L'EXCURSIÓ
AL BOSC
El cel era gairebé negre, però
la neu es veia d'un color blau clar sota la resplendor de la lluna. El
llac dormia sota el gel.
Just allà, on la vall començava
a enfilar-se suaument cap a la muntanya, hi havia una caseta tota nevada;
es veia molt solitària. Davant mateix hi havia el riu, negre com
el carbó entre els cantells de gel. El corrent havia impedit, tot
l'hivern, que l'aigua es glacés. No es veia cap petjada sobre el
pont i la neu que el vent havia arrossegat fins els voltants de la casa,
era intacta.
Un grup d'excursionistes i jo, havíem
decidit anar d'acampada al bosc de Harvey, però ens vam perdre pel
camí solitari, fred i glaçat...
Érem sis persones; però dos
nens i una monitora van desaparèixer buscant refugi. Quedàvem
dos monitors i dos nens, la Maria i jo. Tot rondant pel bosc per trobar-los,
vam arribar a la casa. Vam travessar el pont i vàrem obrir la porta;
tot era foscor i silenci; quan els ulls se'ns acostumaren a la foscor vàrem
distingir, gràcies a la llum de la lluna que entrava per la finestra
polsegosa, que els mobles estaven tapats per fundes blanques i que l'aranya
de cristall estava embolcallada amb tul. A la sala, al voltant de la immensa
estufa de forja rovellada, hi havia fulles seques i branquillons negres
i cremats. Els rellotges de fusta corcada s'havien aturat feia temps. La
sala tenia un aire fantasmagòric. Van anar cap a la cuina; feia
esgarrifar, tan endreçada i...tan buida! El rebost estava igual
de buit. Un soroll melangiós venia del soterrani. Vàrem baixar
després d'encendre les llanternes. A l'habitació hi havia
un escriptori luxós amb ploma, tinter i un bloc de papers. Damunt
la taula, hi havia un fanal de plata d'aquells d'oli antics. Una capa de
pols ho cobria tot. Al costat hi havia una nota escrita en tinta vermella
que deia: " Dormiu força i no us entristiu. De la casa no sortirà
ningú. Signat: un amic".
Ens vam espantar, qui devia ser l'amic??
Vam sortir d'allà i vam tancar la porta, vam travessar la cuina
i vam arribar al saló. Una ombra va sortir de la foscor... i ...
Em vaig despertar; tot havia estat un somni!!
 |