Al nord de la Terra existia un país molt curiós on hi havia una llei que en cap país hi era; en aquell país estaven prohibits els llibres. 

La gent havia d’amagar-se per a llegir. I és clar, a causa de no tenir llibres els nens que naixien no podien aprendre.

Va passar el temps i faltaven dos dies per a la celebració d’un dia que ells li deien “ El dia de la rosa i la postal”; la gent estava molt entristida perquè en altres països es podien regalar llibres i en el seu no.

Aquella mateixa nit, un vaixell tant gran com el Titànic, va entrar al port. En la bandera es podien distingir dues inicials: SJ

A amagades, aquell personatge va treure un gran carro de llibres i es  va traslladar a l’Avinguda Alta, una de les més importants. 

          Allí, cada nit, d’amagat, la gent que encara sabia llegir, anava a agafar un llibre i deixava volar la imaginació amb les històries llegides.

L’home dels llibres es va quedar un temps en aquell petit país i fins i tot va ensenyar als nens i nenes a llegir. 
 
 
 

El rei, quan es va assabentar de la situació, va ordenar els seus soldats que li portessin aquell individu que s’havia atrevit a introduir els llibres al seu regne.
 

 En arribar a l’Avinguda Alta els soldats van agafar en Jordi, que així es deia; tot i que  es va defensar amb roses li va ser impossible desfer-se’n, va agafar un pilot de llibres i es van dirigir al castell.

Quan van entrar al castell, en Jordi li va ensenyar un llibre al rei i aquest el va començar a llegir. Li va semblar tant divertit que va ordenar que fessin fotocòpies i les regalessin al poble, que feia temps que es veia trist.

Des d’aquell moment la festa de “ La rosa i la postal” es va dir la festa de “ San Jordi” i és costum regalar una rosa i un llibre.

Aquest dia va ser el més feliç d’aquest país.