia de la jurisdicción social para conocer de la presente litis, tal cuestión de competencia, por afectar al orden público procesal, ha de ser tratada con carácter preferente y prioritario, conforme a lo prevenido en el artículo 5.º de la Ley de Procedimiento Laboral, debiendo a tal fin examinar la Sala la totalidad de las actuaciones practicadas en autos, sin sujeción a la relación fáctica de la resolución recurrida, ni a los concretos motivos del recurso articulados. Pues bien, de un detenido examen de lo actuado se desprende que con fecha 1 de marzo de 1995 las partes suscribieron en contrato que denominaron de arrendamiento de servicios, en virtud del cual la actora se comprometía a prestar sus servicios de asesoría jurídica como abogada para la demandada, con sujeción a un horario de oficina y bajo las instrucciones del señor W., en su calidad de administrador único de la sociedad demandada, prestando la actora en régimen de exclusividad los servicios de asesoramiento general a las Comunidades de Propietarios administradas por la demandada, percibiendo la actora una cantidad fija de 225.000 pesetas mensuales como retribución por los servicios prestados, cantidad que se incrementaría anualmente como mínimo con el índice de precios al consumo y no pudiendo la actora prestar asesoramiento cuando el mismo entrase en conflicto de intereses con la demandada o con las comunidades administradas por la misma.

Segundo.-El Estatuto de los Trabajadores caracteriza la relación laboral en su artículo 1.º 1 sobre la base de las siguientes notas: A) Prestación voluntaria de una actividad o quehacer producto de bienes o servicios; B) Percepción de una retribución convenida por tiempo o tarea; C) Dependencia de otra persona, requisito que ha venido atenuándose en el sentido de no entenderse como una subordinación rigurosa y absoluta, sino como una inclusión en el círculo rector y disciplinario de una unidad empresarial, esto es, como una sujeción a las órdenes e instrucciones del empresario necesaria para el buen desarrollo de la actividad o quehacer convenido en el vínculo contractual; y D) Ajeneidad.

Como ha señalado reiteradamente la jurisprudencia los contratos tienen la naturaleza que se deriva de su contenido obligacional, independientemente de la calificación jurídica que les den las partes, por lo que la determinación de la naturaleza laboral o no de la relación no es algo que quede a la libre disposición de éstas, sino que es una calificación que debe surgir del contenido real de las prestaciones concertadas y de la concurrencia de los presupuestos que legalmente determinan el tipo contractual, por lo que debe en todo caso prevalecer su auténtica naturaleza jurídica, manifestada por los actos realizados en su ejecución, sobre la denominación que le atribuyan las partes al formalizarlos por escrito.

En particular, la línea de separación entre el contrato de trabajo y el de arrendamiento de servicios de carácter civil, en el supuesto de los abogados, es muchas veces borrosa e imprecisa, por lo que han de valorarse las circunstancias de cada caso concreto; en efecto, la dificultad deriva de que las notas definidoras de la relación laboral, ajeneidad, dependencia, prestación personal del servicio y retribución, pueden tener presencia, al menos en alguna medida, en la relación de arrendamiento de servicios de los abogados, por lo que la calificación de la relación laboral se ha de basar en los matices del contenido del contrato reveladores de que las normas que definen la relación laboral son los factores relevantes de la contratación (Sentencia del Tribunal Supremo de 29 de diciembre de 1992).

Pues bien, en el presente caso existen una serie de datos que ponen de manifiesto que en el supuestode autos nos encontramos ante un auténtico contratode trabajo de naturaleza laboral, independientemente de la denominación formal que le hayan podido dar las partes,pues la prestación de servicios de la actora se realizaba en horario de oficina, en las dependencias y con los medios materiales de la empresa y bajo las órdenes e instrucciones del administrador único de la misma, percibiendo como retribución una compensación económica fija mensual, no siendo la demandante la titular de la actividad de asesoramiento jurídico señalada, sino que lo era la demandada, la cual aprovechaba los servicios de la actora y le pagaba por ello, asumiendo dicha sociedad el riesgo empresarial del cobro de la clientela y del pago de los gastos, dentro de una organización mantenida para la consecución de los objetivos profesionales de Administración de Comunidades de Propietarios, organización a la que estaba sometida la recurrente mediante el cumplimiento de una jornada fija de trabajo en la misma sede de la empresa y bajo el control de su representante legal. La Sala considera que en dicha relación concurren las notas características de la relación laboral antes indicada, máxime si tenemos en cuenta la presunción contenida en el artículo 8.º 1 del Estatuto de los Trabajadores, que determina la existencia de relación laboral entre todo el que presta un servicio por cuenta y dentro del ámbito de organización y dirección de otro y el que lo recibe a cambio de una retribución de aquél.

Todo lo anterior nos lleva a estimar el recurso de suplicación interpuesto para declarar la competencia del orden jurisdiccional social para conocer de la presente litis, de conformidad con el dictamen del Ministerio Fiscal, acordando la nulidad de la sentencia de instancia y la reposición de los autos al momento inmediatamente anterior a dictarla, a fin de que el Magistrado “a quo”pronuncie nueva sentencia, con plenitud de facultades, en la que se pronuncie sobre el fondo del asunto.

1.-Llegeix atentament les sentències anteriors

2.- Reomple la taula que se’t propasa a continuació relacionant com concurren, i en quins fets es materialitzen, els elements de l’art. 1.1. de l’Estatut dels Treballadors .

3.- Argumenta en cadascun dels dos supòsits si estas d’acord amb la conclusió sobre la laboralitat o no de la relació de treball a la que s’ha arribat en cadascuna de les sentències. Raona la resposta.

 

 

ELEM. ART.1.1. ET SUPÒSIT 1 SUPÒSIT 2
VOLUNTARIETAT    
RETRIBUCIÓ    
DEPENDÈNCIA    
PER COMPTE ALIENA    

 

 

 

 

 

 

 

Pràctica Tema 2.La Relació Jurídico-Laboral;El Contracte de Treball

PRÀCTICA NÚM. 1

CONFECCIÓ DE CONTRACTES DE TREBALL

La pràctica consisteix en la confecció amb el corresponent model oficial , de quatre contractes de treball de tipologies diferents en una empresa per tu inventada. Per a la realització del treball caldrà que segueixis els següents passos:

1.- Inventat les dades d'una empresa. Caldrà que tinguis la següent informació: NOM de l'empresa o empresari, si és procedent persona que actúa en la seva representació, DOMICILI, CENTRE DE TREBALL, número d'afiliació a la Seguretat Social, Sector de producció al que es dedica,...

2.-Inventat les dades de quatre persones que seran treballadors de la teva empresa: NOM complet, EDAT, DOMICILI, nivell d'estudis,

3.-Decideix quin lloc de treball han d'ocupar cadascun d'aquests treballadors: CATEGORIA PROFESSIONAL,JORNADA que realitzaran, tipus de treball a realitzar,...

4.-En funció d'aquesta informació confecciona 4 contractes de treball. Has d'utilitzar quatre tipologies de contractació diferent, i ajustar la situació personal de cada treballador i les característiques del lloc de treball a ocupar als requisits legals de cadascun dels contractes. Caldrà que un dels treballadors tingui un contracte a temps parcial. La data d'inici de les relacions laborals serà el dia 1.1.2006

Hauràs de lliurar:

- Quatre contractes de treball confeccionats en els corresponents models oficials

- Explicació de perquè has utilitzat en cada cas concret, el tipus de contracte triat.

 

 

 

 

Pràctiques Tema 3.La jornada laboral.Permisos i vacances

PRÀCTICA NÚM. 1

JORNADA LABORAL

 

Escull un conveni col.lectiui fes una taula comparativa sobre la regulació que contempla l’Estatut dels Treballadors i la que fa el Conveni Col.lectiu que hagis triat sobre els següents aspectes:

  • Jornada de treball:( jornada màxima anual, jornada màxima diària, jornada de treball de menors,…)
  • Períodes de descans : diaris, setmanals
  • Vacances anuals i festius
  • Treball noctun i treball per torns
  • Hores extraordinàries
  • Permisos laborals retribuïts

 

PRÀCTICA NÚM. 2.

PERMISOS I VACANCES

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pràctiques Tema 4.Les modificacions del contracte de treball

PRÀCTICA NÚM. 1

CANVI DE CATEGORIA PROFESSIONAL

La senyora ELISA PEREZ treballa com a administrativa amb un contracte indefinit a l'empresa DIGSA S.L. amb la categoria d'oficial administrativa . Degut a una baixa no coberta en un lloc de treball d'auxiliar administrativa es veu obligada a efectuar les feines pròpies d'aquesta categoria professional durant 9 mesos. Transcorregut aquest període l'empresa pretén canviar-la definitivament a aquesta categoria -amb la reducció de salari que això suposa- i contractar una altra persona per fer les feines d'oficial administrativa.

  1. Analitza i justifica si l'actuació de l'empresa és la correcta, en relació a :A)Assignar-li funcions d'una categoria professional diferent a la seva B)Consolidar-la definitivament en aquest lloc de treball .
  2. Analitza també si és possible el cas contrari, de realització de feines d'una categoria superior. Valoren les conseqüències.

 

 

 

 

 

 

Pràctiques Tema 5.Suspensió i extinció del contracte de treball

PRÀCTICA NÚM. 1

SUPÒSITS D'ACOMIADAMENT

Inventa't tres supòsits d'acomiadament de treballadors que per les seves característiques hagin de ser declarats judicialment: ACOMIADAMENT PROCEDENT; ACOMIADAMENT IMPROCEDENT, i ACOMIADAMENT NUL. Caldrà que en cada supòsits confeccionis:

- Antecedents del cas

- Redacció de la Carta d'acomidament

-Valoració i justificació de la resposta judicial

,

 

 

 

 

 

 

Pràctiques Tema 6.La retribució del treball

PRÀCTICA NÚM. 1

CONFECCIÓ DE NÒMINES

L'empresa que has creat a la pràctica del T1 ha de confeccionar les nòmines dels treballadors contractats corresponents als mesos de Maig, Juny i Juliol .Per a fer-ho hauràs de tenir en compte la següent informació:

TREBALLADOR A: Salari base mensual 1.854€; Plus Conveni ;Plus penositat 98€, Retenció IRPF: 10%

TREBALLADOR B: Salari base mensual 978€;Plus conveni; Plus perillositat 115€, Retenció IRPF 8%

TREBALLADOR C Salari base mensual 1120 €;Plus conveni; Plus perillositat 115€, Retenció IRPF 8%

TREBALLADOR D: Cobra el mateix que el treballador C, però treballa una jornada parcial.Retenció IRPF 6%

Hauràs de quantificar la quantitat que perceben els treballados a la teva empresa en concepte de plus de conveni.Has de confeccionar les nòmines corresponents tenint en compte la següent informació: el mes de Maig perceben les retribucions assenyalades; el mes de Juny tots ells realitzen hores extraordinàries de tipus ordinari, percebent les quantitats que s'indiquen ( Treballadors A I B: 122€ Treballados C I D: 95€). El mes de Juny cobraran la paga extra, per import de la quantia de salari base + plus conveni. (Hauràs de tenir en compte que tots ells van iniciar la relació laboral el dia 1.1.2006).

 

 

 

 

 

 

 

Pràctiques Tema 7.Els representants legals dels treballadors

PRÀCTICA NÚM. 1

ELS CONVENIS COL.LECTIUS

Selecciona tres convenis col.lectius diferents i prepara una taula on es reculli la següent informació de cadascun dels textes legals referits:

  • Àmbit d’aplicació funcional
  • Àmbit d’aplicació territorial
  • Àmbit d’aplicació temporal
  • Parts negociadores del Conveni

 

 

 

 

 

 

Pràctiques Tema 8.Prestacions de la Seguretat Social i Atur

PRÀCTICA NÚM. 1

PRESTACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL

 

Confecciona un quadre sobre les següents prestacions del Règim general de la Seguretat Social i d’Atur:

  • INCAPACITAT TEMPORAL
  • INCAPACITAT PERMANENT PARCIAL PER A LA PROFESSIÓ HABITUAL
  • INCAPACITAT PERMANENT TOTAL PER A LA PROFESSIÓ HABITUAL
  • INCAPACITAT PERMANENT ABSOLUTA PER A TOT TREBALL
  • GRAN INVALIDESA
  • JUBILACIÓ
  • PRESTACIÓ D’ATUR

En la taula haurà de constar la següent informació:

  • Concepte (per a quins supòsits està prevista lapercepció dela prestació)
  • Requisits generals de la seva percepció
  • Quantia de la prestació
  • Durada de la prestació

 

 

 

 

Pràctiques Tema 9.Prevenció de Riscos Laborals

PRÀCTICA NÚM. 1

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

 

Es proposen dues pràctiques de prevenció de riscos laborals: sobre les mesures de protecció i prevenció en les obres de construcció, i sobre les normes i la senyalització en obres de construcció.Confecciona’n una . Pots consultar entre d’altres la següent normativa:

  • Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció

Aplica al dret espanyol la Directiva 92/57/CEE . aquest reglament articula els deures de prevenció entre els diversos agents del procés de construcció d’obres, regulant la regulant les seves responsabilitats (promotor, projectista, contractista, subcontractista i treballadors autònoms)

  • Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball .

Aquest text legal regula la senyalització de seguretat i salut en el treball i aplica laDirectiva 92/58/CEE. S’imposa a l’empresari l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per a que en els llocs de treballs existeixi una senyalització de seguretat i salut que compleixi els paràmetresque aquest text legal exigeix. L’obligació prioritària de l’empresari, però, serà l’eliminació dels riscos, i quan això no hagi estat possible, haurà d’adoptar la senyalització reglamentària amb la finalitat de cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, orientar-los sobre quines pautes de comportament han de seguir davant de cadascuna de les situacions de risc, i facilitar la localització i identificació dels mitjans o instal·lacions de protecció, avaluació, emergència o primers auxilis.

 

MESURES DE PROTECCIÓ/PREVENCIÓ EN OBRA DE CONSTRUCCIÓ

És una empresa del sector de la construcció de recent creació especialitzada en enderrocs i excavacions.

Ocupen una nau en un polígon industrial en la qual tenen les oficines i el magatzem d'eines i maquinària.

Té 14 treballadors fixos dels quals 3 treballen en les oficines (el cap de personal i dos administratius). Les altres 11 persones (1 capatàs, 3 oficials i 7 peons), totes elles amb àmplia experiència en aquest tipus de treball, estan repartides per les obres amb una distribució variable en funció de la grandària d'aquestes.

En el cas d'obres molt grans la plantilla pot augmentar puntualment mitjançant l'opció de contractes per obra o servei. En l'últim any ha realitzat 15 contractes d'aquest tipus a 4 treballadors que en total han realitzat 320 jornades de treball.

L'empresa s'ha constituït com una societat anònima (SA) en el qual hi ha un sol accionista que és l'amo. Aquest és un arquitecte tècnic i dirigeix personalment l'empresa encarregant-se de totes les qüestions tècniques i també de les relacions amb els clients.

L'activitat d'enderrocament l'executen en qualsevol tipus d'edifici ja sigui d'habitatges com d'antigues naus industrials pel que es poden trobar amb qualsevol tipus de construcció i amb qualsevol material constructiu predominant gairebé sempre el fibrociment ja sigui en forma de plaques ondulades per a cobertes o proteccions contra pluvials o en forma de canonades per a baixants.

A causa de les múltiples construccions amb les quals es poden trobar, freqüentment els treballadors realitzen treballs en zones amb greu risc de caiguda i fins i tot de desplom de l'estructura que estan enderrocant havent-se produït ja la caiguda d'un dels oficials afortunadament sense conseqüències (petites contusionsferides) importants per a la seva integritat.

En la seva activitat utilitzen tant maquinària pesada (retroexcavadores amb martell picador acoblat) com eines mogudes per algun tipus d'energia (martells pneumàtics o elèctrics) i també manuals (maça, pic, etc.). El capatàs i els oficials ja havien treballat juntament amb l'amo en altres empreses de construcció també dedicades als enderrocs. El capatàs presenta últimament problemes de salut amb dolors intensos en els pulmons que li dificulten la respiració i sempre que ha anat al metge del segur ha obtingut la mateixa contestació: que deixi de fumar tant i redueixi també el consum d'alcohol.

L'empresari juntament amb un dels oficials van assistir fa 8 anys a uns cursos de formació en seguretat i salut laboral de nivell bàsic i com el tema li va interessar, l'empresari va acabar obtenint el certificat de nivell superior en seguretat en el treball. A causa de aquests coneixements el duu personalment els temes relacionats amb la prevenció i en el cas de les obres s'acull al Pla de Seguretat i Salut elaborat pel contractista.

Veient l'empresari que l'estat de salut del capatàs (amb el qual li uneix l’amistat) s'estava deteriorant per moments li va fer anar a una clínica privada perquè li fessin una revisió a fons. En aquesta clínica li van realitzar la història laboral i un reconeixement mèdic en relació a aquesta història. El resultat, per desgràcia, ha estat contundent, li han diagnosticat mesotelioma pleural.

Espantat per aquest resultat, l'empresari ha contractat amb aquestaclínica un reconeixement mèdic específic per a l'activitat de construcció. A un dels oficials (el qual havia fet el curs de prevenció amb l'amo) i que s'encarrega de manejar la retroexcavadora li van diagnosticar una hipoacusia en l'oïda dreta irrecuperable. Al peó que treballa habitualment amb el martell pneumàtic també li van diagnosticar la mateixa patologia però estesa a les dues oïdes la qual cosa li produeix vertígens (va ser el treballador que va caure en una de les obres) i a més una degeneració de les articulacions a causa de les vibracions del martell.

A partir d'aquesta descripció es demana:

1 . Que tipus de danys es descriuen per al capatàs, l'oficial i el peó?Dels que es consideri que estan relacionats amb el treball (és a dir danys o contingències professionals) dir que són, accident de treball o malaltia professional.

2. Quinesmesures preventives/correctores s’han prendre en el cas dels danys professionals considerats

NORMES I SENYALITZACIÓ EN LES OBRES DE CONSTRUCCIO

Obra de construcció. Es fan aquests treballs:

1. Excavació amb màquines de moviment de terres. Profunditat de l’excavació, 7 m.

2. Estructura de formigó de 6 plantes amb una altura entre plantes de 3 m cada una, amb un total de 20 m

d’alçada, més els 7 metres subterranis.

3. Treballs amb ferralla (ús de barres de ferro per a armar el formigó).

4. Treballs per a encofrats (ús d’estructures metàl·liques i de fusta per a elaborar els diversos forjats amb

formigó; ús del formigó; ús d’una serra de disc per a tallar fusta).

5. Treballs de paleta per a obres interiors (ús de peces de ceràmica i de morter, i d’arena i ciment).

6. Treballs de paleta per a obres exteriors, mitjançant bastides penjades (ús de peces de ceràmica i de morter, i

d’arena i ciment).

7. Instal·lacions elèctriques definitives.

8. La resta de l’obra no s’ha contractat.

9. S’utilitza una grua torre.

10. A l’obra hi ha casetes per a oficina, magatzem, vestidors i serveis higiènics, i primers auxilis.

Determineu les normes de seguretat que considereu necessàries, desenvolupeu-les i indiqueu la senyalització que posaríeu.

 

 

 

 

 

©2005 Llúcia Orteu