Morfologia Les granotes verdes europees constitucixen (com les granotes roges)
un particular trencaclosques sistemàtic encara no ben resolt. Les
investigacions més recents han precisat, però, que la forma
present al nostre país pot ésser considerada com una espècie.
Els mecanismes que expliquen genèticament, a partir de l'isolament
pleistocénic de granotes verdes als refugis mediterranis, la hibridació
posterior d'algunes formes i la constitució de gran nombre d'espècies
diferents no són encara ben coneguts.
Les granotes verdes del llevant ibèric són molt
grosses -arriben fins a 150 mm de longitud- i robustes, però molt
àgils i gens pesades. Tenen la pell llisa, si bé poden presentar
herrugues planes, els ulls molt propers l'un de l'altre i el musell afilat.
Les potes posteriors són molt llargues, el tubercle metatarsià
és molt petit i la membrana interdigital arriba a l'extrem dels
dits, la qua cosa indica els hàbits, molt aquàtics, de l'espècie.
La coloració dorsal és típicament verdosa, però
en realitat és molt variable, de verd pál.lid a oliva, castany
clar, grisenc, tacat amb una tonalitat més fosca. Les anques són
característicament barrades de fosc, damunt d'un fons oliva, gris
clar o blanquinós. La part ventral és blanquinosa, amb taques
grisenques. Molt sovint presenta una línia vertebral de color groc
més o menys viu. En una mateixa localitat poden aparèixer
totes les intensitats i tonalitats de verd o de bru i tota mena de taques,
amb o sense línia vertebral. El mascle presenta sacs vocals a la
comisura de la boca, de color gris.
Les larves, amb espiracle lateral i anus a la dreta de la membrana
caudal inferior, són relativament grosses (arriben fins a 60 rnm
de longitud i, excepcionalment, fins a 90 nim), amb el dors d'una tonalitat
oliva més grisa o més bruna que la dels adults i el ventre
blanquinós. Són difícils de distingir de les de qualsevol
altra granota verda, peró prou diferents de les d'altres especies
d'anurs de les nostres terres.
Biologia i ecologia La granota verda és rnolt aquática, bona nedadora i saltadora.
Passa tot el període actiu a l'aigua, d'on surt només per
assolellar-se a la vora, i és raríssim trobar-la a pocs metres
de les basses o dels rius. És enormement críptica i és
difícil observar-la malgrat el gran nombre d'individus existent
a cada localitat. Normalment, hom les detecta en sentir un seguit de «plops»
característics en acostar-se a l'aigua en qüestió. De
vegades, també suren immóbils a la superficie o damunt d'objectes
flotants, com fulles, branques o plàstics. Es troben a tota mena
d'aigües permaments, sempre que la temperatura sigui suficientment
alta, perquè -per bé que hom l'ha trobat activa sobre la
neu- és prou termòfila. Encara que és àgil
i ràpida, passa moltes hores en assolellament, a l'aguait de preses
(insectes, oligoquets, artròpodos aquàtics diversos i, fins
i tot, petits vertebrats) que captura mitjançant uns salts de precisió
impressionant.
La veu és típica i coneguda. És un cant sonor,
com "croac-croac" o "bré-qué-qué", molt ressonant,
variat i coral, de vegades erràtic. Normalment, és emès
a ple volum pels mascles en el període reproductor i és audible
a força distància; de fet, el cor de granotes mascles de
cada bassa assaja i/o actua totes i cadascuna de les nits bonancenques
des de la primavera fins ben entrat l'estiu.
És un animal molt gregari, de costums molt diürns, però
també és actiu de nit, que és quan és més
audible que visible. Normalment escull aigües tranquil.les, basses,
estanys, llacs, rabeigs de rius i indrets semblants, assolellats i a zones
preferentment obertes. Molt oportunista, ha estat introdüida amb èxit
a moltes localitats, no sols a les nostres terres, sinó arreu d'Europa,
i colonitza tota mena d'estanys artificials, canals, embassaments, basses
de regadiu, etc., en àrees salvatges, rurals o plenament urbanes.
Suporta, malgrat els seus costums, canals de fort corrent i qualsevol nova
taca d'aigua permanent amb les condicions esmentades la pot tenir, en poc
temps, entre els seus habitants.
Com sigui que la forma és termòfila, la hivernació
és relativament llarga. L'acoblament té lloc cap a l'abril
o el maig.
Morfologia
