Morfologia És el gripau per antonomasia. És molt gros, de tronc
rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud; la mida depèn, però,
de les poblacions. Té el cap massís i ample, musell arrodonit.
El seu timpà és petit i tarnbé arrodonit i l'ull és
gros, de color daurat intens o de color de coure. Darrera el cap, hi té
un parell de glàndulas paròtides prominents, grosses i lleugerament
obliqües, divergents a la part posterior. Presenta la pell molt berrugosa;
i les berrugues poden tenir una punta espinosa, tret que sovint és
present als exemplars de les nostres terres, que també es caracteritzen
per llur mida excepcional. La part ventral és granulosa. Les potes
són gruixudes, amb tubercles subarticulars dobles i dos tubercles
metatarsians; les posteriors són relativament curtes i amb membrana
interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits, aproximadament.
La coloració dorsal es bruna, des de color de sorra fins a terracota,
castany fosc, grisenc o oliva, generalment uniforme, però de vegades,
amb zones més fosques; la part inferior és blanquinosa o
grisa, sovint jaspiada amb color més fosc, i la vora inferior de
les paròtides és negrosa. El mascle, més petit que
la femella, no presenta sac vocal extern i, en el període reproductor,
rnostra unes rugositats negres a la cara interna dels dits de la mà.
El braç del mascle és més robust que el de la femella.
La larva és particularment petita i arriba fins uns 32 mm de
longitud, té coloració negrosa, membrana caudal no gaire
alta i cua arrodonida. L'espiracle és lateral i dirigit cap enrere.
Biologia i ecologia A les nostres terres, malgrat el qualificatiu de comú, no és
pas l'espècie més abundant d'anur, però sí
la més extensament distribuïda, perquè pot aparèixer
pràcticament arreu, des del nivell de la mar fins a altituds considerables.
Ocupa, doncs, hàbitats diversos, tant a la plana com a la muntanya
mitjana i alta, i es troba a indrets preferentment humits, encara que també
en suporta de moderadament secs, a boscos, prades, conreus i altres, a
prop o lluny de l'aigua. Els seus hábits són manifestament
crepusculars i nocturns, i és més especialment actiu en nits
humides. De dia, hom el troba sota pedres o troncs; no s'enterra gaire
profundament a l'estació activa. Sovint camina, pero pot saltar
bé i ho fa quan s'alarma. En temps molt humit, pot arribar a sortir
de dia. normal ment, és un animal solitari que s'agrupa només
per a la reproducció. La seva alimentació inclou molts insectes
com coleópters i himenòpters, com les formigues, pero també
altres artròpodos, com quilòpodes, diplòpodes o aràcnids,
o altres invertebrats, com els cucs de terra. Elimina, per tant, una gran
quantitat d'insectes nocius per a l'agricultura. Captura l'aliment amb
un moviment rapidíssim de la llengua protràctil, ajudantse
amb les mandíbuies i amb les potes anteriors.
Acabada la hivernació, la durada de la qual depén de
l'altitud de la localitat, però que sembla cobrir, al menys,
del novernbre al febrer, els maseles es dirigeixen vers l'aigua,
on aniran les femelles al cap de pocs dies; els maseles, molt més
escassos, passen més temps dins l'aigua, esperant les femelles,
mentre que aquestes només hi romanen de tres a sis dies. El cant
de reproducció és lent i amb síl.labes llargues, pero
se sent rarament; més sovint, se sent el crit d'alliberament del
mascle abraçat erròniament per un altre mascele, no necessàriament
de la mateixa espècie. El gripau comú pot triar, per a la
reproducció, des de rieres ben obagues fins a basses ben obertes,
perquè viu a medis molt diversos. És, peró, fidelíssim
a la localitat habitual de posta, a la qual es dirigeix malgrat tots els
obstacles amb qué pugui topar i encara que trobi altres localitats
adients pel camí. L'amplexus, axil.lar, pot durar de vuit a quinze
dies, sovint molt menys. La posta és formada per cordons de 3 a
5 m de llarg, prims, on són disposades de dues a quatre fileres
d'ous d'l,5 a 2 mm de diámetre, de color negre; en con junt, hi
ha de 2000 a 7500 ous per cordó i posta. La femella diposita la
posta en aigües no gaire profundes, on els ous es desclouen al cap
de 12 a 18 dies. El desenvolupament dura de tres a quatre mesos, fins a
la metamorfosi, i el jove mesura només uns 10 mm de longitud, perquè
la larva és forga menuda. La mitjana de vida és de set a
deu anys, però pot arribar excepcionalment fins als 36 anys.
Morfologia
