Vull pensar que tothom acceptaria aquest particular raonament com a vàlid.29 Aristòtil mateix l'acceptava com a vàlid. Si el que es diu en les dues primeres frases (la informació de la qual partim, les premisses) és veritat, la conclusió també haurà de ser vertadera.

Gràficament podríem representar l'argument com segueix:



O també així:

El que està en qüestió, en això consisteix el raonament, és en mostrar el pas de la informació departida, les premisses, a la conclusió; dit d'una altra manera, mostrar que B comporta A:

Hi ha diferents maneres d'estudiar quan un raonament d'aquestes característiques és vàlid, però totes elles passen per analitzar l'estructura del raonament.

Aristòtil, per exemple, havia considerat diferents formes de raonament que li semblaven evidents de manera immediata, i havia mirat de determinar si qualsevol altre raonament era o no vàlid mirant si era reductible a alguna d'aquestes formes bàsiques. 30

La lògica formal moderna, una introducció a la qual es troba en el programa de filosofia de 1r de batxillerat, utilitza símbols específics per representar l'estructura d'un raonament, i regles determinades per poder-ne determinar la seva validesa. Per exemple, el mateix raonament de més amunt es representaria com segueix:



on a és Aristòtil, x és una variable, H és el predicat 'ser humà', M és el predicat 'ser mortal', i és el quantificador universal (tot). Determinades regles, prèviament justificades, servirien per mostrar que R1 és vàlid.

A més, i una vegada nostrat que R1 és vàlid, qualsevol altre argument amb la seva mateixa estructura (R1f) serà també vàlid, perquè en la lògica formal allò que fa vàlid o invàlid un argument és purament i simple la seva estructura, independentment de la veritat o falsedat dels enunciats involucrats.

Així, si R1 és vàlid, també ho seran R2 i R3, que comparteixen la mateixa estructura.

La informació de la qual partim s'anomena 'premissa', i la informació a la qual arribem s'anomena 'conclusió'. Quan un argument és vàlid i les premisses són vertaderes, aleshores sabem també que la conclusió ha de ser vertadera. Quan això succeeix, diem que a més de vàlid l'argument és sòlid. Així, R1 i R2 són vàlids i sòlids, mentre que R3 és únicament vàlid.

Estudiar aquestes formes de raonament és, sens dubte, terriblement útil per a determinar quan la raó humana procedeix amb correcció i quan no. Sobretot quan es tracta d'un raonament més complex i les intuïcions no són tan immediates, com presumeixo succeeix amb R4.

Un cop formalitzat, R4 tindria la següent forma:



L'argument, per cert, no és vàlid.

He posat com a exemple R4 per mostrar com un argument aparentment simple requereix d'una formalització més aviat complexa.

En qualsevol cas, la complexitat no és l'únic problema per a l'argumentació. No només la majoria d'enunciats que utilitzem ordinàriament tenen referències complexes al context que farien molt difícil la seva forma formalització, sinó que, a mes, sovint els arguments són merament probables, o basats en analogies, o les millors argumentacions de què disposem encara que no siguin conclusives, etc. En aquests casos no volem renunciar a argumentar, però és clar que el llenguatge de la lògica formal ni, en general, les seves estratègies no ens són d'utilitat.

Com, si no, podríem intentar formalitzar R5-R8? I encara que finalment els formalitzéssim, com podríem provar si són o no vàlids sense fer explícita tota la informació que, de fet, els arguments inclouen?

No volem renunciar -com podríem?- a analitzar les formes de raonament que utilitzem a R5-R8, i a considerar-ne algunes com a correctes o vàlides i d'altres com a fal·laces. En tots els casos el que està en qüestió és si B comporta (justifica, és causa, etc.) A, de l'esquema de més amunt:



I aquí és in apareix la lògica informal.

Lògica informal

La lògica informal és l'anàlisi dels instruments amb què operem a l'hora d'enfrontar-nos amb els raonaments, situacions, etc. propis de la vida quotidiana.

Val la pena observar que, de la mateixa manera a com succeeix amb el llenguatge, encara que la possibilitat de desenvolupar aquestes habilitats sigui innata, el seu desenvolupament pròpiament no ho és. Els nens de 5 anys, per exemple, en general no són capaços de respondre a qüestions que involucren simplement transitivitat sense tenir els objectes al davant (per exemple, si la Júlia és més rossa que l'Anna, i la Isabel és més rossa que la Júlia, qui és més rossa, la Isabel o l'Anna?), però més endavant sí aprenen a fer-ho. Aquestes habilitats s'adquireixen i, per tant, es poden ensenyar. És més, s'han d'ensenyar.

Quines són aquestes eines o instruments propis del raonament?

------
29. Com tindrem temps de veure més endavant, i simplement apunto aquí ara, diem que un argument és vàlid si la conclusió se segueix de la informació de la qual partim.

30. Aristòtil agrupava ens diferents raonaments d'acord amb la seva estructura en el que ell anomenava 'figures', i havia posat un nom trisíl·lab a cadascuna de les diferents formes. El sistema d'anomenar-les és enginyós. Les vocals de cadascuna de les síl·labes indiquen el tipus d'enunciat de què es tracta (les dues primeres vocals corresponen a les dues premisses i la tercera a l'enunciat de la conclusió), i les consonants indiquen el tipus de transformació que hem de dur a terme a fi que el raonament al qual ens enfrontem, si és vàlid, es pugui transformar en una de les formes prototípiques de la figura a la qual pertanyen. El raonament del text rep el nom, per la seva forma, de DARII.