Morfologia És un animal petit -arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima-
i de tronc particularment esvelt. És forga àgil i té
les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital
o, si en té, es redueix a la base dels dits. El cap és deprimit,
amb els ulls grossos, prominents i de pupil.la vertical, el musell arrodonit
i el timpà petit. La mà presenta tres tubercles metacarpians;
els subarticulars són poc marcats i el metatarsià és
arrodonit i menut. La part dorsal és coberta de petites berrugues
poroses disperses, encara que les més llargues poden disposar-se
en fileres longitudinals no gaire precises. El ventre és granulós,
però no el pit ni la gola. El mascle en zel presenta la gola, els
grànuls ventrals i la cara inferior dels dits del peu proveïts
de rugositats nupcials negroses; d'altra banda, és més curt
i rabassut que la femella, té les potes més gruixudes, la
gola més fosca i presenta un sac vocal gular i intern.
La coloració de fons és gris cendrós clar o oliva
clar, amb taquetes verd oliva fosc o verd julivert viu, que, en certs casos,
dibuixen una X a la part superior del dors. Sovint, els flancs porten berrugues
de color taronja. Les taques verdes són rnés denses damunt
les potes. El ventre és blanc crema. La coloració esdevé
groguenca a la part inferior dels membres. Sovint, fa olor d'all (altres
espècies d'anur manifesten també aquest caràcter,
però més feblement.). La veu del mascle és un "co-ac"
potent emès sota l'aigua i un "cre-i-ic" agut, molt més feble,
emès fora de l'aigua. La femella produeix un "cu" feble.
La larva és relativament grossa, tot i que l'adult és
menut. Pot arribar a 60 o 65 mm de longitud. La membrana caudal no cobreix
el tronc, la cua és dues vegades més llarga que el cos, amb
la punta roma, i el bec és blanc amb vora negra. L'espiracle és
lateral i l'anus medial. La coloració dorsal és terrosa i
el ventre, prou clar.
Biologia i ecologia No és una espècie massa freqüent, de manera que
els seus requeriments ecològics no són ben coneguts. Fora
del període reproductor aquàtic, és de costums estrictament
terrestres, crepusculars i nocturns. Escull hàbitats lleugerament
humits, entre matolls i amb vegetació baixa i oberta, al peu de
parets, en petits rierols, a les vorades de boscos i als conreus, en garrigues,
ruïnes, camps semiaigualosos, al llarg de rius i a d'altres llocs
semblants. De dia, es refugia sota pedres o, fins i tot, excava caus superficials
si el sol és prou tou. És l'amfibi més freqüent
dintre de les cavitats subterrànies. Al vespre, apareix posat damunt
de mates o pedres.
A l'estació reproductora, sovint és més diürn
i més conspicu, i es troba prop o dins de l'aigua.. Escull, per
a la reproducció aigües netes, que poden ser rierols, basses,
dipòsits artificials, com ara embassaments o pous, i també
aprofita aigües somes procedents de pluja, on s'arrisca a la interrupció
del desenvolupament larval per causa d'una evaporació excessiva.
La seva agilitat -salta i neda molt bé i fins escala moderadament
parets llises li permet l'ús de dipsits artificials amb parets
verticals i de pous, i també pot refugiar-se, com fa sovint, tant
per a hivernar com, probablement, per a refugiar-se de dia, a coves i avencs.
Encara no coneixem bé la seva hivernació, però és
possible que s'enterri profundament o que s'amagui en cavitats, almenys
entre el novembre i el febrer, tot i que és un gripau de terres
baixes. La seva alimentació és constituïda, probablement,
per insectes diversos, petits i crepusculars o nocturns, pero no se sap
amb certesa.
L'acoblament sembla produir-se a finals d'hivern o a principis de primavera
i pot repetir-se durant l'estiu, amb un amplexus lumbar. Dels 1000 a 1600
ous que diposita, cada femella en fa paquets petits que formen els cordons
curts i gruixuts (de 60 a 80 mm de llargada per a 10 o 20 mm d'amplada),
que hom observa en tiges de plantes dins de l'aigua. Els ous son negrosos,
d'1,5 a 2 mm de diámetre, amb una mucositat feble al voltant. Es
desclouen al cap de pocs dies, i les larves creixen notablement fins a
la metamorfosi, a co mençament d'estiu, en què es produeix
un jove ben petit.
Morfologia
