Es una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea. Morfológicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant alss gripaus com a les granotes. La seva llengua és plana i discoidal (caràcter aquest que dóna nom a la família), ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules. Presenten dents a la mandíbula superior. Tenen la cintura pectoral arcífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors. L'amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres vegades per any. Les larves tenen un espiracle en posició niedioventral. Les veus dels discoglóssids són variables, peró en general tenen un timbre apagat. Es coneixen en estat fòssil des de l'Oligocè superior i el Miocè europeus. Actualment, aquesta família es troba des de l'Extrem Orient fins a Europa i el N d'Àfrica.