Biologia i ecologia
És forga més termòfil i suporta molt millor l'aridesa
que el gripau comú. Hom pot trobar-lo a indrets diversos, com vorades
de camps i boscos, clarianes enmig de vegetació densa i altres similars,
sovint ben lluny de l'aigua. D'hàbits crepusculars i nocturns, com
la majoria d'amfibis, de dia es refugia sota pedres, als llindars de bosquines
i camins, prop de conreus, a sòls sorrencs i amb galets, a dunes,
vores d'estany i, fins i tot, prop de la mar. Prefereix indrets assolellats,
però pot arribar fins a 2000 m d'altitud. No és gaire nedador,
ja que té la membrana interdigital molt reduïda, i és
de costums terrestres. Per reproduir-se tria aigües de molts tipus
(bases obertes, rierols, abeuradors, etc.), sempre més aviat somes
i, fins i tot, prou salabroses. És, almenys en part, de costums
excavadors i també s'enfila relativament bé. D'altra banda,
camina i salta molt poc. Quan hom els cerca en els seus refugis, sovint
en troba dos o tres junts sota la mateixa pedra o tronc. El refugi hivernal
és a sòls sorrencs, preferentment una mica humits, que excava.
La veu s'emet de nit i en cor; és un cruixir ondulat d'un o dos
segons, que s'interromp bruscament; sona com un crit gutural i el cor és
audible des de ben lluny. Pel que sembla, s'alimenta bastant de formigues,
però també captura altres insectes, com coleòpters,
dermàpters, ortòpters, hemípters i larves d'insectes
diversos, així com exemplars d'altres grups d'artròpodes,
glomèrids i escorpins, entre altres.
Sortint de la hivernació, que dura aproximadament del novembre
al febrer i que és més curta a zones més càlides,
els adults van a l'aigua; són una mica menys fidels a la seva localitat
que el gripau comú. L'acoblament té lloc, així, al
principi de la primavera, i pot repetir-se fins al començament de
la tardor. La posta es fa en cordons, cadascun amb dues fileres d'ous negres
per damunt i clars per la part inferior, d'l a 1,5 mm de diàmetre,
en un total de 3000 a 4000 ous per femella i posta. Un cop dipositats,
i seguint un comportament semblant al de tots els representants del gènere
Bufo,
els ous es desclouen de quatre a sis dies més tard i donen lloc
a una larva menuda, que experimenta la metamorfosi al cap de sis o set
setmanes. El jove mesura de 10 a 15 mm. La longevitat mitjana és
de sis a deu anys, i la màxima registrada és de setze anys.