A la nostra ciutat, fa molts anys l'Ajuntament va anar col·locant a les cantonades dels carrers uns contenidors perquè la gent fiques dins totes les escombraries, i així els carrers estar nets. Però de seguida s'omplien i a més a més la gent deixava les brosses al costat dels contenidors.

Com l'Ajuntament ha de vetllar per la protecció del medi ambient van pensar que era important començar a posar en pràctica la recollida selectiva de deixalles. De mica en mica van anar arribant un contenidor verd pel vidre, després un altre blau pel paper i el cartró i per últim un pels envasos de plàstic, brik i llaunes.

Els primers contenidors que van arribar als nostres carrers es van anar envellint i els van canviar per uns de nous més còmodes. amb tot els carrers no estan gaire nets, perquè la gent segueix deixant escombraries al terra, i això és perquè hi ha gent gran que té molta mandra de seleccionar les seves deixalles.

Un dia va passar una situació molt divertida, i va ser que uns nens i nenes que estaven jugant al seu carrer es van quedar parats quan van adonar-se que els contenidors de la cantonada estaven parlant els uns amb els altres d'un assumpte que els preocupava molt, volien saber perquè alguna gent gran no acabava de comprometre's seriosament en la selecció de les deixalles.

El contenidor més gran, el general, el que acabava d'arribar, explicava als altres contenidors el següent:

- Mireu, mentre que la canalla no ajudi a la selecció de deixalles a casa, les coses no aniran gairebé.
Aleshores el contenidor blau va fer una rialla mentre deia:

- Jo no crec que la solució estigui en la canalla perquè segons em vam dir els meus germans que estan als col·legis gairebé no els utilitzen. Els hi llencen entrepans quan no els agraden, també el paper d'alumini en què els emboliquen i tota mena de coses que els passa pel cap. Aquests contenidors pateixen molt sovint de mal de panxa per tot allò que els hi fica la canalla.

- Jo penso - va dir en contenidor groc al blau- que els hi hauries d'explicar tu, a la canalla que ajuntin els papers vells dins d'una bossa i que te'ls donin a tu de menjar, després els has d'explicar que aquests papers s'utilitzen per tornar a fer paper de diaris, revistes i altres productes.

- Si que estaria bé- va dir el contenidor verd al groc- però tu també els hi hauries d'explicar que no et llencin a la panxa les piles velles que tant mal de panxa et fan, perquè contenen mercuri i han de procurar deixar-les en el contenidor específic que hi ha als llocs on les venen.

El contenidor general va dir:

- Penso que cada vegada que un nen o nena ens doni de menjar allò que ens agrada l'hem de dir molt contents i feliços: has triat bé!. Gràcies!!.