SISPLAU, SISPLAU!  VOLEM  LA  PAU.  2n B

Hi havia una vegada una nena que tenia un gos que es deia Putxi i la nena es deia Marta.
La Marta, passejant per un parc, va trobar un nen que es deia Dani i van parlar una mica i es van fer amics de seguida:
- Vols venir a casa meva a jugar a nines, o a pilota?
- Sí, m’agradaria molt però la meva mare no ho sap.
Doncs jo porto  un mòbil, li pots trucar si vols.
- Gràcies, així estaré més tranquil.
- Quan van arribar a casa de la Marta, van trucar a la porta i va sortir la seva mare i la nena li va presentar el seu amiguet.

- Mare, et presento en Dani.
- Hola, Dani, li diu la mare.
- Puc anar amb ell al parc? – li va preguntar la nena.
- Sí, li va contestar sa mare, però veniu abans que es faci de nit. Ah! I no trenqueu cap vidre amb la pilota ni prengueu mal.
- Jugant, jugant, van sentir la sirena d’una ambulància però no portava malalts, i més tard van veure una avioneta amb una gran pancarta que posava : Sisplau! Volem la Pau!
- Al davant i als costats d’aquella avioneta hi havia uns missatgers de la Pau: eren uns coloms blancs, riallers i contents.
- Des de dins de l’avioneta un home parlava amb micro :
No a la guerra!
Sí a la Pau!
Pau a la Terra!
Sisplau, sisplau!
Els nens i la Putxi van tornar contents a casa per explicar allò que havien vist. La mare tenia la Ràdio engegada i sonava una cançó molt bonica que els nens no l’havien sentida mai…
Peró el seu cor cantava
Mentre la cançó sonava.
Quan va acabar la cançó es va sentir molt de soroll perquè pel carrer cridaven :
No a la Guerra!
Pau a la terra!


Què passava,
que tanta gent cridava?
Hi havia una gran manifestació, la gent sortien pels balcons i també picaven de mans.Se sentia pels altaveus “L’Himne de la Pau”, la mateixa cançó que una estona abans havien sentit per Ràdio a casa. Quan s’anava fent fosc es van sentir uns trets d’escopeta i van caure morts a terra dos coloms i de la sang dels coloms van sortir roses vermelles.Un ventet suau acaronava la tristesa de la gent mentre el sol plorava amargament llàgrimes de pluja. Se sentia pels carrers de la nostra ciutat  com un murmuri el so d’una cançó trista:
Sento la pluja i el vent, O són els plors de la gent?

2n B
 
Portada Sumari Editorial Índex escola P3A
P3B P4A P4B P5A P5B
1rA 1rB 2nA 2nB 3rA
3rB 4tA 4tB 5èA 5èB
6èA 6èB Contes Manifest Poesía