Morfologia El ferreret, especie próxima al tótil, és un gripau
petit -fa de 30 a 35 mm de longitud-, de cap gros, arrodonit, més
llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint,
tronc deprimit i membres relativament llargs. Al cap, els orificis nasals
són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant.
Els ulls són laterals i prominents, amb la pupil.la vertical i l'iris
daurat vermiculat de negre, com en el tótil. Tenen el timpá
aparent i situat damunt la cornissura bucal. La boca és baixa i
grossa. Els membres anteriors són llargs i no gaire robustos, amb
tres tubercles metacarpians i dits lliures; els rnembres posteriors són
llargs, amb un rudiment de membrana a la base dels dits. La pell és
llisa o poc granulosa, arnb una granulació fina i esparsa, i, en
tots els casos, brillant i sense plecs. Les glándules paròtides
no són apreciables, com en el tòtil. Presenten poca mucositat
cutània. La coloració dorsal és bigarrada, amb taques
fosques, verd oliva o negres, generalment petites, damunt un fons clar
groc daurat, però pot ser prou variable i el verd pot passar a ser
groc pál.lid. El ventre és feblement pigmentat de blanc.
No s'aprecia dimorfismo sexual, llevat que el mascle sembla més
petit que la femella.
La larva és semblant, de mida i coloració, a la del tòtil,
però l'aleta caudal és llarga i prima, com correspon a larves
reòfiles; el disc oral i les dents labials de les dues espècies
són també similars. L'altura de l'aleta caudal és
inferior a l'altura del cos. L'espiracle és medioventral; els ulls
i els orificis nasais són molt propers a l'eix del cos, que és
molt allargat, i el cap és deprimit. El color de la larva és
bru fosc o negrós, amb rnelanòfors uniformement distribuïts.
Biologia i ecologia El particular i ben reduït biòtop que ocupa aquesta espècie
ha estat la causa de la seva persistència isolada i desconeguda
fins fa molt pocs anys. Els ferrerets viuen en una àrea d'abruptes
serres calcàries balears, en torrents intermitents de difícil
accés per a l'home; aquesta àrea és humida, amb estius
secs i temperatures moderades, la vegetació general dels entorns
no és gaire densa ni massa alta, hi ha menta i plantes similars
i alguns arbres dispersos, corn ara figueres. Peró el ferreret no
habita qualsevol punt d'aquestes torrenteres calcáries típiques:
és un animal rnolt especialitzat, que ocupa només els gorgs
més inaccessibles, encaixats o abruptes, de parets verticals, fortarnent
esglaonats, que proporcionen un microhàbitat particular. Pocs animals,
i menys l'home, visiten aquestes zones. La temperatura de les aigües
hi varia de 9 'C, a l'hivern, fins a 22 'C, a l'estiu. El ferreret és,
doncs, un animal lucífug i escalador, d'acord amb aquest notable
medi al qual està estrictament adaptat. És típicament
crepuscular i nocturn, i esdevé actiu amb la posta del sol. Normalment,
els adults són solitaris, però poden trobar-se en petits
grups de dos o tres, llevat dels joves que acaben de passar la metamorfosi,
que són sempre gregaris en sortir de l'aigua. No s'allunyen gaire
de l'aigua i les distàncies máximes mesurades de desplaçament
se situen entorn dels 20 m. Els refugis dels adults es troben sota pedres,
al rnateix gorg, o bé en menudes esquerdes a les parets rocoses
que l'envolten, no gaire lluny del nivell de l'aigua. Mostren un
comportament lapidícola que s'adiu perfectament arnb el substrat
rocós damunt del qual viuen. El ferreret és un escalador
nat i hàbil des de la mateixa metamorfosi (contráriament
al tòtil, que és un gripau típicament excavador) perquè
l'escalada és l'únic mitjà de locomoció eficaç
dins de la seva àrea. S'alimenta, probablement, davant dels gorgs
on viu, a base de larves d'insecte o d'exemplars adults d'insectes aquàtics.
Morfologia
