Tinc un amic molt simpàtic que té 19 anys i es diu Jordi.
És molt modern, porta pantalons campana, samarreta i bambes. Algunes vegades porta ulleres de sol molt maques.
També té un telèfon mòbil i una Yamaha, una moto molt gran de color blau.
Sempre està ajudant la gent, per exemple, si un senyor gran cau, ell ràpidament l'ajuda.
L'altre dia anava pel carrer i va veure com un home robava a una senyora, ell somrient, va agafar a l'home i no va permetre que la senyora tingués un disgust per la pèrdua de la seva cartera.
Van passar unes hores...
Uns joves estaven molestant una noia. Ella cridava:
- Auxili...auxili...!
Jo estava molt espantat i en Jordi va decidir ajudar-la.
- Deixeu aquesta noia en pau!
- Què la deixem en pau?, estàs boig!
Llavors en Jordi es va enfadar molt i no sé què va fer!, no ho sé!, però els tres nois corrien i corrien... mirant sempre enrera.
- No tornaran a fer aquestes coses, tranquil Pau!- va dir-me.
Des de aquell moment va ser un heroi per mi. El millor amic que he tingut i que tenim tots junts.
Quan vaig arribar a casa meva, vaig recordar el que havia passat aquell dia. Quina coincidència!, vaig pensar.
Sempre m'havien dit que Sant Jordi havia alliberat una princesa i havia ferit de mort a un drac molt lleig.
Jo mai l'havia vist, però m'he adonat que pot ser encara és entre nosaltres.
- Sí, quina coincidència!- vaig dir.
Aquest jove, amic meu, tan maco i tan modern amb una Yamaha i un mòbil, no podria ser el nostre Sant Jordi del Segle XXI?
- Oi que sí?