L'atenció a la diversitat a l'ESO

L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que li permetin el desenvolupament personal i escolar és un principi comú a tots els cursos i etapes de l’educació obligatòria. El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge.

És fonamental fer un bon traspàs d’informació entre els centres de primària i els de secundària per tal de conèixer les característiques de l’alumnat que s’incorpora a secundària. A partir d’aquestes dades i del seu seguiment caldrà dissenyar estratègies per atendre les necessitats identificades.

1. Comissió d'atenció a la diversitat

A fi de planificar i fer el seguiment de les actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, es constituirà en cada centre la comissió d’atenció a la diversitat, integrada pel cap o la cap d’estudis o el coordinador o coordinadora pedagògic que la presideix, el professor o professora de psicologia i pedagogia i, si escau, el mestre/a de pedagogia terapèutica, el coordinador/a d’ESO, el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre i els coordinadors de curs, caps de departament o altre professorat que el centre consideri convenient, com pot ser el tutor/a o altre professorat que atengui de manera específica alumnat amb especials dificultats d’aprenentatge o conducta, així com el o la professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé en el centre.

La comissió d’atenció a la diversitat haurà de determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives específiques dels alumnes i les alumnes, els procediments que s’empraran per determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions curriculars o els plans individuals intensius per a l’alumnat nouvingut quan correspongui, i els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que es considerin més apropiats.

2. Criteris organitzatius

Les primeres mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat s’han de planificar a la mateixa aula: per exemple, aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més d’un professor/a a l’aula permeten una atenció més personalitzada a l’alumnat en general.

Complementàriament a les estratègies que ha d’adoptar el professorat a l’aula per atendre les necessitats de tot l’alumnat, els centres poden utilitzar altres mesures organitzatives per atendre la diversitat:

· A la part comuna del currículum: agrupant els alumnes en les diferents matèries segons les diverses propostes didàctiques.

· A la part optativa del currículum: planificant itineraris que atenguin l’ampliació o el reforç o incorporin elements de motivació lligats a les diferents possibilitats de sortida al final de l’ESO.

Així mateix, amb els alumnes que presenten més dificultats poden organitzarse programes flexibles de diversificació curricular, que en els centres que depenen del Departament d’Educació corresponen a les aules obertes.

Tots els centres tenen, afegit al nombre de professors necessaris segons el currículum, un nombre de professors per poder atendre la complexitat de l’alumnat, incloses les necessitats educatives especials de l’alumnat amb discapacitat i de l’alumnat amb problemes de conducta.

L’increment de professorat que s’assigna a cada centre per atendre la complexitat que comporta la diversitat de l’alumnat té com a finalitat facilitar atenció específica als alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges. Amb la mateixa finalitat d’atenció a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria es prioritzarà la dedicació de les hores de professorat que estiguin disponibles per ajustament dels horaris personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents ensenyaments del centre.

Les hores de professorat per atendre la complexitat de l’alumnat no poden usar-se per disminuir
simplement la ràtio alumnes/grup de manera generalitzada sense cap altre criteri.

Les mesures més específiques per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat poden ser organitzatives (agrupaments flexibles, atenció en petits grups o de manera individualitzada dins o fora de l’aula...), però han d’incidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat.

L’organització dels recursos disponibles per atendre singularment els alumnes que ho necessitin ha de fonamentar-se en criteris com:

· Prioritzar l’atenció a l’assoliment de les competències bàsiques, principalment la comprensió i l’expressió orals i escrites i les competències matemàtiques bàsiques, l’establiment de vincles positius i d’interdependència amb els companys i el professorat, i la construcció d’expectatives positives i ajustades a les possibilitats.

· Compaginar la programació d’actuacions de caràcter singular per a un alumne o alumna o grup d’alumnes amb les necessitats d’integració d’aquests alumnes en les activitats ordinàries, procurant, sempre que sigui possible i adequat, la participació de tot l’alumnat en les activitats d’ensenyament-aprenentatge del grup ordinari, si cal amb el suport d’altre professorat a l’aula.

· Prendre com a referència en la planificació d’activitats els objectius de la matèria, els objectius generals d’etapa i les competències bàsiques. Aquest plantejament exclou la possibilitat que les activitats diferenciades puguin derivar cap a la formulació d’un currículum i una organització paral·lels, amb finalitats impròpies de l’escolarització obligatòria, o cap a la realització d’activitats únicament lúdiques sense funcionalitat ni consideració social.

Atesa la seva rellevància en els processos d’aprenentatge, el professorat de diversitat es destinarà, fonamentalment, a reforçar l’assoliment de competències cognitivolingüístiques (comprendre, analitzar, descriure, interpretar, justificar i argumentar) i de competències matemàtiques (tècniques i estratègies de càlcul, anàlisi i interpretació de dades, interpretació i resolució de situacions matemàtiques de la vida quotidiana, argumentació de processos i resultats), per part de tot l’alumnat, i al desenvolupament d’activitats de l’aula oberta.

Pel que fa a les competències cognitivolingüístiques i matemàtiques, es prioritzaran activitats com:

· Competències cognitivolingüístiques: lectura i anàlisi de textos de diferents matèries i de diferents tipologies, recerca d’informació en textos diversos (textos didàctics, enciclopèdies, diaris, material audiovisual i informàtic…), esquematització i resum de textos, producció de textos (expositius, argumentatius, narratius, descriptius…), discussió i debat sobre temes específics, treball en equip, etc.

· Competències matemàtiques: realització de càlculs en situacions de la vida quotidiana, ús de materials manipulatius (instruments de mesurament, de càlcul…), identificació de problemes, selecció d’informació i d’estratègies de resolució, descripció de processos, valoració de resultats…

Joan M. Cruz - 2007