Una ràpida ullada a aquests resultats ens mostra que els resultats són millors en els àmbits lingüístic, per un costat, i social i científic, per l'altre, que no pas en l'àmbit matemàtic.

En la competència que en principi més directament s'adiu a l'habilitat per pensar [M5. Planificar i seguir estratègies de resolució de problemes i modificar-les si no es mostren prou eficaces] el percentatge d'alumnes que assoleix la competència bàsica és únicament d'un 33%, i en la competència que implica la generació de textos i, per tant, la capacitat d'elaborar el pensament i d'expressar-lo ordenadament i adequada [L14. Produir un text escrit adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre, claredat i detall suficient, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques], el discurs resultant produeix resultats ben diversos pel que fa al català i al castellà (un 43% d'alumnes assoleix la competència en català, davant d'un 72% d'alumnes que l'assoleix en castellà), la qual cosa no pot deixar de sobtar, perquè en principi el que s'avalua aquí és pròpiament el discurs -la seva estructuració- i no pas la seva correcció, que és avaluada separadament, de manera que resulta sorprenent que la mera capacitat d'elaborar i estructurar un discurs tingui resultats tan diferents en totes dues llengües. Sens dubte que hi ha factors socials i culturals involucrats, i per això advertia ja al començament de la difícil interpretació de les dades.

En la majoria de les altres competències, tret de la competència SC30 (després tornaré sobre aquest punt), els resultats estan, en general, entre el 50% i el 75%, o sigui que més de la meitat dels alumnes de la mostra triada assoleix les competències bàsiques.

¿Són bons aquests resultats, pel que fa a les habilitats cognitives dels alumnes? I encara que fossin bons, ¿són suficients?

Els resultats d'un mètode d'avaluació són bons o dolents en relació amb els estàndards mínims que s'adoptin, la qual cosa sabem molt bé tots els qui impartim classe i ens veiem en la necessitat en un moment o altre d'avaluar els nostres alumnes. Una manera de determinar si els estàndards mínims que requerim als nostres propis alumnes són els adequats és contrastar-los amb els que apliquen altres professors, tal i com normalment fem amb companys que imparteixen la mateixa matèria dins del nostre centre. Però aquest és un àmbit molt reduït: el propi centre. Per aquest motiu les Proves de competències bàsiques són un instrument molt bo per contrastar si els estàndards fixats en un centre són adequats de manera general, per tal com permeten la comparació amb la resta de centres. En la mateixa direcció, les Proves d'accés a la universitat (PAU), al marge d'establir criteris per a l'ingrés a la universitat, constitueixen un mètode semblant a nivell de batxillerat que pot ajudar a fixar una paritat de criteris pel que fa a l'exigència en tots els centres.

Així, la pregunta anterior sobre si els nostres estàndards particulars a l'aula, o els del nostre centre, eren bons estàndards, es pot transformar ara en la següent pregunta: ¿constitueixen, al seu torn, les Proves de competències bàsiques uns bons estàndards? ¿Hi ha mecanismes per dirimir aquesta qüestió?

En aquest cas, sembla que el mecanisme oportú per dirimir aquesta qüestió ha de ser la reconeguda capacitat científica de qui proposa i elabora les proves, i els supòsits teòrics en els quals es fonamenta.

Ara bé, potser podem anar més enllà. Resulta que a més a més de les Proves de competències bàsiques disposem d'un altre instrument que pretén comparar els resultats acadèmics entre alumnes, en aquest cas entre alumnes de diferents països: les proves PISA. La següent sembla, doncs, una hipòtesi plausible a fi de poder augmentar la confiança en la validesa de les proves: donat el caràcter de totes dues proves, els resultats obtinguts pels alumnes catalans en les Proves de competències bàsiques haurien de concordar amb els resultats obtinguts per aquests mateixos alumnes en les proves del PISA. 6

------
4. Consell superior d'avaluació del sistema educatiu: 9. Sistema d'Indicadors d'Ensenyament de Catalunya, octubre 2005, pàg. 89. El document és accessible [desembre 2006] en el següent lloc web: http://www.gencat.net/educacio/csda/indicadors/docs/indicadors9.pdf.

5. Es pot sostenir, possiblement amb raó, que hi ha altres aspectes que haurien d'estar també aquí consignats. En qualsevol cas, a l'informe mencionat a la nota 4 es poden consultar les dades completes.

6. Estrictament parlant, totes dues proves no pretenen mesurar exactament les mateixes variables. A més, no és clar que la mostra d'alumnes de Catalunya que ha participat en les proves PISA de 2003 a les quals es farà aquí referència (entre 450 i 1516 alumnes, segons les proves de les diferents àrees, d'entre tots els alumnes de 15 anys de Catalunya) pugui ser suficientment significativa. Aquestes raons haurien de bastar per afirmar que segurament no es donen les condicions òptimes per contrastar la hipòtesi que s'ha apuntat. En qualsevol cas, és un fet que, malgrat el seguit de matisacions que he referit, en últim terme totes dues proves, encara que no avaluïn exactament les mateixes variables, sí pretenen avaluar les mateixes capacitats dels alumnes. Per tant, entenc que una comparació aproximativa no està en absolut fora de lloc.