És una història de fa uns quants anys…

Quin guirigall!

Som a la fàbrica antiga de robots. Tothom corre!. Quin soroll!. Acaben de fabricar l’últim robot, però és un robot fet de magdalenes i pastissos.
Ens el mirem i quina sorpresa!. Ha sortit un petit robot mig escanyolit i tort. Té els cargols de sucre i els braços de canya de xocolata mal situats. Però té un posat molt decidit.

-Fora d’aquí!- diuen els que dirigeixen la fàbrica.

I el tragueren al pati...

El petit robot s’ha quedat trist al pati. Està quiet, quiet, quiet...
De cop i volta es produeix un canvi i el petit robot ja no és com era. Té un posat guerrer, valent, eixerit...
 
 

Què ha passat?

Doncs que la lluna li ha enviat un raig de plata que l’ha canviat.
El pati també ha canviat!. Sota el raig de la lluna, s’ha convertit en un jardí màgic.
Hi ha tota classe de flors, geranis, gessamins, jacints, gira-sols i molta ginesta perfumada.

Aquell pati lleig, fosc, buit i desendreçat ara és un jardinet encantador.
Es posa a jugar amb un gosset i un gatet que passaven per allà.
Tot jugant i jugant s’acosta al petit robot un ocellet que li diu a cau d’orella:

- Vine amb mi, hi ha uns nens i unes nenes que et necessiten!.

El gosset li ensenya el camí amb el seu guau-guau.
Comença a ploure i ells, gosset, gat i robot van caminant fins arribar a una caseta amb una xemeneia que treu fum.
A l’arribar al poble, busquen la casa, s’aturen al replà i toquen al timbre.
En Joan, la Rosa i l’Oriol, s’acaben de llevar i els reben tots contents. Al menjador hi ha la mare que no sap què fer!. Hauria de marxar, el pare l’espera...
Però com pot deixar els seus nens?. No pot anar-se’n…
L’ocell entra i li diu:

- Ja pots marxar!. El petit robot, el gosset, el gat i jo, et cuidarem els nens.

Els nens amb grans rialles i xiscles fan una rodona al voltant del robot.
A partir d’aquell moment ha sorgit una nova amistat.