Gripau d'esperons  (Pelobates cultripes)

Menú general Consideracions generals Els discoglòsids Els pelobàtids Els bufònids:gripaus típics Els hílids: reinetes Els rànids: granotes típiques Gripau pintat
Granota roja Granota verda Ferreret Gripau corredor Gripau d'asperons Gripauet Gripau comú Reineta comuna o meridional
Morfologia
Aquesta espècie presenta una morfología típica de, gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud. Es gros, rabassut i de pell  llisa. Té el cap particularment gros, amb el rnuselll molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l'iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible. Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat, prominent, aplatat i de vora afilada, que ajuda a excavar. No té tubercles subarticulars ni tubercles metacarpians. El mascle és una mica més petit que la femella, no presenta sacs vocals ni rugositats nupcials, sinó una glàndula el.líptica a la part superior del braç; durant el zel, hom observa granulacions perliformes a la part inferior del braç i a la mà. La coloració dorsal és grisenca, groguenca o oliva, amb taques de distribució variable, brunes o verdoses, i el ventre és blanc grisenc o crema, o groguenc, amb taques o punts bru rogenc dispersos; la gola és blanquinosa, amb punts vermellosos.
La larva destaca per la mida excepcional que ateny, fins a 150 o 180 mm de longitud total. La cresta caudal no s'estén per damunt del cos. La cua és molt afilada i 1,5 vegades més llarga que el trono. L'espiracle és al flanc esquerre, dirigit cap amunt i cap enrere, i l'anus és medial.


Biologia i ecologia
El gripau d'esperons és una forma altament especialitzada. Viu només en sòls tous, fonamentalment sorrencs, la qual cosa és un factor limitant de la seva distribució Apareix a dunes costaneres, platges i també a localitats sorrenques de terres interiors. Pot trobarse, també, a terres de conreu, que són força esponjades, i especialment a camps d'espàrrecs, que tenen un substrat de sorra óptim per a l'espècie. Els seus hàbits són típicament excavadors: utilitza els esperons per excavar una galeria on s'enterra profundament, fins a 1 m de fondària, de manera que desapareix primer la part posterior i el sostre del cau es va ensorrant progressivament damunt de l'animal. Un cop enterrat, no queda rastre visible de la galeria. L'activitat de l'espècie és crepuscular o nocturna i, fora de l'etapa reproductora, és poc aquàtica.