Morfologia
La morfologia d'aquest animal correspon a la d'un gripau petit i rabassut
de 40 o 50 mm de longitug. El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls
prominents, laterals, de pupil.la vertical, i amb el timpà visible,
lleugerament més petit que l'ull. Les potes posteriors són
relativament curtes, sense rnembrana interdigital i amb un tubercle metatarsià
petit. A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals
el rnés gran és l'exterior i el rnés petit el mitjà.
El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment,
encara que poden formar dos cordons longitudinals als costats del dors;
el ventre és granulós. El mascle no té sacs vocals
ni callositats nupcials, i no es diferencia de la femella, llevat que és
una mica més esvelt, si no porta els ous. Posseeix un plec gular.
Pot fer una olor feble d'all.
La coloració del tòtil és variable: normalment
és gris terrós o blavós, pero pot ser de color groguenc,
castany clar, amb taques o punts verd fosc, vermell ataronjat o negre
i, de vegades, amb una gran taca triangular a la nuca. El ventre és
gris o blanc blavós, amb punts de color blanc crema, o quasi despigmentat,
i la gola és blanquinosa, jaspiada de castany clar. Poden trobar-se
animals molt clars. L'iris és daurat, amb taquetes negres.
La larva fa de 14 a 17 mm en descloure's l'ou i arriba fins a
40 mm (o fins a 80 o 90 rnm) en el rnoment de la metamorfosi. L'espiracle
és medioventral, en posició anterior; la cua és alta
i mesura 1,5 vegades la llargada del cos, amb la punta roma o arrodonida
i amb punts o taques fosques a les crestes.
Biologia i ecologia El tòtil és el més terrestre dels anurs de les
nostres terres. Només el mascle, que carrega la posta, va a l'aigua
per mantenir la humitat necessària per als ous. Normalment, els
adults són crepusculars o nocturns i només esdevenen diürns
en ternps plujós. De dia, hom el troba sota pedres o munts de rocs,
en murs, excavant forats a terra o aprofitant caus de rosegador. Sovint
solitari, pot, però, ésser trobat en petits grups sota pedres,
a caus, sota fusta podrida o a cases enrunades, especial ment en període
reproductor. Viu en zones de bosc, prades o conreus, preferentment una
rnica humits, i pot trobar-se, lambé, en nuclis rurals habitats.
Present des del nivell del mar fins a prop dels 2000 m d'altitud, prefereix,
però, la muntanya mitjana humida. De fet, els adults no són
fàcils d'observar, fora del mascle, que és més conspicu
quan porta els ous i més visible quan va a l'aigua per humitejar-los.
Les larves, en canvi, són molt fàcils d'observar i la seva
presència indica l'existència de nombrosos adults a la zona.
Hom les troba a tota mena de masses d'aigua, des de pous, cisternes, fonts,
abeuradors i tota mena de dipòsits artificials, fins a rierols,
basses, estanys i qualsevol taca d'aigua natural, protegida i obaga o exposada
al sol, passant per tota mena d'entorns, jardins, conreus o
boscos, a altituds ben diverses. La seva presència és
sempre evident, contráriament a la de l'adult, que és difícil
de localitzar, fins i tot quan canta des del refugi. La veu dels
tòtils és aflautada, molt pura, neta com una campaneta o
un cascabell, una mica modulada, com el la normal. Fan un crit isolat,
«pu-pu- pu», que es repeteix cada 1 o 3 segons, en cor, pren
un to diferent a cada individu i sembla com si es responguessin. Els tòtils
criden de nit, sovint lluny de l'aigua. El crit isolat és molt sernblant
al cant del xot (Otus scops).
La reproducció és molt peculiar. L'amplexus, lumbar,
és terrestre i crepuscular o nocturn. El mascle ha d'estimular de
manera complicada la femella, fins que aquesta allibera els òvuls,
grocs o rosats, en paquets d'ous en forma de rosari. A continuació
el mascle passa a subjectar la femella pel coll i fecunda els òvuls,
els quals li queden enredats a les potes posteriors constituint-hi el paquet
característic. L'operació dura entre 40 i 90 minuts i es
pot repetir tres o quatre vegades. La posta és constituïda
per dues cadenetes de vint a cent ous cadascuna, de manera que el mascle
en porta uns 150 units per un cordó fi, lligats a les potes posteriors.
Aquests ous mesuren 3 o 4 mm de diàrnetre, i no tenen càpsula
gelatinosa; són de color clar. Hom els troba, de vegades, ja buits,
dins de l'aigua. El mascle carrega els ous durant un temps que oscil.la
entre 24 i 44 dies i continua la seva activitat normal, però va
periòdicament a l'aigua (especialment si el temps és sec)
a remnullar-los.
En una d'aquestes immersions les larves ja desenvolupades passen a
l'aigua.
Morfologia
