Morfologia
Durant molt de ternps fou considerada una subspècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies. El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit. Arriba fins a 55 mm de lon-gitud. Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració. Dorsalrnent hi ha una variabilitat important, arnb rnatisos diversos de verds, grocs, castanys i, fins i tot, grisos o blaus (per rnutació genètica que causa la desaparició dels cromatòfors grocs), generalment uniforme, rarament té taques fosques. El ventre és blanquinós, groguenc, sempre clar. L'iris és daurat. La part posterior de les, potes és groga o taronja clar, tacada de fosc i el color del dors s'estén fins als costats de la gola. La banda fosca lateral és curta i constitueix una faixa negra darrere l'ull, fins a la base del membre anterior. El mascle present: un sac vocal més gros que el de la reineta europea, més ample i amb plecs longitudinals quan es desinfla.
Les larves i les postes són molt semblants a la reineta septentrional (H. arborea); la diferenciació larval s'estableix per observació del disc oral.

Biologia i ecologia
La reineta meridional es troba pertot arreu als Pa:isos Catalans, incloses les illes Balears, en localitats de caràcter certament mediterrani. Tant a França com a les terres catalanes, hom observa, normalment, una distribució dispersa, amb localitats relativament distanciades, però els indrets ocupats contenen poblacions molt denses. Apareix a basses i estanys amb canyes, a arbusts del voltant, a jardins i pous, a aiguamolls, rierols i torrenteres i a altres biòtops favorables; un dels més fre- qüentment ocupats són les bardisses, tant arran de basses com al llarg de les típiques rieres mediterrànies que porten poca aigua i s'eixuguen sovint en bona part del seu curs. Les reinetes s'instal.len a les tiges o a les fulles per assolellar-se, amb les potes ben plegades ran de cos, de manera que, amb la coloració adient, resulten altament críptiques. Les zones escollides són de vegetació baixa i sovint oberta, amb temperatures de moderades a cálides, ja que la limitació de la presència de l'espècie sembla relacionada amb la seva forta termofília. Segons les localitats, poden alimentar-se de formícids, coleòpters, dípters, hemípters, lepidòpters, larves d'insecte  i també d`àrcnid i d'isòpode, amb hàbits de caça semblants als de la reineta europea, crepusculars i nocturns.
La veu és molt típica, molt més greu que la de la reineta septentrional. Són un o dos sons per segon, "cra-cra-cra", lents i greus. Els cors de mascles poden assolir un volum sonor terrorífic a les nits, perquè són molt nombrosos. Aquest cant, especialment important  l'estació reproductora, al vespre i fins ben entrada la nit, pot sentir-se encara accidentalment fins a finals d'estiu.
Aquesta reineta és activa i sonora de nit, però és fàcilment observable durant el dia en l'assolellament esmentat, especialment a la primavera i, fins i tot, dins l'aigua si fa calor. A l'estiu, esdevé més discreta i menys diürna. Pot ser molt activa i àgil, peró també pot romandre hores completament immòbil, fins i tot sota la pluja. És hastant sedentaria, encara que els seus membres li permeten desplaçaments ràpids i eficaços en qualsevol tipus de substrat i, fins i tot, pot grimpar per superfícies completament llises i verticals, com el mateix vidre.
La hivernació no sembla massa llarga, perquè habita en localitats càlides, però desapareix pràcticament des del novembre fins a primeries de febrer.