Trastorns de conducta

Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades".

Què ens diu la Organització Mundial de la Salut, el CIE-10?

Són "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l'edat de l'individu afectat i les característiques de la societat en la que viu".

A qui podem descartar?

-Trastorns greus del desenvolupament (espectre autístic, psicosis infantils, ...),
-Psicosis de la segona infància,
-Psicosis de l'adolescència.
-Síndromes associats al retard mental.
-Etc.

Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, manifesta una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona i que els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d'un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.

2. FACTORS PROTECTORS I FACTORS DE RISC

Recull dels factors protectors i factors de risc:

Factors protectors:

Recolzament de l'entorn: amics i professors.
Implicació del professorat en la comprensió de la seva situació.
Tenir cura de com parlem als alumnes.
Tenir cura del lloc on parlem amb els alumnes.
Col·laboració de la família amb el centre i amb d'altres serveis.
Confortar físicament a l'alumne/a en els moments d'ansietat.
Conèixer els recurs sanitaris i socials de l'entorn.
Mètode d'ensenyament:
o Adaptacions curriculars funcionals i motivadores properes a la seva realitat.
o Activitats manipulatives.
o Planificar l'horari i agrupaments.

Pactes o compromisos pedagògics (contractes) referents al treball diari, activitats, deures, responsabilitats, disciplina raonada, ...
Que les regles i normes de funcionament sigui clares.
Seguiment individualitzat (acompanyament, conversa)

Factors de risc:

Conviccions deterministes envers el fracàs de l'alumne/a.
Sentiments i actituds de rebuig, negligència o no estimació.
Tenir cura de les informacions que fem circular en relació a l'alumne/a
Mètodes d'ensenyament:
o Autoritaris o indisciplinats.
o Amb nivells d'exigència desajustats (alt o baix).
Expulsions reiterades o excés de permissivitat.
Aïllament social.
Dinàmica de la relació família-centre.
Mantenir una relació positiva amb la família.
Fets traumàtics o menyspreu de companys, pares, família, ...

3. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ I ESTRATÈGIES

Orientacions sobre algunes propostes d'actuació:

1. Amb l'alumnat:

1.1. A nivell individual

Tenir una persona de referència (co-tutor).
Fer un treball pedagògic d'interiorització del Reglament Intern del centre.
Aportar idees i elements perquè l'alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
Que disposi d'un espai per a l'expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, ...)
Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
Ús de les noves tecnologies o materials.

1.2. A nivell grupal

Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, ...).
Treball per projectes o centres d'interès.
Aules d'autoaprenentatge.
Treballar algun programa (xerrades, activitats, ...) sobre l'autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, ...
Treball de dinàmiques de grups.
Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
Diferenciar del què és bullying.

2. Amb el professorat:

Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d'aquest alumnat.
Conèixer la realitat social i l'entorn familiar que tenen fora de l'institut.
Comprendre els aspectes evolutius.
Compartir la responsabilitat.
Establir un co-tutor o persona de referència.
Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
Consensuar acords d'intervenció en les reunions.
Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, disonomia o desordre escolar, ...
Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
Intentar crear un "reconeixement" envers l'alumne respecte a un "àrea" en la qual sigui hàbil.

2.1. Tutor/a

Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
Fer l'acollida en primer terme de l'alumne/a.
Acompanyar l'alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
Generar expectatives d'èxit.
Diferenciar entre la persona i l'acte conflictiu.
Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l'ajut del psicopedagog.
Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
Registre d'entrevistes.
Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
Ús de l'agenda escolar.
Pactes personals o contractes pedagògics amb l'alumne/a i/o família.
Fulls de seguiment setmanal, diari personal, ...
Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
Treballar el sentiment de pertinença al grup, l'autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.

2.2. Psicopedagog/a

Col·laborar amb el professorat.
Intervenció directa amb l'alumne/a.
Establir un vincle afectiu.
Donar orientació acadèmica i professional.
Recollir l'historial significatiu i evolució de l'alumnat.

2.3. Equip docent

Coordinar i consensuar pautes d'actuació davant el conflicte.
Plantejar uns objectius mínims per assumir.
Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
Reunions amb altres serveis (EAP, serveis socials, etc).
Canalitzar les intervencions a través del tutor.
Compartir el seguiment de l'alumne/a amb un co-tutor.
Disposar d'alternatives flexibles per a "situacions d'escapament", com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, ...) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, ...).
Projectes singulars de centre, aules obertes, aules taller, ...

3. Estructures:

3.1. Equip directiu.

Dissenyar un pla d'acompanyament per aquest alumnat i les seves famílies.
Afavorir les tutories de forma estratègica.
Preveure tutories individual en l'horari lectiu.
Intentar menys diversificació del professorat sobretot en el primer cicle.
Preveure un bon control dels espais buits: lavabos, passadissos, entrades i sortides, ...
Fer una oferta de crèdits variables sobre habilitats socials.
Establir alternatives als "partes", per exemple, més diàleg, establir mediació, depèn de la gravetat que el puguin redimir, etc.

3.2. Comissió d'atenció a la diversitat.

Establir criteris consensuats per determinar l'atenció de l'alumnat.
Seleccionar l'alumnat susceptible de rebre tutorització individual.
Establir criteris a seguir en cas d'incidències.
Pla conjunt de l'equip docent amb l'alumne per treballar la previsió de les mesures d'atenció immediata, els límits i afavorir l'autocontrol.
Si és el cas, supervisar i potenciar adaptacions curriculars amb planificació d'activitats motivadores properes a la realitat de l'alumne/a o més manipulatives.
Suport del professorat d'atenció a la diversitat en espais específics fora de l'aula.
Potenciació del treball individual i en petit grup.
Proposta d'activitats compartides educatives o terapèutiques fora del centre.
Reflexions dins de l'aula en el moment del conflicte.
Reparació d'allò malmès.

Joan M. Cruz - 2007