02verdag

HOMENATGE A VERDAGUER

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles, un poble petit al costat de Vic, l'any 1845. Va morir l'any 1902 a Barcelona, més ben dit, a Vil·la Joana.
Verdaguer va ser la figura màxima de la Renaixença literària, un moviment que es va produir a finals del S XIX a favor de la llengua i cultura del nostre poble.
El català, que en aquell temps rea una llengua provinciana, oblidada i empobrida, va elevar-lo a un nivell de llengua literària i de cultura al costat de les altres llengües d'Europa, i capaç de ser vehicle del pensament més subtil, de l'emoció poètica més exquisida i de la més clara i plàstica expressivitat.
D'una manera pacífica i no violenta, doncs, va alçar-lo o va ajudar a alçar- el grau d'autoestima de la gent del seu temps, de la seva gent, envers la seva pròpia llengua. El poble, agraït, li va fer el millor regal que es pot fer a un poeta o escriptor: llegir la seva poesia i entendre el seu missatge. No vull estendre'm més en la biografia de Verdaguer donaré, en canvi i com a mostra, un botó, un petit botó de la seva poesia. Aquí teniu aquest poema per a tothom que vulgui gaudir-ne.

Josep Mª Bergadà

SOMNI D'INFANT

1-Quin somni tingué tan dolç,
un dematí a punta d'alba!
ja fa mig segle, i ho tinc
tan present com si fos ara.
Somni que en bressol d'or
un angelet me bressava.

2-Perquè jo dormís a pler
en sos dits tenia una arpa
plena de noves cançons,
plena de velles sonades.

3-Ma mare era l'angelet,
aquell bres la seva falda,
i l'arpa n'era el seu cor,
lo cor que tant m'estimava!

4-Ai! Aquella arpa del cel
poc després se m'és trencada,
i encara aquelles cançons
ressonen dins la meva ànima.

5-Mes, ai!, l'hermós angelet
qui bressant- me les cantava,
tot bressant-me en un bres d'or
un dematí a punta d'alba,
al volar-se'n cap al cel,
per què en la terra em deixava?

Jacint Verdaguer