Morfologia És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud.
Té els ulls notable ment separats, el musell és arrodonit
i el timpà visible. Les seves potes posteriors són relativament
curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota
ben estès, el taló no arriba a I'extrem del musell. El tubercle
metatarsià és feble i la membrana interdigital arriba a la
meitat dels dits o fins a les dues terceres parts, almenys. Els plecs dorsilaterals
són molt propers l'un de l'altre.
La coloració generalment és variable, entorn dels castanys
o bruns típics d'aquest grup de granotes: pot ser bruna, rosada,
oliva, groguenca, grisa, rogenca, i, fins i tot, negrosa, amb taques més
fosques o uniforme. És típica la taca negra timpànica
del darrere de l'ull, que cobreix el timpà i continua per darrere
d'aquest. Hi ha, també, una banda labial groga. Les taques fosques
dorsals rogenques poden anar acompanyades de punts negres o ésser
substituïdes per aquests. Els flancs són tacats, el ventre,
blanc brut, groguenc o taronja amb taques o jaspiat de gris, i la gola
presenta, sovint, una línia clara central. El rnascle és
més petit i tou, amb un to blavós a la gorja i callositats
nupcials negres a la mà.
La larva és relativament petita, d'uns 45 mm, castanya o negrosa
integralment i amb la cresta caudal limitada a la cua, que és de
punta roma. Té un espiracle a l'esquerra, lleugerament orientat
cap amunt, i l'anus s'obre a la vora dreta de la membrana caudal inferior.
Biologia i ecologia Aquesta granota pot viure en una gran diversitat d'ambients, mentre
siguin indrets humits. Es troba arreu tret de les zones pee manentment
gelades, però arriba certarnent a llur límit. És una
granota de distribució molt àmplia que a les nostres terres
troba el límit meridional de la seva àrea i ocupa, només,
els estatges montans fins als alpins als Pirineus, certs punts dels Prepirineus
i algunes muntanyes mitjanes. Els seus ambients preferits són prats
i mulleres als Pirineus, on és francament abundant, encara que també
apareix, amb menor freqüència, a rierols i zones boscoses,
a les vorades i clarianes. Sempre es troba en aigües calmes no massa
profundes i pot aprofitar estanys i basses artificials o petits embassaments.
Sovint, sobretot en el cas de les, femelles adultes, es troben lluny de
l'aigua. Es crepuscular, però amb freqüència es dexia
veure durant el dia, especialment durant el període reproductor,
i tarnbé a les localitats més altes, on probablement les
nits són massa fredes.
La granota roja pirinenca és un animal tranquil, no gaire àgil
(i fácil de capturar per al consum humà, malauradament).
De costums aquàtics a l'època reproductora, posteriorment
esdevé terrestre i pot allunyar-se prou de l'aigua, però
dins d'entorns humits. La hivernació és més o menys
llarga segons la latitud i l'altitud de les localitats. Al Montseny, la
hivernació va des de l'octubre o el novembre fins a finals
de febrer, però també pot acabar abans. Als Pirineus, s'allarga
molt més, fins l'abril, de vegades, o més tard. Per hivernar,
es refugia probablement al fons dels estanys o mulleres, o també
sota pedres, on s'amaga per al repòs diürn, no nocturn, en
període actiu.
La sortida de la hivernació va immediatament seguida de l'aparellament,
al Montseny al mes de març i als Pirineus des de l'abril fins, de
vegades, el mes d'agost. En realitat, aquest procés va lligat al
desgel, aparentment; hom observa moltes parelles en amplexus enmig d'estanys
que encara conserven molts blocs de gel; per aquesta raó, la reproducció
s'escalona en les diverses comarques. La posta de cada femella consta d'uns
4000 ous, de 2 a 3 mm de diámetre, distribuïts en paquets de
400 o 500 ous, que cauen al fons.
Morfologia
