| UNA
CONSIDERACIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT: LES TIC I LES HABILITATS COGNITIVES
Abans
d'entrar en matèria pel que fa al pensament crític, voldria fer
esment d'uns ítems de les Proves de competències bàsiques
en els quals els resultats dels alumnes a Catalunya han estat els millors -respecte
de la resta de proves: les Tecnologies de la informació i de la comunicació
(TIC). Vull fer aquesta observació perquè, al meu parer, una focalització
excessiva en aquesta mena de tecnologies pot arribar a enterbolir allò
que és primordial en l'educació.
En efecte, en els quatre
trets considerats al respecte de les TIC, entre el 70% i el 97% dels alumnes assoleix
les competències de manera consistent. Així:
Taula
2
L15b | Produir
un text, amb ordinador, tot seguint les pautes de presentació establertes
70% | SC21 | UBuscar,
seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts [es
desglossa en les següents categories, segons les fonts] | SC21c | Web
81%; SC21d. PC 93% | SC27 |
Reconèixer i interpretar gràficament relacions senzilles de dependència
funcional existents entre conjunts de dades d'ús quotidià, en particular
en casos de proporcionalitat directa (56%) | M9 | Identificar
els elements més habituals de les noves tecnologies de la informació
i la comunicació 97% |
Aquests resultats són
extraordinàriament bons i ens hem de felicitar. En un món en el
qual la tecnologia ocupa cada cop més un lloc preeminent, el domini d'aquests
instruments és indispensable per no esdevenir un analfabet potencial -analfabet
en el sentit de no poder dominar els mitjans d'accés i de difusió
de la informació. Per aquest motiu, si volem que els nostres estudiants
no perdin el tren, primer acadèmic, després laboral, i en últim
terme social, en la mesura en què es fonamenten en la tecnologia, tots
els mitjans esmerçats per a l'aprenentatge d'aquesta mena de tècniques
mai no podran ser sobrers.
Ara bé, no hem de perdre de vista els
següents contrastos. Davant els bons resultats de L15b, SC21 i SC27 (vegeu
Taula 2), trobem els no tan bons resultats
obtinguts a l'hora de produir un discurs estructurat, a l'hora de classificar
elements a partir de criteris donats o establint criteris propis, o a l'hora d'assimilar
els conceptes rellevants en ciències -resultats que hem vist més
amunt a la Taula 1
i que repeteixo més succintament aquí a la Taula
3:
Taula 3
L14 | Produir
un text escrit adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre,
claredat i detall suficient, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics
pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques
Discurs: (català: 43 %; castellà: 72%); Correcció: (català:
63%; castellà: 74%) | SC23 | Classificar
elements a partir de criteris donats o establint criteris propis (62%) | SC30 | Descriure
fets i conceptes rellevants en ciències (26%) |
D'altra
banda, és necessari observar encara que aquests resultats de la Taula 3
de les Proves de competències bàsiques són força millors,
en la mesura en què poden ser comparats, que les dades dels mateixos àmbits
de l'informe PISA 2003, on l'assoliment dels nivells més alts (nivells
5-6 en l'àmbit matemàtic, o nivells 4-5 en l'àmbit de lectura)
per part dels alumnes catalans quedava per sota de la mitjana de l'OCDE i molt
llunyana a la dels països amb millors resultats.
A la vista del que
acabo d'exposar, la consideració que vull posar de manifest és la
següent.
És realment molt bo que dominem les estratègies
per produir textos i altres documents amb els instruments tecnològics adequats,
i no només bo, sinó a més a més necessari; però
és també bo i necessari que siguem capaços d'elaborar un
discurs ben estructurat -que potser després podrem implementar amb mitjans
tècnics.
És realment molt bo que dominem les tècniques
adequades per buscar i seleccionar informació, i no només bo, sinó
a més a més necessari; però és també bo i necessari
que siguem capaços d'analitzar críticament aquesta informació,
determinar quina és fiable i quina no ho és, quina és pertinent
per a allò que requerim i quina està de més, i que finalment
sapiguem utilitzar-la adequadament.
Dominar únicament la part del
procés que no es basa en la tecnologia ens fa, com ja he dit, analfabets
en algun sentit, analfabets tecnològics, per dir-ho així, la qual
cosa resulta especialment greu en el món de la tècnica al qual estem
abocats. Ara bé, si fos el cas que dominéssim únicament aquesta
part tècnica, aleshores esdevindríem també analfabets, analfabets
en un sentit més primordial i literal del terme; analfabets, això
sí, amb tècnica. Són dos tipus diferents d'analfabetisme,
per dir-ho així, i són tots dos els que s'han d'evitar. Per sort,
res d'això succeeix avui en dia. Això no obstant, hi ha terreny
per progressar en totes dues direccions.
El Departament d'educació
dóna prioritat de manera central en les seves línies d'investigació,
a jutjar per les diferents convocatòries de recerca que apareixen i als
mitjans que s'hi dediquen, al desenvolupament d'estratègies d'implantació
de les Tecnologies de la informació i de la comunicació. Això
està de ben segur justificat, perquè és allò que més
tardanament ha arribat a la nostra societat i de retruc a l'escola i, en conseqüència,
ha estat necessari començar a partir del no-res. A més, i donat
el ritme amb què aquest progrés tècnic evoluciona, no es
pot posposar el seu aprenentatge per a estadis ulteriors del procés educatiu:
es tracta d'un element instrumental l'ús del qual és completament
un necessari. Ara bé, els resultats obtinguts per mitjà dels instruments
d'avaluació que he estat comentant aquí, les Proves de competències
bàsiques i el PISA, ens ha de fer veure que no hem de desatendre en absolut
l'altra vessant. No ha d'arribar el dia en què tinguem el domini de tots
els elements tècnics per expressar un pensament, però cap pensament
sòlid que expressar. Hi ha, és ben cert, algunes propostes en aquesta
direcció. La proposta, que pretén avançar en el desenvolupament
del pensament crític, és una d'aquestes propostes.


| | | |